OPINIÓ
11 desembre 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Entre Escòcia i Eslovènia

MANUEL CUYÀS
“El pre­si­dent Torra o no l’ente­nen o s’explica molt mala­ment

Vaig seguir l’entre­vista que dis­sabte el pro­grama Pre­gun­tes Freqüents de TV3 va fer al sociòleg Sami Naïr. Va atri­buir l’ascens de l’extrema dreta con­ti­nen­tal i els popu­lis­mes al dis­gust de la gent, sobre­tot les clas­ses mit­ja­nes i sen­zi­lles, per la severa crisi econòmica dels últims anys que les ha empo­brit sense que els polítics con­ven­ci­o­nals els hagin donat satis­facció. Un peri­o­dista pre­sent a l’estudi li va pre­gun­tar sobre el “procés” català. Després de dir que coneix bé Cata­lu­nya es va mos­trar confús, va dir que se sen­tia incapaç d’enten­dre-hi res i es va abs­te­nir de faci­li­tar cap opinió. Em vaig que­dar parat. En una entre­vista que li vaig lle­gir, l’his­to­ri­a­dor Enric Uce­lay Da Cal es pre­gun­tava si la pulsió inde­pen­den­tista no tenia les matei­xes arrels. Millor dit: ho afir­mava. Soc jo que m’inter­rogo a par­tir de la seva asse­ve­ració: les clas­ses mit­ja­nes de Cata­lu­nya han tro­bat en l’inde­pen­den­tisme una forma de fer aflo­rar el males­tar que d’altres mani­fes­ten de manera dife­rent i fins i tot contrària? Els temps coin­ci­dei­xen. Una altra pre­gunta s’imposa: la famosa rebaixa del “suflé” inde­pen­den­tista, vindrà amb la superació de la crisi, si és que s’arriba a pro­duir i no n’enca­de­nem una altra? Les clas­ses popu­lars, o una majo­ria, no s’hi han unit. Són o seran carn dels popu­lis­mes d’extrema dreta?

La mateixa tele­visió va ofe­rir dilluns una entre­vista al pre­si­dent Puig­de­mont des de Water­loo. El pro­grama va anar seguit d’un altre, emès l’any pas­sat, cen­trat en Alex Sal­mond. D’alta política se’n va par­lar en aquest segon: sei­xanta anys van tri­gar els esco­ce­sos a fer ine­vi­ta­ble el referèndum que recla­ma­ven; en aquest temps no els va pas­sar pel cap pres­cin­dir de la corona sinó que se la van tre­ba­llar a favor per faci­li­tar les coses; els plans per a l’endemà i els pròxims anys, si la inde­pendència era abo­nada pels votants, esta­ven fixats. Sal­mond pre­gun­tava als cata­lans si havíem rumiat per quin motiu només ell entre els líders mun­di­als va cele­brar la decla­ració d’inde­pendència, després frus­trada.

El pre­si­dent Torra, o no l’ente­nen o no el volen enten­dre o ell s’explica molt mala­ment... o vol dir el que diu. Diu “apre­teu” i inter­pre­ten que mana assal­tar el Par­la­ment. Evoca la inde­pendència d’Eslovènia i hi veuen una crida a les armes. Ho veuen així els adver­sa­ris i també alguns dels seus, entre els quals els que par­len d’agi­tar el país el 21 de desem­bre quan Pedro Sánchez pari a Bar­ce­lona. Les clas­ses mit­ja­nes no són agi­ta­do­res. D’entrada. La nos­tra és una “revo­lució pacífica” per aquest motiu. Com a Escòcia. Els gover­nants que ens han tocat en aquesta hora deli­cada han de fer que es man­tin­gui així sense malen­te­sos ni imprudències ni ultimàtums que no es poden sos­te­nir. Sei­xanta anys? Home... Però paciència, pau i política, sí.