Governar sense majoria

11/10/2018 00:32 | Actualizado a 11/10/2018 06:20

Així doncs, l’independentisme català ha perdut la seva majoria al Parlament. No saben vostès com s’ha celebrat en altres llocs d’ Espanya. Diuen que fins i tot el Govern Sánchez està molt satisfet d’aquesta novetat, i que fins i tot atribueix l’èxit a la seva estratègia de desinflamar la gran inflamació. Això diuen, i em sorprèn, perquè si algú ha provocat la pèrdua de la majoria sobiranista han estat el jutge Pablo Llarena, aplicant la llei, i el senyor Puigdemont, que li ha fet perdre quatre escons a Junts per Catalunya. La història jutjarà si ha estat un gest de màxim egocentrisme o un acte de candorosa rebel·lia.

El que no crec és que sigui una tragèdia tan gran per al secessionisme ni una nova tan feliç per als unionistes. S’endarrereix i s’entorpeix la via parlamentària per avançar cap a la república, però els principis sobiranistes d’Esquerra i del PDECat no canvien ni es destrueixen. Com ahir li va dir Sergi Sabrià a Susanna Griso a Espejo , es tracta d’una ruptura provisional que es pot resoldre. Com? Si Puigdemont, que té una magnífica oportunitat de demostrar alguna grandesa catalanista, que ­potser la té, accepta les con­dicions, que són estric­tament legals. Quan? ­Podria ser immediatament, després de la sentència del procés o si des­apareix l’acusació de rebel·lió. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya s’han tirat els plats pel cap, però el divorci no és definitiu.

I així es pot governar?, es pregunten fins i tot a Andalusia, com si els anés la vida, en això. Doncs mirin vostès: amb 84 escons d’un Congrés de 350 Pedro Sánchez governa i confia a tirar endavant els pressupostos, i se sent amb ganes de continuar fins al 2020. És a dir, que a Catalunya també es pot governar. El problema és què es governa. L’únic que s’ha demostrat impossible és construir la república o repudiar Felip VI. Tampoc no crec que es puguin rehabilitar les lleis de desconnexió o convocar un altre referèndum no pactat. Ara bé, es pot administrar la cosa pública dins de la legalitat, si es negocia amb els comuns o el PSC, que tampoc no és cap crim. Es pot atendre la sanitat. Es poden adoptar mesures econòmiques, que altres governs ho fan. Es pot fer gairebé tot, que en qüestions so­cials Sánchez no recorrerà al Constitucional.

I afegeixo: si és per fer el mateix que fa el senyor Torra en el seu mandat, sense elaborar lleis ni adoptar ­grans deci­sions adminis­tra­tives, tant se val tenir majoria absoluta que minoria precària. La inactivitat no requereix de gaires diputats propis ni associats. La filosofia política diletant no exigeix, ni tan sols, tenir grup parlamentari. Per maquinar sobre la capacitat repressora de l’ Estat, ­Torra es basta tot sol i mai no li faltarà el suport dels CDR al carrer, encara que sigui un suport crític, ni li faltarà la ­sublim inspiració de Puigdemont des de Waterloo. De manera que no cal dissoldre ni posar el crit al cel. N’hi ha prou de posar-se a treballar.