OPINIÓ
11 octubre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Insaciables

JOFRE LLOMBART
Qui no combregui amb la unitat d’Espanya que es dissolgui, que demani perdó a les víctimes i que entregui les armes, és a dir, les urnes

El soroll de plats trencats de dimarts al Parlament va impedir quasi que se sentís com Ciutadans anunciava que, malgrat tot, portarà igualment Roger Torrent al Tribunal Constitucional. El motiu és que, a pesar de les diverses giragonses jurídiques, el partit d’Inés Arrimadas considera que l’opció escollida per garantir el vot d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva tampoc és vàlida. És a dir, la fórmula escollida per ERC, avalada pel PSC i rebutjada per Junts per Catalunya, resulta insuficient als ulls de Ciutadans i per aquest motiu, malgrat tot, la cosa acabarà al Constitucional. No és cap anècdota. És un fet molt a tenir en compte perquè vol dir que es faci el que es faci, s’acati més o menys, la maquinària estatal no s’aturarà fins que no s’assoleixi l’objectiu final. I aquest no és altre que el d’aconseguir la derrota de l’independentisme però no pas a l’escocesa (un no en un referèndum i cap a casa una temporada) sinó a l’aznariana: tothom que no combregui amb la unitat d’Espanya que es dissolgui, que demani perdó a les víctimes i que entregui les armes, és a dir, les urnes. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana estan sempre a punt de brega per com evitar que la justícia espanyola presideixi el Parlament: uns amb desobediència, els altres amb driblatges. És igual; es faci com es faci Ciutadans obrirà de nou la via judicial perquè n’informarà el Constitucional: l’objectiu és que els sis diputats encausats deixin de ser-ho. De ser diputats, és clar, no pas encausats. Tant és que sigui el mateix Llarena el que s’inventi un joc malabar per autocorregir-se el bunyol jurídic de suspendre unes persones no condemnades que envaeix la sobirania d’un Parlament. Tant és que un dels avaladors del 155, el PSC, compri aquesta fórmula via Mesa del Parlament perquè ara toca “ley y diálogo” (abans conegut com a pal i pastanaga). Tot això tant és perquè l’independentisme té una nova mostra que mentre es baralla per si les molles o el pa sencer altres tenen una fam insaciable.