ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Veritats, mentides i estadístiques

@albertsaezc


DILLUNS, 10 D'AGOST DEL 2015 - 22.07 H

La idea dominant a la ment de Mariano Rajoy en l'assumpte català --com en gairebé tots els assumptes-- és deixar que el temps oxidi els problemes com l'aire oxida les fruites més fresques i exuberants. Es tracta que adquireixi prou podridura per deixar de ser atractiva per a aquells ciutadans que, noquejats per la crisi, s'havien fet alguna il·lusió. Algunes febleses del mateix moviment independentista han ajudat els objectius del president: la confessió de Pujol, l'espectacle del clan al Parlament, les passejades dels Sumarroca als jutjats, el cas Palau, el cas Innova, etcètera... Tots amb base real però degudament modulats per l'aparell jurídic de l'Estat per accelerar el procés d'oxidació.

La resposta en el camp independentista davant d'aquesta actitud ha sigut desigual. Des de denunciar sistemàticament l'operació --a vegades de manera exagerada i malaltissa-- fins a fer pinya, fet que deriva en alguns episodis de negacionisme de les pròpies debilitats. Però també és cert que l'immobilisme de Rajoy ha fet viables políticament escenes que semblaven impossibles com el pacte de Govern CiU-ERC, el 9-N, l'abraçada d'Artur Mas i David Fernàndez o la mateixa candidatura del Junts pel Sí. Davant la passivitat, l'independentisme s'ha animat.

Però el pas del temps no el deixa indemne. I, a la vegada que l'independentisme s'anima, en algunes ocasions s'enreda. No parlo de la verborrea de determinats independentistes hiperventilats a Twitter, sens dubte tan repugnant com la de la caverna però també novament airejada des d'instàncies polítiques i mediàtiques.L'embolic gros és el de la manera de comptar els vots a favor de la independència en les eleccions del 27-S. Mas ho va dir tan clar com lacerant: si són unes eleccions es compten escons, si volen comptar vots que acceptin la consulta. Certament els independentistes poden al·legar que les eleccions plebiscitàries no han sigut ni la primera opció ni la principal. Valen, doncs, com a desafiament en la batalla interna a Espanya. És l'únic context en què es pot comptar en escons, especialment si els partidaris d'una consulta arribessin als dos terços. Com a pas definitiu cap a la independència, comptar només la majoria en escons és molt probable que no serveixi, ja que ni donarà prou empenta per trencar la legalitat sense esquerdar la convivència ni serà homologable internacionalment.

Amb tot, tampoc sembla realista aquesta obsessió d'alguns d'identificar el 27-S amb una operació totalitària i tramposa. Els números es poden fer de moltes maneres. Rajoy governa avui amb una còmoda majoria absoluta amb el 44,6 % dels vots. Mas ho fa amb una suma que arriba al 44,4%. En canvi, Rajoy suma el 53,1% dels escons mentre que Mas i Junqueras sumen el 52,5%. Si mirem el percentatge de vot representat a la Cambra, Rajoy suma el 46,7% i CiU i ERC sumaven el 47,8%, que arriba al 51,6% amb la CUP. Serà millor entendre que contra el 49% ni es pot proclamar la independència ni es pot confiar tot a l'oxidació
.