ARTICLES
11 juliol 2015 2.00 h

DE SET EN SET

És a dir, civil

LLUÍS MUNTADA

Ara que l'oxímoron “llista civil sense polítics” ha agafat volada, em pregunto si hem oblidat que sobre Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pesa una querella, que l'Estat guarda a la recambra per executar-la en el moment més (in)oportú i, així, inhabilitar exemplarment aquests tres polítics. Fem memòria. Les estructures d'estat de la Generalitat estan impugnades, la consulta del 9-N està anul·lada, les iniciatives diplomàtiques internacionals de la Generalitat són torpedinades, el jutge Vidal ha estat expulsat de la carrera judicial, el comissionat per a la transició nacional ha estat declarat inconstitucional, la llei mordassa reforça la repressió legal contra l'independentisme... Això comença a assemblar-se a un estat d'excepció. Em pregunto si ens estem adonant que l'Estat és el principal interessat a expulsar la política de l'ecosistema democràtic. Em pregunto si no veiem que, a còpia d'expulsions i de prohibicions demofòbiques, és l'Estat el que està confeccionant una “llista civil” paral·lela. Encara que estiguem fermament convençuts que la civilitat és una qualitat molt allunyada del miserable confinament, aviat no hi haurà polítics independentistes en actiu. Tots estaran prohibits.

Més enllà de l'angèlic debat de quan un ciutadà és polític o civil, em pregunto si l'obsessió per plantejar una “llista sense polítics” no és una herència (inconscient) de la deslegitimació que el franquisme va fer de la política; és a dir, de la política democràtica. També em pregunto si la “llista civil sense polítics” no respon a un autosegrest mental. Amb tot luxe de mitjans, l'esquerra dependentista, la mateixa que no experimenta especials incomoditats per continuar en el teatrí de l'Espanya autoritària, corrupta i lingüicida, és la que ha difós amb més efectivitat un missatge d'associació reduccionista entre l'independentisme d'una banda i, de l'altra, l'immobilisme, la màfia, l'odi a Mas, la insolidaritat o el refús de l'eix social en favor de l' eix nacional. ¿Cal jugar amb aquestes cartes marcades, que com a mínim significaran deu anys més de postergació de l'ideal de majoria d'edat política de Catalunya? Llista única, sí. I política! És a dir, civil.