OPINIÓ
11 desembre 2018 2.00 h

Celebració retòrica

El Dia dels Drets Humans va ser­vir ahir per com­me­mo­rar el setantè ani­ver­sari de l’apro­vació de la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans (DUDH) per part de les Naci­ons Uni­des. Espa­nya, com molts altres països del món democràtic, s’hi va sumar i ho va fer entusiàsti­ca­ment, amb mis­sat­ges ins­ti­tu­ci­o­nals del pre­si­dent del govern, Pedro Sánchez, i de dife­rents minis­te­ris. És el nor­mal en els diri­gents d’un país que, en el pri­mer arti­cle de la seva Cons­ti­tució, declara solem­ne­ment cons­ti­tuir-se en un “estat social i democràtic de dret” i que en el desè incor­pora la DUDH com a norma de referència en matèria de drets i lli­ber­tats. El pro­blema és quan els fets trans­for­men tota la solem­ni­tat de les parau­les en pura retòrica buida, davant les múlti­ples i vari­a­des vio­la­ci­ons de la lle­tra de la decla­ració i més encara de l’espe­rit amb què va ser redac­tada.

Espa­nya no pot fer ban­dera dels drets humans sense caure en la hipo­cre­sia i el cinisme, quan té pre­sos polítics tan­cats sense judici ni sentència a les seves pre­sons des de fa més d’un any; quan en té que estan fent vaga de fam ja fa deu dies defen­sant els seus drets; quan en té d’exi­li­ats, entre ells un pre­si­dent electe al qui van liqui­dar el dret a ser inves­tit; quan la seva justícia no és impar­cial, com ja li ha dit jus­ta­ment el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans; quan pretén enviar a la presó can­tants i còmics per les lle­tres i els guions; quan reta­lla la lli­ber­tat de Tamara Car­rasco sense motiu després d’una acu­sació falsa i deses­ti­mada; quan nega un cop i un altre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació con­tin­gut a la DUDH; o quan ven armes a l’Aràbia Sau­dita sabent que són uti­lit­za­des per mas­sa­crar la població civil del Iemen. L’Estat espa­nyol cele­bra el 10 de desem­bre com si no passés res, però passa, perquè té massa man­can­ces en matèria de drets humans i massa poca intenció de repa­rar-les.