POLÍTICA
MADRID - 11 juny 2017 2.00 h

Amb l’artilleria a punt

 L’executiu espanyol no explicita quines mesures prendrà per impedir el referèndum, però recorda que té a l’abast mecanismes legals i judicials per aturar-lo

 Des de l’article 155 fins a la llei de seguretat nacional i l’acció de la fiscalia i el TC, tot està analitzat per poder-ho aplicar

 Rajoy es manté en la tesi acció-reacció per evitar la imatge del 9-N

MONTSE OLIVA - MADRID
Rajoy mostra unaactitud conciliadora amb Sánchez per poder blindar el setge al procés

“Això en cap cas tornarà a ser un 9-N.” L’executiu espanyol assegura en públic i en privat que en aquesta ocasió no cometrà “l’error” de fer com si sentís ploure davant l’obertura dels col·legis. En aquesta ocasió, simplement, garanteixen que la imatge no es repetirà. El cost de la inacció entre els seus va ser massa elevat i, de fet, l’èxit que atribueixen a la posterior ofensiva judicial contra els màxims responsables de la consulta justifica que aquesta sigui una via plenament vigent, però no l’única. Perquè és massa lenta per aconseguir l’efecte acció-reacció que es busca aquesta vegada. Això sí, el Tribunal Constitucional té a l’abast una arma infal·lible: la capacitat de suspensió de càrrecs públics i funcionaris que incompleixin les seves resolucions. I, més concretament, la del febrer d’enguany, que prohibeix expressament qualsevol preparatiu per al referèndum. La qüestió, però, és que, tot i tenir la capacitat des de fa més d’un any i mig, el TC n’ha eludit l’aplicació. Amb la nova presidència, es veurà si aquesta vegada és més partidari d’emprar les eines sancionadores, encara que es trenqui la unanimitat que ha acompanyat totes les decisions sobre el procés.

I mentre el tribunal gestiona els seus equilibris interns, l’objectiu de l’executiu espanyol ara és tenir a punt tots els mecanismes –polítics, policials, judicials i fins i tot d’ofec econòmic– que tingui a l’abast, ja sigui per atemorir i dissuadir o per executar-los si els convé, perquè l’anunci de la data i la pregunta acabi sent “l’enèsim anunci de l’anunci”, tal com es qualifica des de La Moncloa una política “declarativa” que donen per fet que acabarà en una batalla campal entre forces sobiranistes i en frustració social. En síntesi, auguren que, després d’un estiu previsiblement mogut, acabarà onejant la bandera blanca al Palau de la Generalitat i que tot plegat comportarà unes noves eleccions al Parlament.

Però, per arribar fins a la pantalla desitjada per Mariano Rajoy, insisteixen que s’han de preveure tots els escenaris possibles. Sobretot perquè en els darrers temps s’han convençut de la voluntat ferma de Carles Puigdemont de celebrar el referèndum. Des de la tesi sempre exposada pel president espanyol que, per afrontar els successius moviments catalans, s’actuarà amb “proporcionalitat”, però també amb “fermesa”, l’activitat als ministeris s’intensificarà en les pròximes setmanes. I és aquí on es topa amb l’hermetisme del que s’està ordint. L’executiu disposa del temut article 155 de la Constitució, però admet que és complex d’activar i que no està dissenyat per aplicar-se de manera immediata, a banda de les diverses interpretacions jurídiques que hi ha sobre un instrument inèdit. Com a contrapartida, el PP de la majoria absoluta va promoure l’anomenada llei de seguretat nacional –avalada pel PSOE–, que implica que, en situacions de crisi extrema, el cap de l’executiu espanyol prengui el comandament dels Mossos. És molt més senzilla i ràpida de posar en marxa –podria fer-la efectiva mitjançant un reial decret– i, aparentment, “menys traumàtica”, afirmen fonts populars. En aquest sentit, a diferència de la via de la suspensió, els caps visibles de la Generalitat podrien mantenir els seus llocs, “però lligats de peus i mans”. “Hi ha qui pensa que hi haurà un gran daltabaix i que es faran màrtirs. Si més no, és el que alguns membres del govern català voldrien, però dubto que s’arribi a una situació extrema”, sentencia un membre de l’entorn de Rajoy, el qual, en tot cas, recorda que Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han estat inhabilitats “i no ha passat res”.

Fortalesa institucional

En tot cas, l’actitud conciliadora de Rajoy cap a Pedro Sánchez –circumscrita només a l’àmbit del setge al procés– denota que el PP vol tenir el PSOE al seu favor per si li convé posar en marxa alguna mesura que requereixi exhibir una imatge de fortalesa institucional –més del 70% del Congrés fent costat al govern en l’ofensiva per aturar el referèndum– si bé a ningú se li escapa que, en matèria de Catalunya, la temptació del PP podria ser actuar en solitari, perquè sap que, a diferència del PSOE, sempre obté rèdit electoral de la tensió amb el govern. “En vista dels casos de corrupció que els encerclen i l’evidència que la crisi ha deixat molts damnificats i que la recuperació està sent molt desigual, als populars només els queda brandar la bandera de la unitat d’Espanya”, suggereixen algunes fonts.

En tot cas, l’executiu espanyol no descarta cap dels elements que té damunt la taula i, sobretot, no considera que hagin de suposar un trasbals social. Donen per fet que hi pot haver mobilitzacions, però hi afegeixen que la ciutadania està saturada i que el suport als artífexs del procés s’està diluint. En aquesta fase, també és cabdal l’estratègia de la por engegada a partir de la sentència del TC del febrer passat: aquesta vegada no faran els ulls grossos amb ningú, ni amb càrrecs públics per sota dels consellers ni amb els funcionaris, ni tan sols amb els empresaris. Tothom que s’impliqui amb el referèndum estarà vigilat. L’objectiu de “caçar” les urnes abans que es lliurin a la Generalitat és una de les moltes teories que circulen. De moment, la posada a licitació ha suposat una querella a la consellera Meritxell Borràs i a l’alt càrrec Francesc Esteve. Podrien ser els primers d’aquesta nova fase.

5
membres
de la Mesa del Parlament també han estat objectiu de la justícia en els darrers mesos. Es tracta de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell; el vicepresident primer, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet. Si bé inicialment en va quedar fora, al final el TSJC també va incloure en la querella Joan Josep Nuet, secretari tercer de la Mesa, per haver permès la tramitació del full de ruta per fer el referèndum.