POLÍTICA
BARCELONA - 11 abril 2019 2.00 h

L’eix nacional, tercer factor per decidir el vot en les municipals

 El sí i el no empatarien en un referèndum sobre la independència amb un 87% de participació excloent Barcelona

 El votant dels comuns, qui menys té en compte la relació amb Espanya a l’hora de triar alcalde

EMILI BELLA - BARCELONA

La relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya és el ter­cer motiu dels cata­lans a l’hora de deci­dir el vot en les elec­ci­ons muni­ci­pals, després de la feina feta pel grup muni­ci­pal i de la con­fiança per­so­nal amb el can­di­dat, segons el dar­rer Obser­va­tori de Política Muni­ci­pal encar­re­gat per l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM), que ha pre­gun­tat específica­ment per pri­mera vegada per l’eix naci­o­nal com a fac­tor per triar la pape­reta. “La gent pri­o­ritza la gestió, fer les coses ben fetes i el bon govern, però l’eix naci­o­nal no queda rele­gat a un nivell zero”, con­clou el pre­si­dent de l’ACM i alcalde de Sallent, David Sal­doni. Els enques­tats valo­ren amb un 6,81 sobre 10 la importància de la posició dels can­di­dats muni­ci­pals res­pecte al con­flicte amb Espa­nya. Per par­tits, els votants que més ho tenen en compte són els de Demòcra­tes (9), seguits del PP (8,46), ERC (8,27), par­tits d’àmbit estric­ta­ment local (8,12) i Junts per Cata­lu­nya (8,03). Per con­tra, els elec­tors que menys pen­sen en aquests ter­mes a l’hora de votar l’alcalde són els dels comuns (3,50).

L’obser­va­tori, rea­lit­zat entre el 12 i el 26 de març a par­tir de 1.200 enques­tes telefòniques amb mos­tres pro­por­ci­o­nals i repre­sen­ta­ti­ves dels muni­ci­pis cata­lans de totes les mides lle­vat de la ciu­tat de Bar­ce­lona, també mos­tra que un 49,6% dels cata­lans no bar­ce­lo­nins són favo­ra­bles a la inde­pendència de Cata­lu­nya segons la intenció directa de vot en un hipotètic referèndum (un 39,5% hi són con­tra­ris). Aquesta opció és clara­ment majo­ritària al con­junt de muni­ci­pis, excepte als de més de 50.000 habi­tants, on el per­cen­tatge de con­tra­ris a la inde­pendència arriba a un 53%.

Amb el rècord de vot del 21-D i una par­ti­ci­pació esti­mada “ele­vadíssima” d’un 87,3% del cens, el sí i el no pràcti­ca­ment empa­ta­rien. Un 46,7% dels cata­lans de fora de la capi­tal serien par­ti­da­ris de la inde­pendència i un 46,3%, detrac­tors. “Es cons­tata el man­te­ni­ment dels dos blocs. Aque­lla lec­tura que deia que com més par­ti­ci­pació, més pati­ria l’opció del sí és quel­com que amb aquesta pro­jecció no apa­reix; el sí aguanta d’una forma impor­tant tot i una ele­vada par­ti­ci­pació”, remar­cael secre­tari gene­ral de l’ACM i alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Bata­lla. Aquest resul­tat es manté res­pecte a ona­des ante­ri­ors.

La con­fiança aug­menta

D’altra banda, els ciu­ta­dans posen un 6,03 a la tasca del govern muni­ci­pal. “Hi ha una molt bona valo­ració de la feina feta pels muni­ci­pis. La gent con­fia en la feina que fan els ajun­ta­ments del país”, cele­bra Bata­lla. Un 53,5% dels enques­tats afir­men con­fiar molt o bas­tant en el seu Ajun­ta­ment, quasi 8 punts més que la per­cepció que es tenia el setem­bre del 2017.

Creix la preocupació per la seguretat

Entre les tres demandes principals dels ciutadans hi ha la millora de la seguretat (després de la neteja i l’arranjament dels carrers i la il·luminació), un indicador que ha crescut set punts respecte a l’últim observatori, del setembre del 2017. L’augment es deu, segons el president de l’ACM, a “problemes de seguretat ciutadana com les bandes organitzades, sobretot en municipis de la costa, que entren en domicilis amb un coneixement perfecte del Codi Penal i una frustració enorme dels cossos de policia, que quan enganxen algú, l’endemà surt per la porta de la comissaria i pot continuar robant”. En aquest sentit, els ajuntaments reclamen una modificació del Codi Penal per endurir les penes per als reincidents.