POLÍTICA
BARCELONA - 11 juny 2016 2.00 h

EULÀLIA REGUANT 

DIPUTADA DE LA CUP AL PARLAMENT

“Ara mateix no ens aboquem a una trencadissa”

 “La diversitat d'opinions dins de la candidatura ha existit sempre”

 “Després del 26-J, serà l'única eina de què disposarem per avançar”

 “Haurem de valorar quina és la proposta del govern i de Junts pel Sí; dubto que la CUP permeti un vot a cegues i gratuït”

EMMA ANSOLA - BARCELONA

Eulàlia Reguant va ser una de les diputades que va encapçalar les negociacions amb la conselleria d'Economia per poder pactar uns pressupostos que han derivat en la convocatòria de la primera qüestió de confiança a la qual se sotmet un president de la Generalitat.

Dos dies després del vet al pressupost i l'anunci de la qüestió de confiança, quina reflexió fa dels fets?
Estem convençuts de les decisions que va prendre l'organització. Nosaltres assumíem que la votació del pressupost no afectava l'acord d'estabilitat, però entenem que, per l'altra part, sí, i que ara la qüestió de confiança n'és la conseqüència. Ara hem de veure com evoluciona tot en aquests quatre mesos. Ja hem dit que estem disposats a parlar de tot el que calgui i a donar-hi suport si hi ha una base sòlida de camí cap a la independència. Internament, farem un procés de reflexió i debat per veure com encarem la qüestió de confiança.
El govern els retreu que ara no es pot ampliar el Pirmi, ni reduir llistes d'espera, ni augmentar places de residència...
Ens sentim coresponsables del que ha passat, però no culpables. Entenem que la nostra decisió afectava la proposta de pressupost, evidentment, però entrar en aquest debat és bastant perniciós perquè partim d'anàlisis diferents. El pressupost era insuficient i pensàvem que es podia anar més enllà i fer més coses. Havia de donar resposta a problemàtiques greus, i no pas a tapar forats.
Però reclamaven que el projecte impliqués la ruptura amb l'Estat, no és anar massa enllà tenint en compte el resultat del 27-S, que vostès ja van dir el primer dia que era insuficient?
Nosaltres sempre vam lligar el pressupost al mandat democràtic i a la declaració del 9-N. Parlàvem d'obeir el Parlament, d'incloure els impostos que vam aprovar i van ser anul·lats pel TC, per exemple. Finalment, el govern acceptava introduir-los durant la tramitació del pressupost, però a través de la llei de mesures fiscals i no pas en concepte d'ingressos del pressupost, la qual cosa impedia generar i fixar noves eines que aportessin més diners. Es volia fer el de sempre. Per nosaltres, el pressupost havia de complir el mandat i ser una eina política i el van presentar volgudament com una eina de gestió. Si estem en una legislatura excepcional, el pressupost també ho ha de ser, i si no obeïm el Parlament i desobeïm l'Estat, no podrem tenir mai les eines necessàries per ser independents.
Hi va haver algun punt d'inflexió en la negociació que provoqués l'esmena a la totalitat?
No, vam parlar molt i vam plantejar que podríem negociar partida a partida després d'aprovar el pressupost. Però el que volíem abans de tot era consensuar el marc, la concepció de la llei abans de passar el primer tràmit, volíem explorar al màxim els límits de l'autonomia, però un cop es presenten els números al Parlament, el rellotge comença a comptar i, com que el marc no el compartim, estem obligats a presentar l'esmena en un temps determinat. No obstant això, no renunciem a continuar negociant, però finalment el govern manté un pressupost autonòmic i amb aquesta decisió ells també estan fent la seva política.
Però es que la CUP també decideix deslliurar-se de JxSí de manera unilateral en una assemblea.
En tot aquest temps hi ha hagut discrepàncies i moments en què hem considerat que no s'avançava prou. Pensàvem que en el pressupost es reflectiria, però no és així, i certifiquem que no s'avança. El que aprova l'assemblea d'Esparreguera és senyalar que el més important no és tant la feina al Parlament sinó el full de ruta pactat i la declaració del 9-N i deixar de supeditar-nos al TC. I és dins d'aquest guió on nosaltres garantim l'estabilitat del govern i estem amb Junts pel Sí; per aprovar un pressupostautonòmic i obedient amb l'Estat, doncs no.
I no se'n refiaven?
