OPINIÓ
11 juny 2016 2.00 h

FULL DE RUTA

Pim-pam- pum

TONI BROSA
La CUP ha perdut credibilitat, però és necessària com el que més i pot aprendre dels errors

No cal dir que avui els diputats de la CUP no guanyarien cap concurs de popularitat i m'hi jugaria el pèsol del Puyal (feliços 40) que, si hi hagués eleccions ara, la CUP estaria molt més a prop dels tres escons del Fernàndez, que dels deu de la Gabriel. Ho dic des del respecte a les posicions, des de l'admiració per la defensa dels ideals i des de la convicció que el seu salt a la política nacional era necessari, per moltes raons, però sobretot perquè la sobirania de Catalunya no la recuperarem si no hi anem tots i, encara més important, perquè el país l'hem de fer entre tots i per a tots. En aquest procés ascendent, era imprescindible traslladar al Parlament tota la força i la transversalitat de l'independentisme del carrer. Perquè a l'arc parlamentari de la república de Catalunya hi haurà democratacristians, liberals, socialdemòcrates, comuns, verds i anticapitalistes, amb la seva riquesa, amb els mateixos drets, amb idèntica legitimitat moral i amb la representativitat que els donaran les urnes, és a dir, la gent. Des d'aquest punt de vista em molesta sobiranament el pim-pam-pum contra la CUP, però no per això s'han de deixar de dir algunes coses. Per exemple, que fa molt més pel procés constituent l'actitud del president Puigdemont sotmetent-se a la qüestió de confiança, que la de la CUP incomplint el pacte d'estabilitat de la legislatura, a banda de dinamitar la credibilitat política de la formació. Per exemple, que els pressupostos de Junqueras que no han volgut ni tramitar eren molt millors per al país, el seu estat del benestar i els seus ciutadans més vulnerables que no els que s'acabaran aplicant. I que la decisió de no aprovar-los és un error que només beneficiarà el ministre Montoro. O que la força dels 72 diputats independentistes radica a votar junts i a dia d'avui ha desaparegut. Potser a les CUP els ha faltat maduresa, cintura política; o potser els sobren sigles a la seva assemblea nacional, de la mateixa manera que el moviment sobiranista ha liquidat CiU; ha partit i minimitzat UDC; ha creat DC, MES i JxSí; ha redimensionat CDC, ERC i ICV, i ha aprimat i espanyolitzat el PSC. Al setembre ho veurem.