POLÍTICA
BARCELONA - 11 març 2019 2.00 h

La CUP descarta concórrer a les eleccions espanyoles

 El consell polític rebutja la proposta per 37 vots a 20, però estudiarà durant el març altres accions per incidir-hi

 Es bolcarà en les municipals per crear “des de baix” les condicions de la ruptura

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

La CUP no es pre­sen­tarà a les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28 d’abril. El con­sell polític extra­or­di­nari con­vo­cat ahir a la tarda, després d’un cap de set­mana d’assem­blees ter­ri­to­ri­als en què es va entrar a fons en el debat, va secun­dar de manera majo­ritària el no per un ampli marge de 37 vots a 20, que sí que es van mos­trar favo­ra­bles a impul­sar una llista “de blo­queig” a Madrid, i qua­tre abs­ten­ci­ons. “No es donen les con­di­ci­ons necessàries per esde­ve­nir una can­di­da­tura autènti­ca­ment rup­tu­rista i trans­for­ma­dora a l’Estat espa­nyol”, feia públic en una nota ofi­cial al ves­pre, després d’una hora i mitja de reunió. Des de la porta de la seu, també ho solem­nit­zava l’exdi­pu­tada i mem­bre del secre­ta­riat Mireia Boya, que cons­ta­tava que l’acció política cupaire no con­si­dera pri­o­ri­tari anar a un Congrés que, a més, “està fora de l’àmbit ter­ri­to­rial dels Països Cata­lans”, per la qual cosa ara s’esti­men més bol­car-se en el seu hàbitat natu­ral, les elec­ci­ons muni­ci­pals, que s’han de cele­brar just qua­tre set­ma­nes després. De fet, en cas que hagués gua­nyat el sí, la CUP hau­ria hagut de pre­pa­rar llis­tes a totes les cir­cums­crip­ci­ons dels Països Cata­lans.

Vista la importància de la qüestió, això sí, l’opció del no a concórrer a les esta­tals incloïa l’afe­gitó que s’estudiïn altres for­mes d’acció política per poder inci­dir en el 28-A, per la qual cosa la for­mació, segons la nota, ara “seguirà abor­dant el debat estratègic sobre com es pot con­ver­tir en un agent polític actiu”. Boya deta­llava que en les pro­pe­res set­ma­nes en par­la­ran “amb més calma i sense els tem­posque imposa l’Estat”, començant pel con­sell polític ordi­nari del 23 de març, amb la idea de deci­dir abans que s’acabi el mes sobre l’impuls d’un seguit d’ini­ci­a­ti­ves polítiques, que evi­tava con­cre­tar, però en les quals també bus­ca­ran segu­ra­ment la com­pli­ci­tat d’orga­nit­za­ci­ons esta­tals, per llui­tar sobre­tot con­tra l’auge de l’extrema dreta. “Hi ha pro­ble­mes i fins i tot pors que com­par­tim; la res­posta al fei­xisme no és una qüestió només cata­lana, sinó inter­na­ci­o­nal”, des­ta­cava Boya, que asse­gu­rava que “no necessària­ment” han de ser acci­ons en cam­pa­nya.

La for­mació, en tot cas, es con­cen­trarà ara en la pre­pa­ració d’unes muni­ci­pals en què ja té con­fir­ma­des “moltíssi­mes can­di­da­tu­res”, i en què posarà tots els esforços “per tal de cons­truir les con­di­ci­ons per a la rup­tura des de baix”. En aquest sen­tit, l’exdi­pu­tada recor­dava que volen impul­sar un muni­ci­pa­lisme “trans­for­ma­dor” que pretén “tren­car amb les dinàmiques” de molts ajun­ta­ments gover­nats no tan sols pels par­tits del 155, sinó també pel PDe­CAT o ERC. La CUP, a més, posa l’accent en la mobi­lit­zació, com la que s’ha produït en les últi­mes set­ma­nes i per la qual es feli­ci­tava. En el marc d’aquesta aposta, feia una crida expressa a anar a la mani­fes­tació de dis­sabte a Madrid per recla­mar l’auto­de­ter­mi­nació, cita en què està tre­ba­llant des de fa set­ma­nes amb altres for­ces d’esquer­res rup­tu­ris­tes a escala esta­tal.

