Les tres partides

La Vanguardia en català | 11/06/2015 - 00:00h


Fernando Ónega


Pactes, pactes, pactes. Mai no s'ha parlat tant de pactes a ­Espanya com en els últims vint dies. De fet, la crònica política d'aquest temps ha estat la crònica d'intents, avenços, fracassos, aparellaments i matrimonis reeixits. Hi ha hagut i hi haurà avui i demà aliances massives contra alcaldes determinats, com el de Badalona. Hi ha hagut operacions directes per desallotjar el Partit Popular, com a Marbella. Hi ha hagut partits envanits, com Compromís. Hi ha hagut missatges catastrofistes, com els dirigits a Pedro Sánchez des de la Moncloa, per espantar-lo davant les seves aventures amb Pablo Iglesias. I hi ha hagut promeses, retirada de promeses, amenaces i tota la litúrgia que precedeix un acord polític. És el normal després d'unes eleccions que van laminar les majories absolutes.

Darrere de la façana dels acords s'estan jugant partides que van molt més enllà de les autonomies i els municipis. Es juga, en primer lloc, la partida de la defensa de l'Estat en el disseny constitucional actual. D'aquí la campanya que lidera el PP contra la que anomena esquerra radical i que no és cap altra que la reunida entorn de les candidatures d'unitat popular i Podem. I d'aquí la intenció declarada de Ciutadans d'obrir-se a les aliances que impedeixin l'ampliació de poder dels nacionalistes, sigui a Catalunya o sigui a la Comunitat Valenciana. Es juga la partida de les pròximes eleccions generals, i la iniciativa també la porta el PP. Està aprofitant el moment per llançar els primers missatges de por al canvi, amb la disculpa de mantenir el ritme de creixement econòmic.

De fet, recupera sense citar-lo el discurs del jo o el caos i assenyala l'adversari electoral: el Partit Socialista. Si cregués de debò el que diu el senyor Ayllón (que els candidats finals seran Rajoy i Iglesias), dirigiria l'ofensiva contra Podem. Però no ho fa. Podem, de moment, és un adversari menor. Es tracta d'impedir que la voluntat de canvi es canalitzi cap al PSOE. Obstruir l'accés dels ­socialistes a governs regionals és una manera d'evitar la imatge de partit ­creixent. Convé que el PSOE sigui vist com a partit radical i continuï sent partit perdedor.

I es juga la partida de l'acomodació dels nous, Podem i Ciutadans. Estan en construcció. Han crescut sobre la idea que vénen a rellevar la vella classe política. Qualsevol moviment que la societat no entengui pot perjudicar-los.

D'aquí els titubejos de Podem davant el PSOE i les exigències de C's cap al PP. S'imposa el tactisme i fer-se imprescindibles. De moment, l'avantatge és per a Albert Rivera: està amb els blaus, però manté els rojos. Ven la ideologia de la regeneració i la imposa a tots dos d'igual manera. Si aconsegueix que triomfin les seves normes contra la corrupció, haurà prestat un gran servei. Si li prenen el pèl a Andalusia o a Madrid, no tindrà més remei que fer caure a qui ara ha salvat.