Economía | Els comptes públics

La Generalitat denuncia que s'eixampla la bretxa pel model de finançament

Catalunya: segona comunitat en recaptació i desena en recursos rebuts

Edició impresa Economía | 11/09/2015 - 00:00h

Alicia Rodríguez de Paz


La Generalitat de Catalunya va utilitzar ahir la liquidació fiscal del 2013 que li ha remès el Ministeri d'Hisenda per reiterar la seva oposició a l'actual model de finançament autonòmic, per injust. Emparant-se en les últimes dades publicades, des de la conselleria d'Economia van retreure que, encara que Catalunya és la segona comunitat autònoma que més impostos recapta per a la caixa comuna, ocupa el lloc desè pel que fa als recursos que finalment rep de l'Estat en xifres per càpita. A més, posa l'accent en el fet que si als tres exercicis anteriors Catalunya perdia set llocs, en aquest cas han estat vuit. Aquesta bretxa, insisteixen, és encara més evident si es té en compte l'impacte del cost de la vida de cada autonomia.

"La posició de Catalunya s'ha deteriorat progressivament des del 2009", van assegurar. El 2009 va ser el primer any d'aplicació d'un model que s'hauria hagut de revisar el 2014, però que el ministre Cristóbal Montoro va ajornar al·legant falta de temps per assolir un acord abans de les eleccions.

Segons les dades facilitades pel departament que comanda Andreu Mas-Colell, en total les autonomies (tret de les dues comunitats amb sistema fiscal propi, Euskadi i Navarra) van recaptar el 2013 mitjançant tributs 86.003 milions d'euros i van rebre de l'Estat 93.883 milions. Per la seva part, Catalunya va contribuir amb 17.362 milions (2.298 euros per habitant) i, després de la redistribució dels recursos, van arribar a les seves arques 15.674 milions (2.075 euros per habitant).

Un cas molt semblant és la Comunitat de Madrid, líder en recaptació per habitant (2.642 euros), i que el 2013 va rebre 2.027 euros (cosa que la situa al lloc onzè, justament per darrere de Catalunya). Per donar idea del desajust entre el que recapten les arques de l'Estat i el que es rep finalment, la conselleria d'Economia es remet a l'evolució dels recursos per habitant que rep de l'Estat davant la mitjana d'Espanya. Si pren com a índex 100 la mitjana espanyola, només l'any 2009 Catalunya hi va estar per sobre (102,3). A partir d'aquell moment, ha estat inferior: 98,9 el 2010; 99,4 el 2011; 98,8 el 2012, i 97,5 el 2013.

La Generalitat es queixa, a més, que entre el 2010 i el 2013 s'ha produït un "desequilibri vertical" a favor de l'Estat. Mentre que l'administració central, asseguren, ha vist com els recursos han augmentat un 8,3% a l'any, els de les comunitats autònomes s'han acabat reduint un 3%. D'aquesta manera, si a començaments de la dècada l'administració general de l'Estat comptava amb el 37,8% del que s'havia recaptat, tres anys més tard ja suposava el 45,8%. Aquest "transvasament" de recursos de les autonomies a l'administració central té a veure, defensen des d'Economia, amb el fet que les comunitats autònomes no s'han beneficiat dels augments del tipus de l'IVA -del 16% al 18% i al 21%.

Catalunya no és l'única comunitat que des de fa temps reclama obertament una reforma de l'actual sistema de finançament. També han aixecat la veu Madrid, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia i les Balears. El ministre d'Hisenda no té objecció a criticar el model implantat per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i això, només considera que estan infrafinançades València, Múrcia i les Balears.