POLÍTICA
LONDRES - 11 maig 2017 2.00 h

L'escrutini britànic

 Uns documents desclassificats del Ministeri d'Exteriors britànic mostren que el govern de Londres va seguir exhaustivament el procés català el 2014 i el 2015

 Els cables reflecteixen l'amoïnament per la situació a Catalunya

 Tracten temes com ara les enquestes sobre la independència, l'actitud de Rajoy o les negociacions amb la CUP

Un grup bel·ligerant.
El grup de discussió sobre Catalunya, creat al març al Parlament britànic i format per diputats de diversos partits, va enviar una carta a principis de mes al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en què li traslladava la seva “preocupació” pel procés contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Els parlamentaris van alertar que portar Forcadell als tribunals “per haver permès un debat” era una “clara violació del dret democràtic fonamental a la llibertat d'expressió”.
DANIEL POSTICO - LONDRES
Es tracta de 36 pàgines d'extractesmolt selectius, de diaris, ràdios i televisions espanyoles

El procés català està sent seguit de molt a prop pel govern britànic segons uns cables desclassificats per la Foreign Office –el Ministeri d'Exteriors britànic–. Es tracta de 36 pàgines d'extractes molt selectius, de diaris, ràdios i televisions espanyoles (no recull la premsa en català), elaborats per l'ambaixada britànica a Madrid i enviats a la Foreign Office en els quals fa un seguiment de l'evolució de la tensió entre Catalunya i Espanya en el període crític del 2014 i el 2015. De vegades, els resums de premsa estan acompanyat de comentaris contextualitzant les notícies.

La Foreign Office va publicar els informes en la seva web el març del 2016 per la petició d'un ciutadà perquè publiqués els documents confidencials segons la llei de la llibertat de premsa. No obstant això, la Foreign Office avisa que no ha publicat tota la informació emparant-se en la secció 27, que li permet no publicar informació si aquesta fa perillar la relació amb un altre país o organització internacional, en aquest cas l'Estat espanyol, i la secció 40, per protegir la informació personal d'individus.

En un correu del 30 d'abril del 2015 titulat “Rajoy observa”, juntament amb un extracte de La Razón explicant que “Catalunya, Podem i Grècia espanten els emprenedors”, l'ambaixada indicava: “[Rajoy] No fa cas als suggeriments de la premsa catalana per convocar eleccions que coincideixin amb les planejades i controvertides eleccions catalanes del 27 de setembre [2015] deixant de reclamar que la noció d'eleccions plebiscitàries no va existir.” En un altre correu del 20 d'agost d'aquell any referent als preparatius de la Diada parla de la pressió sobre Mas perquè hi participi i també de la participació de balears i valencians.

Hi ha extractes com per exemple un d'El Economista del 28 d'agost del 2015 que explica que “en una hipotètica Catalunya independent l'Estat només pagaria el 64% de les pensions” i que els catalans reben 3.000 milions d'euros més del que donen, o unes declaracions d'Inés Arrimades a RNE en què explica que “l'objectiu de Ciutadans és liderar una alternativa política a Catalunya”. O les declaracions dels presidents aragonès i valencià que qualificaven el “pancatalanisme” de Mas d'“intolerable, irresponsable i boig”, segons es feia ressò El País.

Els correus descriuen el procés judicial d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N, detallen les competències dels Mossos d'Esquadra i la seva col·laboració amb la Guàrdia Civil o l'acusació que dos agents de la Policía Nacional ajudaven els gihadistes a Catalunya, les iniciatives del grup antiindependentista Societat Civil Catalana per atraure la societat catalana i les crítiques a Rajoy per no saber “motivar” els catalans.

També parlen de les enquestes publicades sobre la independència, de l'amenaça d'aplicar l'article 155 de la Constitució i suspendre l'autonomia, de les 23 demandes que Artur Mas va reclamar a Rajoy durant una trobada i de la petició dels socialistes catalans a Rajoy perquè dialogués amb l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas, la relació entre Convergència i Unió, la formació de Junts pel Sí i les seves complexitats o la dura negociació amb la CUP. A més, els reculls fan un seguiment dels principals actors del conflicte, des d'Artur Mas i Oriol Junqueras fins a Xavier García Albiol o Mariano Rajoy.

No és el primer cop que els polítics britànics expressen interès o preocupació pel procés català. El mes desembre passat ja es va signar al Parlament de Westminster una moció de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què es criticava el seu processament. I al març es va crear l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia, un grup de discussió sobre la situació del procés català integrat per 21 parlamentaris dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics britànics. L'objectiu del grup és enfortir les relacions entre els parlaments català i britànic i assegurar que els debats sobre el procés català es facin amb garanties democràtiques.

En una entrevista a aquest diari, Kerevan, diputat de l'SNP, va explicar que volien parlar amb representants de les dues parts per fer-se una idea de la situació a Catalunya. També va afirmar que tots els partits polítics britànics, tant els nacionalistes com els unionistes, estan interessats en el procés. “El que passa a Catalunya afecta Europa i ens afecta a nosaltres”, va confessar Kerevan.

La relació entre el govern espanyol i el britànic passa per un moment complicat després que la UE donés a l'Estat espanyol el dret a vet en qualsevol acord sobre Gibraltar. La tensió va pujar més encara quan l'exlíder conservador Michael Howard va suggerir que May podria anar a la guerra per protegir els gibraltarenys i l'exministre de Thatcher Normal Tebbit digués que, si ell fos primer ministre, “portaria a Londres els líders sobiranistes catalans i fins i tot portaria la voluntat d'independència a les Nacions Unides. “[Els catalans] són gent oberta que comerciava amb Cornualla i Gal·les fa mil anys”, va dir Tebbit.