Festival

La Vanguardia en català | 11/07/2015 - 00:00h


Pilar Rahola 


Aquella famosa dita que repetim els catalans, no se sap si per allunyar-ne la temptació, ja no és necessària. És a dir, ja no cal que diguem que ho podem fer tot menys el ridícul, perquè fa temps que estem fent el ridícul. És cert que si el procés acaba bé, la cosa no serà tan greu, però durant el trànsit, el festival còmic que protagonitzem ens ha deixat ben servits. Seria hora d'elevar aquell crit en tridimensional que va etzibar Cuní, en un famós debat a TV3: "Prou, prou, prou". Perquè tot el que està passant des de fa uns mesos és un autèntic festival de friquisme que no diu res de les nostres grandeses però diu molt de les nostres febleses.

I la primera és la incapacitat de tenir una mirada elevada del moment en què vivim, mesquinament atrapats en la vella dinàmica de partits, i més entretinguts en les baralles de pati que a dibuixar les estratègies per a l'èxit final. El darrer espectacle està essent de traca: l'estira-i-arronsa sobre la llista única, amb cadascun dels caps traient-se un conill del barret. Si us plau, prou d'idees, perquè cada dia en sentim una de més grossa, i el sofert ciutadà sobiranista ja no sap on està, qui haurà de votar i si hi haurà algú per votar. Primer va ser l'es-pantada d'ERC bo i plantejant la "llista sense polítics", eufemisme progre alternatiu per no dir que volien una llista sense Mas. Aquesta obsessió d'Esquerra amb el president no només és profundament injusta amb qui s'ho ha jugat tot -i tot vol dir tot- a favor del procés, sinó que a més està provocant alguns dels errors més greus que cometem. Des de qualsevol punt de vista, deixar fora els grans líders sobiranistes és una ximpleria, que per cert difícilment entendran a Europa. Quin sentit té que els actius polítics més importants es quedin fora? I tot plegat, no ens enganyem, no es planteja per tal que el "poble" -entès com una mena de sant grial de la puresa- lideri el procés, sinó perquè Mas no ho faci. Algun dia, quan tot plegat sigui his­tòria, ERC haurà d'explicar algunes coses.

A partir d'aquesta proposta surrealista, el festival de disbarats s'ha ­disparat, i ara ja no sé si tenim dos o tres eleccions en el quadern de bitàcola, si tenim bitàcola i el que és pitjor, si tenim quadern. I com passa sempre que s'obre el calaix de sastre, tothom té alguna idea original per posar damunt la taula. Només ha faltat el paper de l'ANC i d'Òmnium, més perduts que un pop en un garatge. Òmnium vol quedar bé amb tothom, i així aconsegueix no quedar-hi amb ningú, i l'ANC té un president nou de trinca i decideix no fer-li ni punyeter cas.

Ens hem begut l'enteniment? No hi haurà ningú que posi seny a tanta improvisació? Perquè sincerament, si Mas i Junqueras i tots els que són decisius en aquest procés no tenen cabuda a la llista, tenim un problema molt gros i no és espanyol. És català, és sobiranista i és patètic.