POLÍTICA
TARRAGONA - 11 agost 2016 2.00 h

MARINA LLANSANA

 

VICEPRESIDENTA D'ÒMNIUM CULTURAL

“El debat és més sobre democràcia que sobre independència”

CARINA FILELLA - TARRAGONA
Volen esclafar la voluntat dels ciutadans de poder votar i opinar; el debat ja no és independència sí o no, sinó democràcia sí o no
La societat civil ha fet els seus deures. Ara les institucions han de complir la seva part del tracte perquè tot acabi bé
Aquest any és clau, perquè l'11-S de l'any que ve el resultat ha d'estar sobre la taula; ha d'haver passat allò que volem que passi

El dia que parlem, la filòloga, periodista, vicepresidenta d'Òmnium Cultural i exdiputada d'ERC Marina Llansana encara està paint de bona gana la sessió del Parlament que aprova les conclusions de la comissió del Procés Constituent, el 27 de juliol.

És l'inici real del compte enrere?
És molt positiu el que va passar al Parlament perquè els sobiranistes van ser capaços d'actuar com un bloc unitari. El Parlament va votar un dilema: o bé acatar una interlocutòria del Tribunal Constitucional o bé acatar el mandat de les urnes. I va haver-hi una majoria absoluta que va tirar endavant el que havien dit les urnes el 27-S. Ara el repte és que aquesta unitat hi sigui en els reptes que tindrem al llarg de la legislatura: amb l'aprovació dels pressupostos, amb la qüestió de confiança... Que aquests 72 diputats que van votar en bloc segueixin fent un bloc en els mesos vinents perquè es pugui complir l'estratègia traçada.
És optimista, davant d'aquest curs polític determinant?
No tenim cap motiu per no ser-ho. En un procés tan complicat com aquest, que s'haurà de fer a discreció, el govern es va comprometre a tirar endavant tres lleis fonamentals: la hisenda catalana, la seguretat social catalana i la de transitorietat jurídica. S'estant posant els fonaments, i al final del termini en veurem el resultat i podrem avaluar-ho. Sóc optimista i crec que tothom complirà. De la mateixa manera que la societat ha complert sempre la seva part de feina, els partits també compliran la seva.
Els entrebancs ens faran més forts o ens poden acabar esgotant?
El debat ara és al voltant de “democràcia, sí; democràcia, no”, i aquest plantejament ens reforça molt de cara al món. Al Parlament [el 27 de juliol] hi havia els que van votar en contra que es voti i es debati –i, per tant, van votar contra la democràcia–, i els que van votar a favor de la democràcia. En aquest cas, és molt evident que independentisme és igual a democràcia. El TC o els ministres que ens volen destrossar la sanitat el que fan és esclafar la voluntat dels ciutadans de poder votar i de voler opinar; per tant, el debat ja no és independència sí o no, sinó democràcia sí o no. Aquella frase que corre entre l'independentisme que diu que “Espanya mai no ens falla” s'està complint al peu de la lletra, i no hi ha cap indici que faci preveure que canviaran d'actitud i ens deixaran votar. En qualsevol cas, si al final l'Estat espanyol accepta fer un referèndum pactat, és bo per a Catalunya; i si no l'accepta el farem unilateralment.
Primer hi haurà la qüestió de confiança de Puigdemont, al setembre. És sòlida la seva posició?
Des del ple del Parlament del 27 de juliol som més optimistes. Abans no arribem a la qüestió de confiança han de passar moltes coses; hi ha d'haver, per exemple, una renovació de la direcció de la CUP que pot fer variar el seu posicionament. Però si en els moments clau hi ha hagut una majoria parlamentària de 72 diputats, hem d'esperar que el 28 de setembre, que és quan hi haurà la qüestió de confiança, aquesta majoria hi torni a ser.
Com veu l'estratègia de la CUP?
La CUP té moltes ànimes diferents i és difícil parlar-ne sense tenir en compte aquests matisos. Confio que la nova direcció serà més permeable a la voluntat de molts dels seus electors. Les enquestes demostren que una part important dels electors que va tenir la CUP el 27-S se sent còmoda en un acord amb Junts per Sí. El relleu a la direcció segurament marcarà una nova etapa dins la CUP.
Debilita el procés, el fet que hi hagi aquesta qüestió de confiança?
