OPINIÓ
11 juny 2017 2.00 h

KEEP CALM

No és per caprici

MARINA LLANSANA
El que ens proposem fer els catalans el dia 1 d’octubre no és per caprici ni per diversió, sinó per necessitat

No és que els catalans tinguem el caprici d’exercir el dret a l’autodeterminació perquè, saciats ja dels drets socials més bàsics, ara ens vingui de gust posar nerviosos Rajoy i els seus, o Merkel i els seus, o Juncker i els seus. No som pas cecs i ja entenem que Europa té conflictes per resoldre tan dramàtics com el dels refugiats o el del terrorisme per haver-se d’ocupar de nosaltres. No és que ens vingui de gust ara convertir-nos en el centre d’atenció de res. El que ens proposem fer els catalans el dia 1 d’octubre no és per caprici ni per diversió, sinó per necessitat.

Vivim en un estat que ofega la nostra economia, que desinverteix en les nostres infraestructures més bàsiques, que ens intervé el model educatiu per esquerdar així una cohesió social que ha costat molt d’aconseguir en un país amb tants nouvinguts de tants indrets diferents. Un estat que ha jutjat, multat i inhabilitat els nostres representants electes per haver posat les urnes, que ha suspès normes i decrets del Parlament i la Generalitat que anaven destinats als més febles com el de pobresa energètica, que ha confiscat milers d’euros dels comptes corrents de les entitats sobiranistes amb multes arbitràries, un estat que s’ha gastat els nostres impostos per activar les clavegueres, per crear proves falses contra líders polítics escollits a les urnes, un govern que s’ha polit la guardiola de les pensions alhora que rescatava bancs i feia amnisties fiscals, el govern d’un partit polític que bat el rècord de corruptes per metre quadrat.

I tot això encara pot anar a més. Més judicis, més guerra bruta, més amenaces. És per això que s’ha convertit en una necessitat poder votar i decidir si volem seguir sotmetent-nos al maltractament d’aquest estat. La situació d’indefensió que patim els catalans és tan greu que els representants del govern estan disposats a perdre-ho tot, des del càrrec fins al patrimoni personal. Per això poder votar el dia 1 d’octubre no és un luxe, ni un privilegi, sinó una qüestió de supervivència com a nació, i tots estem obligats a acudir a la cita.