Ni atropellar ni perdre

El llenguatge mai no és innocent. Ho sabem els que dediquem la major part del nostre temps a la lectura i a l’escriptura. L’ús del llenguatge és molt més descriptiu que altres aspectes, en el sentit que delata el batibull de pulsions que mouen un personatge. Per això, en les maratonianes sessions parlamentàries de la setmana passada em va cridar l’atenció l’ús constant d’un verb per part dels actors polítics partidaris de mantenir Catalunya en la legalitat espanyola. Ho va provocar l’aprovació exprés (ehem) de les dites lleis de la desconnexió (Referèndum i Transitorietat). El verb és atropellar. Vaig sentir-lo conjugar en directe per part d’Inés Arrimadas o Xavier García Albiol, i després he trobat traces de molts altres conjugadors, dins i fora del Parlament. De fet, molts diaris ho van recollir en titulars, amb les degudes cometes. Per exemple, el suport del PSOE al Govern de Rajoy “ante el ‘atropello’ del Parlament”, en paraules del seu secretari d’organització, José Luis Ábalos. La fixació de les expressions que designen fets polítics és un enigma comunicatiu tan misteriós com la gènesi dels acudits. Entre el contagi i la consigna, les noves denominacions es congrien com les tempestes i acaben esclatant amb llamps i trons. És així com, d’un dia per l’altre, hem passat del desafío a l’ atropello. Un vocable molt mal triat, trobo, després dels tràgics atemptats per atropellament del 17 d’agost i de la seva lamentable ressaca de sòrdides associacions entre gihadisme i independentisme que ens van brindar alguns mitjans de comunicació addictes a les consignes.

Val a dir que molts dels que ara se senten atropellats ja usaven aquest verb abans dels atemptats. A finals de juliol, el socialista Ferran Pedret, per exemple, deia que la reforma del reglament “atropella els drets de l’oposició”. Però ara haurien pogut buscar un sinònim. Tots uns campions del llenguatge políticament correcte, que es llancen en tropell al desdoblament en masculí i femení, ¿no són capaços d’adonar-se de la dramàtica coincidència entre els sentits figurat i literal del verb atropellar? No soc conspiranoic. Em nego a veure-hi la mateixa intencionalitat que interpreto en l’ús de l’expressió cop d’Estat, tot equiparant urnes i armes. Per això, avui 11 de setembre, convido els parlamentaris que se senten atropellats després de perdre les dues tortuoses votacions al Parlament a reconjugar el verb perdre tal com ho feia la setmana passada el diari La Tarde de Cuenca, a l’Equador. Després que la selecció equatoriana tornés a perdre contra Perú en la classificació per al Mundial, el popular Late titulava en portada “No todo está perdido” i sota, en un cos de lletra una mica menor: “Falta perder con Chile y Argentina”. Bona Diada.