POLÍTICA
GIRONA - 11 juny 2017 0.00 h

MANEL MANONELLES 

PRIMER DELEGAT DEL GOVERN A SUÏSSA I DAVANT LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS A GINEBRA

“La neutralitat, depèn de com, és ja una victòria”

 A Suïssa, on la cultura de la consulta és indiscutible, hi ha simpatia per com Catalunya afronta el procés polític

 Assegura que no entenen l’actitud del govern de l’Estat de no tractar-ho de forma democràtica

 La confederació helvètica és un dels principals mercats per a Catalunya amb una balança comercial positiva

GEMMA BUSQUETS - GIRONA
Les xifres demostren que el procés afavoreix els interessos, i el cas suís és paradigmàtic

Manel Manonelles (Sabadell, 1975) és el primer delegat del govern a Suïssa. Nomenat a l’abril, va obrir dijous el cicle de conferències Coneguem els nostres ‘ambaixadors’ i la seva tasca a la Fundació Llibreria Les Voltes .

Quina és la seva tasca?
Porto les relacions bilaterals amb Suïssa i actuo com a representant del govern davant els organismes internacionals amb seu a Ginebra. També relacions internacionals a Estrasburg. Tinc una acció prioritària sobre un gran nombre d’organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, on hi ha més activitat internacional que a Nova York. I Estrasburg és la seu del Consell d’Europa. Per tant, hi ha una activitat diplomàtica molt important. Suïssa és d’una importància estratègica per a Catalunya a nivell institucional i polític, però també econòmic: és un dels nostres principals mercats amb una balança comercial positiva i encara hi ha un àmbit de creixement important per a les nostres empreses. És important traslladar que des del govern s’està fent una tasca coordinada i seriosa per donar a conèixer la realitat del país i arribar a establir complicitats amb països que poden ser clau per al futur.
Les Nacions Unides són un instrument clau i tenen a Ginebra moltes de les seves organitzacions sectorials. Com perceben el procés i un nou estat català?
Les organitzacions internacionals observen i no seran mai les primeres a reaccionar. Respecten de manera molt estricta el dret internacional, però alhora estan amatents al que està passant al nostre país, de manera directa i indirecta. Hi ha un cert coneixement des de fa anys del que és Catalunya i del fet diferencial, i d’un fet molt català que és participar en els organismes internacionals. Però no hi haurà cap posicionament previ: la seva funció no és fer-ho, ni demostrar simpaties a priori. Però ho observen tot, agraeixen estar informades i sobretot són molt pràctiques. Llavors, si en un cert moment la ciutadania de Catalunya pren una decisió de manera clara i contundent, el marc internacional té una tradició històrica d’adaptació ràpida. Per tant, hem de ser presents en una ciutat amb més de 180 ambaixades, amb un cos diplomàtic potent que genera un ecosistema on és important que se’ns vegi actius i creant complicitats. Des de la perspectiva estratègica, ens hem de preparar per a l’eventual creació d’una república catalana.
S’hi veu el potencial d’una Catalunya independent?
Ginebra, a banda de ser la plaça que gestiona fortunes a nivell global, és la seu d’empreses molt importants a Europa. Zuric és una plaça econòmica, comercial i financera més tradicional. I la presència d’empreses suïsses a Catalunya és molt important. També hi ha presència destacada d’empreses catalanes a Suïssa. Tot això genera un marge de relacions molt important. Suïssa segueix molt atentament el que està passant a Catalunya. I un dels motius pels quals ho fa és, precisament, pels interessos empresarials, que s’han incrementat, fet que demostra que aquest mantra que es repeteix des de l’Estat, amenaçant que el procés català va contra els interessos catalans, no és cert: les dades demostren que és tot al contrari, i el cas suís és paradigmàtic.
Suïssa és l’última plaça en què el govern ha obert delegació.
Respon a la realitat de desplegament de la nostra acció d’Exteriors. El govern té representació a Ginebra. No és la que pertocaria, perquè els estats tenen normalment dues ambaixades a Suïssa: a Ginebra, per les relacions internacionals, i a Berna, que és la capital federal. Les delegacions tenen un àmbit principal en l’àmbit institucional, però també han de generar dinàmiques que beneficiïn a tots els ciutadans, pensin el que pensin, promovent tot tipus de polítiques en diferents contextos. N’hi ha un de prioritari, però no podem obviar els altres.
Estem en uns moments crucials. La comunitat catalana a Suïssa està expectant?
Hi ha un gran interès entre la comunitat catalana, que ha demostrat el seu compromís. I, a més, a Suïssa on estan cansats de votar gairebé cada mes! Qualsevol pla, reforma urbanística, de qualsevol poble... tot ha de passar per referèndum. Així es generen consensos molt amplis i s’asseguren que el resultat té l’aval de tots els afectats. És interessant d’estudiar i veure si alguns aspectes es poden aplicar a Catalunya, sobretot des de les entitats municipalistes.
Suïssa seria un bon mirall?
La dimensió cantonal, en l’estructura suïssa, és molt forta. És un cas europeu de respecte per les entitats regionals, locals, i alhora configurar-ho a un nivell específic quant a estat. Hi ha moltes coses per aprendre, però Suïssa també té per aprendre de Catalunya valors tangibles i intangibles en àmbits com creació artística, excel·lència gastronòmica o gestió turística.
Si el referèndum és indiscutible a Suïssa, deuen veure amb simpatia el cas català.
Tots els contactes que tenim van en aquesta direcció. Fins i tot gent que et diu obertament que preferiria que Catalunya votés per quedar-se a Espanya, però sobretot no entenen l’actitud de l’Estat de no tractar-ho de forma política i democràtica. Hi ha una simpatia molt clara per l’aposta democràtica amb què estem afrontant el nostre procés polític. Ara, les organitzacions oficials es mantenen en la més estricta i exquisida neutralitat suïssa. Però la neutralitat ja és molt. En relacions internacionals la neutralitat positiva, que en diem nosaltres, depèn de com, és una victòria.