No és una qüestió de confiança, sinó de disposar d'informació. Hi hauria d'haver hagut un espai d'intercanvi d'informació que no va existir; ens reuníem només per coordinar l'activitat parlamentària i gens per parlar del procés. Calia una sala de màquines que no ha existit, i si anem junts cap a la construcció de la república no serà pas pel dia a dia del Parlament sinó per l'aplicació del full de ruta, i nosaltres no teníem informació del que està fent el govern en aquest tema.
Con enfoquen la qüestió de confiança si JxSí diu que no pactarà més amb vostès?
Ara hi ha eleccions espanyoles i entenc que això forma part del missatge. Nosaltres estem disposats a seure i analitzar la proposta de Puigdemont i valorar si hi ha voluntat d'avançar en la independència incloent-hi, per exemple, el RUI, ja que pensem que la unilateralitat és l'única via. Si és així, podem estar disposats a donar suport a la qüestió de confiança.
Entorpeixen els retrets cap a la CUP de Francesc Homs i Mas?
Ho atribuïm a la campanya. Sabem que per alguns sectors de CDC, des del primer dia, els és molt incòmode seure amb la CUP. Creuen que estan supeditats a nosaltres, un fet que jo no he vist en aquests últims 5 mesos. Però,ja veurem com queda tot plegat el 27 de juny.
Posaran condicions al vot de confiança a Puigdemont o se senten obligats a votar-hi a favor per tal que es mantingui el full de ruta cap a la independència?
Nosaltres ara també estem fent la nostra pròpia adaptació del full de ruta, i el cert és que el RUI és bastant indispensable, perquè després del 26-J serà l'única eina de què disposarem. L'Estat espanyol ja haurà demostrat que no ens oferirà res de res. A més a més, el RUI és un element que no només posa la CUP sobre la taula, sinó que hi ha més actors que ho demanen i, per tant, si arriba, no podran dir que és una concessió a la CUP sinó que forma part del debat existent. D'altra banda, no, no ens sentim obligats a votar sí a Puigdemont. Sabem que amb la moció de confiança ens volen tornar a fer decidir a nosaltres, però farem una anàlisi de la proposta, n'avaluarem la credibilitat i a partir d'aquí decidirem. Dubto que la CUP permeti un vot a cegues i gratuït; no és la nostra manera i no ho hem fet mai així.
Què ha de tenir aquesta RUI perquè no acabi convertida en una repetició del 9-N?
Per començar, no podem assumir de facto les prohibicions de l'Estat espanyol, ha de ser vinculant i, si guanya el sí, l'endemà es podrà declarar la independència. També caldrà dotar-lo d'instruments legals via legislació catalana.
El mandat ha de ser de divuit mesos?
Aquest termini el va marcar Junts pel Sí. Nosaltres ho volem el més ràpid possible perquè com més temps passi hi haurà mésprocessisme i menys ruptura.
Tot plegat ha acabat afectant internament la CUP amb una divisió molt forta, en quina situació estan?
No és divisió, és diversitat d'opinions, que, per cert, sempre han existit dins de la candidatura. Ara som en l'ull de l'huracà, tothom ens mira i segueix en directe les nostres assembles, però en la nostra feina, en els municipis, no es viu com una divisió. En moments de més tensió, quan hem de decidir entre A o B, malgrat el convenciment que l'assemblearisme és el mecanisme adequat, ens falta afinar els processos de debat i la manera de treballar les decisions per tal de no generar votacions que puguin ser interpretades com una divisió dins de la CUP.
En un termini de quatre mesos han de prendre una altra decisió important; si o no a la qüestió de confiança al president Puigdemont, es podria trencar la CUP?
No ho veig. És evident que ara tenim 4 mesos per tornar a aprendre dels processos que hem tingut fins ara, demostrar que no hi ha divisió quan hom vota entre A o B, i que els mecanismes que defensem són bons i positius perquè generen espais de debat constructius. No, no crec ara mateix que ens aboquem a una trencadissa.
La diputada Mireia Boya ja ha expressat que confia en Puigdemont, i vostè?
A priori, sí. Sempre hem dit que Puigdemont és una persona que ha demostrat que és independentista i hi tenim confiança. Creiem que vol fiançar el procés de construcció cap a la república, però haurem d'analitzar quina és la proposta que haurà fet el govern i Junts pel Sí per sumar suports. Serà llavors quan acabarem de valorar la proposta, perquè això no és un tema de què pensen Mireia Boya o Eulàlia Reguant.
Votar el que dicta l'assemblea i no el que un pensa crea tensió?
Sempre hem funcionat així i ho tenim assumit. Potser ara tot és més transcendent, però és el vaixell en què ens hem embarcat, i així l'acceptem.