Govern sense Parlament

11/10/2018 00:36 | Actualizado a 11/10/2018 06:20

Hem arribat a un punt de trampa democràtica que no pot portar a bon terme. Mentre la coalició independentista perdia la majoria al Parlament, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, afirmava que tot continuaria igual al marge de les votacions que es registraven a la Cambra. Penso que ho vaig entendre bé: es pot governar al marge del Parlament, una contradicció inacceptable en qualsevol democràcia representativa. És un desconeixement de les regles estatutà­ries i constitucionals. El Govern ha de retre comptes al poder legislatiu.

La reunió de l’Executiu va ser breu i, segons Artadi, no es va parlar de les divisions entre les dues principals forces independentistes. Però si no es parla de cap altra cosa en els àmbits polítics i so­cials del país. Com és que no tracten la crisi que pateix l’independentisme? No és una crisi provocada pels mitjans ni per l’oposició. És una crisi que es cou i es desenvolupa al si dels dos principals partits que promouen una república catalana encara que sigui amb calendaris i estratègies diferents.

El procés ha trossejat la societat i el país en molts àmbits. No hi havia majoria social i ara tampoc no hi ha majoria parlamentària. Catalunya no té aliats ni a Europa ni al món. Les relacions amb Espanya i les seves institucions són fràgils fins al punt que el president Torra no es parla oficialment amb el cap de l’ Estat. La revolució dels somriures no produeix cares alegres i optimistes. Tot és molt sever. Es va poder comprovar al funeral de Montserrat Caballé al tanatori de les Corts. La diva no havia entrat en l’univers independentista. I això té un preu.

Però quin és el fons del problema entre les dues principals forces de l’independentisme? Graham Greene diria que és el factor humà que explica tantes derivades inesperades en la història dels pobles. El factor humà és que l’expresident Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras fa un any que no es ­parlen i no es comuniquen personalment. I si això passa a les cúpules dels dos partits independentistes coalitzats, què deu passar als esglaons inferiors d’aquestes dues principals forces independentistes?

Carles Puigdemont intenta continuar exercint el poder sobre l’acòlit Quim Torra des de Waterloo. Aquest no és el problema. La qüestió està en el fet que ERC no vol ser companya de viatge d’una formació que vol governar Catalunya amb el comandament a distància des de Brussel·les saltant-se reglaments i lleis sense tenir en compte que ni tan sols en el seu propi partit estan d’acord amb aquesta tàctica.

Els ultimàtums de Quim Torra i d’ Elisenda Paluzie, de l’ ANC, són gestos retòrics que tenen poca rellevància política. Penso que és hora que els problemes i conflictes no es dirimeixin a les manifestacions al carrer sinó a les institucions, que són el vehicle democràtic per resoldre les legítimes diferències entre els diferents actors. No es tracta ja de fer el ridícul sinó d’evitar les riotes, com va passar dilluns amb el diputat Eduard Pujol davant dels periodistes.