Camins

 Author Img DIRECTOR
 11/06/2016 01:08 | Actualizado a 11/06/2016 03:12

Un antic proverbi xinès adverteix: un ocell no canta perquè tingui una resposta, canta perquè té una cançó. És difícil tenir respostes davant l’actual moment polític que viu Catalunya, però almenys els seus dirigents tenen una cançó amb què acompanyar-lo. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va pujar ahir a l’escenari del Coliseum en ocasió dels 4.000 programes de Versió de Toni Clapés, i no només va contestar les preguntes que li van fer sobre les incerteses parlamentàries, sinó que es va atrevir a tocar la guitarra amb Sopa de Cabra. La cançó que va interpretar amb la banda gironina es titula Camins i el paràgraf final diu així: “No és senzill saber cap on has de marxar, / pren la direcció del teu cor. / Mai és massa tard per tornar a
començar, / per sortir a buscar el teu tresor”.

Certament, el tema semblava una metàfora del moment a què s’enfronta el país, amb la CUP llançant per la borda un pressupost que suposava una millora substancial per a la capacitat inversora del Govern. Però a més va ser un torpede al procés, per formidables que es posin amb l’argumen­tari d’excuses els viatgers del submarí anticapitalista. Davant d’aquest panorama, ha decidit guanyar temps fins al setembre per ressituar-se amb la seva qüestió de confiança, demostrant que qui marca el ritme de la política és el president. En definitiva, ha posat autoritat i pausa a la tragèdia. No queda clar el capítol següent d’aquesta comèdia de l’absurd en què s’ha convertit la dinàmica catalana, però la sensació és que permet a tothom agafar aire.

Puigdemont va fer lluir la seva guitarra. De fet, als setze anys tocava en un grup anomenat Els Zenit. Amb el seu aire de cinquè beatle, va arrencar a cantar en català: “Camins que ara s’esvaeixen, / camins que has de fer sol”. Ahir es va comprovar que no desafina. Al bell mig de la cridòria de la política catalana no es poca cosa.