EPIGRAFE

  • Artículo de

    logo

Pablo Iglesias i Catalunya

La Vanguardia en català | 11/05/2015 - 00:00h


És una obvietat recordar que les propostes polítiques guanyen en capacitat persuasiva en relació proporcional amb la seva ambigüitat. En general, amb la simple invocació de principis buits o d'idees abstractes n'hi ha prou per generar l'aquiescència necessària per generar adeptes, mentre que, al contrari, la concreció pràctica acostuma a provocar desbandades. Per això, la resposta "depèn" a la pregunta que interroga per una qüestió polèmica, quan contestar explícitament obliga a una determinada presa de posició, és sempre el salvavides que pot preservar i mantenir l'ambigüitat. I "depèn" va ser una de les respostes més reiterades en l'entrevista que Jordi Basté va fer la setmana passada a RAC1 a Pablo Iglesias, el líder de Podem.

En aquest procés de refredament de les expectatives, correlatiu, com és previsible, d'una concreció més gran en les propostes, no estranya que, ja que el posicionament polític de Catalunya a favor del dret a decidir i de la sobirania constitueix, de moment, el desafiament més substancial que té l'Estat espanyol, també sobre això s'exigeixin concrecions a qualsevol opció política amb ambició de govern.

L'entrevista de Basté a Iglesias, que no dubto que el temps convertirà en un clàssic del periodisme, té un valor immens perquè les respostes del secretari general de Podem són, en el debat hegemònic a Catalunya, les més explícites donades fins al moment. I això malgrat la incomprensible, o no, renúncia d'Iglesias a posicionar-se sobre temes clau com el corredor mediterrani ("no sabria contestar-li aquesta pregunta"), el blindatge de competències en educació i cultura ("depèn"), el debat sobre les competències exclusives en diversos àmbits de l'actuació política ("no es tracta d'establir una competència sobre qui decideix") o la unitat de la llengua catalana ("no sabria dir-l'hi, no ho sé"). Qui calla, sens dubte, atorga. Tanmateix són dos els posicionaments més inquietants que es van explicitar en l'entrevista.

Basté va preguntar si la nova Constitució que proposa d'elaborar Podem abolirà l'article actual que atribueix a l'exèrcit la garantia de la unitat territorial. Transcric literalment la resposta d'Iglesias: "Cal deixar clar que jo no escriuré la nova Constitució. La nova Constitució l'haurà d'escriure en tot cas una assemblea constituent. Si vostè em pregunta la meva opinió, jo crec que... que... que el... si s'interpreten certs articles com una mena d'elements que serveixen per enfrontar ciutadans d'un mateix Estat, jo això a mi això no m'agrada. Però, diguem-ne, l'ordenament jurídic, també referent a les qüestions territorials, és una cosa que haurà d'estar salvaguardada pels diferents òrgans administratius de l'Estat, siguin jutges o forces de seguretat. Jo sé que aquest article de la Constitució s'interpreta com una vella reminiscència que vindria a limitar la capacitat dels catalans. Jo crec que la nova Constitució hauria de ser salvaguardada per totes les institucions encarregades de salvaguardar la llei, i que això és normal a tot arreu". La resposta no és esquiva ni ambigua, i constitueix el més pertorbador que va dir: la impugnació de l'anomenat "règim del 78", doncs, no afecta aquest disbarat constitucional imposat, com se sap, pels sectors més ultramuntans del franquisme en els debats constitucionals de la transició. És bo saber-ho.

D'altra banda, això també il·lustra sobre com Podem entén el debat del dret a decidir: com una "qüestió territorial". Això és: no com un debat sobre la possibilitat que Catalunya es constitueixi com a Estat propi independentment d'Espanya, sinó sobre la redefinició de la relació d'una part amb el tot. Preguntat Iglesias reiteradament sobre això i sobre un eventual referèndum d'independència, va quedar per primera vegada explícit el que defensa Podem: "Que els catalans expressin públicament la seva voluntat", o "que els catalans puguin fer pública la seva opinió". Gràcies, home. Tot això, a més, recordant que "si no s'obre un procés constituent en el conjunt de l'Estat, no té recorregut jurídic" o que "això no és possible en el marc de la legalitat actual". I que, en tot cas, "només obrint un procés constituent seria viable establir fórmules diferents de relacions jurídiques amb el conjunt de l'Estat espanyol".

Traduït: en el marc actual, res de res. I, després del suposat procés constituent, els catalans podrien expressar, però només expressar, la seva opinió, i "una assemblea constituent hauria de tenir en compte el que han dit els catalans votant". Hauria de tenir en compte, només això. Negativa explícita, doncs, en el marc actual i en el nou marc proposat, que es reconegui la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur. Catalunya podrà opinar i la seva opinió haurà de ser tinguda en compte. No sé en altres qüestions, o sí, però respecte a Catalunya, Podem no aporta res de nou. Fi de l'ambigüitat. Per tenir-ho en compte també el 24-M.