La CUP, de fet, no s’ha pre­sen­tat mai a unes elec­ci­ons espa­nyo­les, però la con­jun­tu­ral espe­cial de la con­vo­catòria actual, en ple judici al procés, ha pro­vo­cat un debat intern pro­fund sobre la con­veniència de concórrer-hi, que segons Boya ha des­bor­dat els seus “rit­mes”. Una dis­cussió, de fet, que ja es va pro­duir a la tar­dor amb relació a les euro­pees, i que al desem­bre es va tan­car com ahir: deses­ti­mant l’opció.

Les claus del debat

L’exdi­pu­tada Isa­bel Vallet des­tri­ava al matí a Cata­lu­nya Ràdio qui­nes han estat les claus del debat, que jus­ti­fica asse­nya­lant que a la CUP “con­vi­uen diver­sos espais polítics amb diver­ses tàcti­ques per asso­lir uns objec­tius comuns” de rup­tura amb l’Estat, el patri­ar­cat i l’ordre econòmic. “En cada procés elec­to­ral, ava­lues l’estratègia en funció de si això t’apropa als objec­tius o no”, resu­mia.

Vallet des­ta­cava com a punt que s’ha valo­rat ara el fet que l’auto­de­ter­mi­nació “mai havia cen­trat tant com ara” el debat, i podria esde­ve­nir un “fac­tor de crisi i ines­ta­bi­li­tat” a l’Estat. A més, esmen­tava el perill de regressió de drets que suposa la irrupció de Vox, el procés de redis­tri­bució ter­ri­to­rial en clau estric­ta­ment autonòmica que vol obrir el PSOE i la “soli­di­fi­cació” de la crisi capi­ta­lista. “Tot això ja jus­ti­fica el debat, i l’argu­ment defi­ni­tiu no és si Espa­nya és refor­ma­ble o no, sinó si la can­di­da­tura pot ser un acce­le­ra­dor de la rup­tura o no, i si podrà con­tri­buir a la ingo­ver­na­bi­li­tat de l’Estat”, refle­xi­o­nava. I és que això, “el blo­queig de tot”, era pre­ci­sa­ment un dels ele­ments més lla­mi­ners per als cupai­res, que, vist l’estret marge en què es poden moure les majo­ries al Congrés, hi podien arri­bar a tenir un paper deci­siu. Final­ment, però, no s’han dei­xat temp­tar.

LA FRASE

La militància considera que no és prioritària per a la CUP nacional la nostra presència en aquestes eleccions
Mireia Boya
MEMBRE DEL SECRETARIAT DE LA CUP

Poble Lliure podria impulsar una candidatura pel seu compte

Una de les incògnites que s’obren ara, i que s’hauran de resoldre en breu, és què fa una de les principals organitzacions que integren la CUP, Poble Lliure, que s’havia declarat partidària de presentar-se al 28-A (Endavant encapçalava l’altre gran corrent contrari) i que continua sent sobirana per fer-ho si vol. En un comunicat dissabte, Poble Lliure criticava l’actual “discurs reformista” dels grans grups independentistes, que veu “totalment inviable en un Estat espanyol en plena deriva autoritària”, i instava el conjunt de la CUP a “assumir el repte d’articular una candidatura tan àmplia com sigui possible” entre sectors compromesos amb la construcció de la República, que suposés una alternativa electoral per emetre “un vot sòlid i útil per la ruptura”. Poble Lliure tancava la nota afirmant que “aquesta alternativa que el poble reclama, d’una manera o d’una altra, s’acabarà produint igualment”, i obria així la porta a impulsar una llista pel seu compte, opció que, segons avançava ahir La Vanguardia, podria cristal·litzar amb la convocatòria d’una assemblea demà mateix, ja que els terminis menen pressa. Ahir, Boya va fugir d’estudi i va assegurar que els militants només van parlar sobre la CUP. “El que puguin fer altres organitzacions no era matèria de debat”, concloïa.