OPINIÓ
11 juny 2016 2.00 h

KEEP CALM

Referèndum en pagament

SALVADOR COT
Potser és el moment de posar en pràctica aquesta sobirania popular a la qual apel·len i tirar pel dret

Aquest país s'haurà de governar sense pressupostos, sense majoria parlamentària i sense estructures d'estat, però té un avantatge decisiu, que és la capacitat de mobilització del catalanisme popular. Les bases del sobiranisme es fonen i es confonen amb les classes mitjanes del país, un estrat social ampli, molt dinàmic i, sobretot, amb necessitat de canvis estructurals que li garanteixin supervivència econòmica i participació política. Així les coses, la força del procés d'emancipació nacional és més intensa com més a prop és el carrer. I minva a mesura que es pugen graons en les estructures del país. Per això el 9-N del 2014 va convertir-se en un acte de desobediència massiu i molt ben estructurat, sense que l'autoritat de l'Estat pogués aturar la voluntat popular.

Per tot plegat, s'obre pas la idea del referèndum unilateral. Una consulta pactada i generada des de les institucions catalanes, amb el Parlament i el govern com a garanties. Dit esquemàticament, es tractaria d'un 9-N, però, ara, amb caràcter vinculant. La diferència és abismal i molt visible des de l'exterior.

Òbviament, aquest referèndum es faria des de la desobediència. Però aquesta unilateralitat s'aplicaria a les urnes i no pas a la declaració d'unes institucions amb majories preestablertes. El més probable és que l'Estat espanyol reaccioni desproporcionadament, potser fins i tot inhabilitant Puigdemont i/o Forcadell. Un gest autoritari i abusiu que ni tan sols podrien sostenir al llarg del temps.

En teoria, la idea sorgeix de l'estratègia del conglomerat Iglesias/Colau, del tot centrada en la consulta. Doncs bé, potser és el moment de posar en pràctica aquesta sobirania popular a la qual apel·len sempre i tirar pel dret. Com si el referèndum fos una dació en pagament per 300 anys de subordinació i patiment.