És un procés difícil, complex, que ha tingut moltes vicissituds i en tindrà més. Que hi hagi divergències entre el propi independentisme és normal i comprensible, perquè l'independentisme ha crescut i hi ha molts més matisos i més heterogenis. Hi haurà un moment que haurem de debatre entre nosaltres, i això és enriquidor sempre i quan al final ens acabem posant d'acord, perquè hi ha una majoria social que ho espera.
Malgrat això, hi ha més enemics a fora...
No hem de perdre mai l'horitzó de saber qui és l'adversari. I l'adversari és l'aparell d'un Estat que utilitza les eines pròpies d'un Estat i fins i tot les impròpies, perquè quan convé també utilitza les clavegueres per impedir que la societat catalana progressi. Un Estat amb tics neofranquistes. Això és el que hem de combatre. Al final és un debat més sobre la democràcia que sobre la independència.
La propera Diada de l'11 de Setembre marcarà un punt i final?
El lema és A Punt. És la manera que tenim per dir que la societat civil ha fet els deures i estem a punt per fer el salt definitiu. I aquí és on les institucions han de complir la seva part del tracte perquè tot acabi bé. Aquesta Diada serà una mica diferent, perquè el 27-S la pilota del procés, que fins aleshores havia estat pràcticament en mans de la societat civil, passa a la teulada de les institucions. Per primera vegada a la història hi ha una majoria absoluta independentista al Parlament, i això va ser el 27-S. Des d'aquest moment, el Parlament assumeix una part molt important del procés. Aquest any és clau, perquè l'11-S de l'any que ve els resultats han d'estar sobre la taula.
Era millor que la qüestió de confiança hagués estat abans de la Diada?
Hauria estat ideal que fos abans perquè com més aviat es resolguin les incògnites del context polític és més fàcil, no només aconseguir una gran manifestació festiva l'11 de Setembre sinó també perquè tenim el repte de començar el debat del procés constituent.
Veu el RUI (Referèndum Unilateral d'Independència) com una opció real?
És una opció que pot sortir bé si genera consens polític. No descartaria res perquè aquest camí l'anem construint a mida que l'anem fent. En cada moviment hem de tenir en compte el moviment de l'adversari. No s'ha de descartar res. Però també penso que abans d'arribar al RUI hi ha molta feina per fer.
Segons el CEO, per primer cop des del 9-N el sí a la independència avança cap al no. El procés no està en letargia?
Vol dir que anem bé i que aquells que han pronosticat la desinflada de l'independentisme s'equivoquen. També demostra que no tots els independentistes voten partits obertament independentistes, perquè hi ha una part de ciutadans que es defineixen com a independentistes que voten partits com ara Catalunya Si que es Pot o En Comú Podem. Això demostra que unes eleccions plebiscitàries no són suficients per saber si la societat catalana vol fer el pas cap a la independència; cal un referèndum en què la gent es pronunciï només al voltant del sí o el no. El procés està més viu que mai.
I la refundació de Convergència?
És un partit molt important al país i no en podem prescindir. Era una necessitat urgent que es refundés. Veig de molt bon ull la regeneració, sobretot a nivell generacional, que ha fet el Partit Demòcrata i espero que els vagi molt bé. Perquè al final tant Convergència com ERC tenen la missió, primer, d'entendre's, i després de ser els dos grans partits de la socialdemocràcia d'aquest país.
Ara que ja no està a la primera línia política, es veu diferent des de la barrera?
Des de tot arreu es viu amb intensitat i moltes vegades amb patiment. És veritat que els polítics que estan a la primera línia tenen un plus de responsabilitat afegida que no tenim des de la societat civil. Però fem un bon tàndem: entitats i partits, quan anem a l'una, som molt potents, perquè cadascú té el seu paper.
Al llibre ‘Una Constitució per a Catalunya' entrevista el jutge Santi Vidal, que va ser suspès de sou i feina. Hi haurà moltes més inhabilitacions?
Són capaços de tot. Però justament el Santi Vidal demostra que no podem renunciar a ser qui som, a dir el que pensem fer i el que creiem, amb valentia, encara que això tingui conseqüències. Hem de continuar endavant fins i tot sabent que correm el risc que inhabilitin els nostres dirigents, que intentin suspendre les institucions catalanes.