El no també és un èxit del procés

Feus socialistes de l'àrea metropolitana, la Val d'Aran i dos pobles de Tarragona concentren els vots del no

Els promotors indiquen que el fet que hagin votat dóna legitimitat al 9-N

11/11/14 02:00 BARCELONA - REDACCIÓ
A Vila-seca, tot i l'hegemonia de Poblet (a la foto, votant) el percentatge del “No” va ser elevat. Foto: C.F,.
Ningú interpretacom negatius els percentatges de vots a favor del no
que superen la mitjana

Un 4,5% del total de ciutadans que diumenge van votar, no volen que Catalunya esdevingui un estat independent. En xifres absolutes, el percentatge representa un total de 104.772 persones, uns votants concentrats –sobretot– a la perifèria metropolitana i en territoris molt concrets on la immigració té encara un pes important. En aquestes zones, el percentatge de vots a favor del no es va disparar fins a assolir, en alguns llocs, més del 15%. També en zones amb realitats específiques com la Val d'Aran el percentatge s'ha disparat.

Conurbació metropolitana

És el cas de Badia del Vallès. Amb el PSC al govern, i amb només dos regidors de partits d'àmbit nacional favorables a la consulta (CiU i ICV), Badia va ser el municipi del Vallès Occidental amb el percentatge més alt de gent que va optar pel no, amb un 15,94% del total de vots. L'opció per la independència (el sí i sí), que ells van aconseguir com a municipi l'any 1994, quan van deixar de dependre de Cerdanyola i Barberà, només va obtenir el 55% del suport. L'opció del sí i no també va ser elevada, amb el 16,83%, tot i que no va superar el 19,63% registrat a la veïna Barberà ni el 17,07% de Polinyà. De fet, en l'àmbit comarcal, l'opció del sí i no va ser prou representativa i va assolir un percentatge d'11,83% a Terrassa i 11,27% a Sabadell, i registres superiors com el 16,15% de Montcada i el 16,36% de Ripollet.

A l'àrea metropolitana de Barcelona també destaquen percentatges que doblen la mitjana, com el de Santa Coloma de Gramenet, el municipi del Barcelonès on percentualment hi ha hagut més votants que s'han inclinat pel no, un 11,06% del total. Segons la portaveu a Santa Coloma d'Òmnium Cultural, Gemma Espanyol, es tracta d'una dada que “no sorprèn” si es té en compte la composició sociològica del municipi i, per això, la lectura és positiva. “Tot i el boicot constant dels partits unionistes, que neguen als seus electors el dret a decidir, molts han sortit a expressar la seva opinió perquè consideren que hi tenen dret”, deia ahir.

En una línia similar, al Baix Llobregat el percentatge que destaca és el de Viladecans, on el no ha superat l'11%, el sí i sí ha quedat en un 63% i escaig, i el sí i no, en prop del 20%. Tot i així, ahir, la secció local d'ERC a Viladecans feia un balanç “molt positiu” de la jornada de diumenge. Segons la cap de llista republicana per a les pròximes municipals, Bàrbara Lligadas, “malgrat el rebuig de l'Ajuntament, el PSC des del govern, i PxC i el PP des de l'oposició, a donar suport al 9-N, els voluntaris i la ciutadania de Viladecans han fet possible una jornada històrica de democràcia i participació, amb grans dosis de rigor, civisme i seriositat”. Hi ha un altre municipi del Baix Llobregat que ha passat del 10% de vot negatiu, el Prat, amb un 10,45% dels vots.

Al Camp de Tarragona

A les comarques de Tarragona, el percentatge ha estat lleugerament superior a la mitjana, però entre tots els resultats destaquen el suport que ha rebut el no en municipis com ara Cunit, al Baix Penedès, on un 13,57% dels votants es van decantar per aquesta opció tot i que ara el municipi està governat per CiU. “No ens ha sorprès; al contrari: considerem que la participació ha estat un èxit”, explicava Rafael Ribot, membre de l'ANC a Cunit. L'Assemblea fa poc que s'ha constituït al municipi i Ribot reconeix que no les tenien totes mentre feien la gigaenquesta. “La gent no volia contestar i se la veia molt poc implicada”, deia ahir. Per això consideren un èxit haver mobilitzat 2.075 persones, un 20% de la població. Per la representant comarcal a la secretaria nacional de l'ANC, Mireia Juanola, el percentatge tampoc ha estat una sorpresa: “El perfil de gent que hi ha ja el coneixíem i estem contents perquè vam fer una crida a la mobilització i aquesta gent també ha anat a votar. Se'ls ha demanat que opinessin i amb el seu vot han donat legitimitat al procés”, manifestava.

Hi ha un altre municipi tarragoní, Vila-seca, on la proporció del vot negatiu ha assolit un 12,71%, una dada, però, que no ha agafat ningú per sorpresa. La població del Tarragonès té el curiós honor de ser el municipi que va participar en les onades de consultes populars sobre la independència els anys 2009 i 2010 on es va aconseguir una proporció més elevada de votants contraris a la independència, un 23%. “Per nosaltres és una molt bona notícia. Preferim que aquests 416 votants que han dit no hagin participat, perquè és la participació la que legitima el procés”, reflexionava Jacint Clavé, portaveu de l'ANC a Vila-seca. “Durant la campanya, sempre hem insistit i insistit en la necessitat que la gent anés a votar”, afegeix.

Per l'ANC, els resultats són indicatius de les “especificitats” polítiques de la població, on el PP i Ciutadans han aconseguit molt bons resultats en les darreres eleccions al Parlament, malgrat que en les eleccions municipals CiU manté una còmoda majoria absoluta. “Aquests resultats, però, trenquen tòpics. Ens fa pensar que gent que vota partits com el PP i Ciutadans, que van instar al boicot a la consulta, van decidir votar perquè entenen que Catalunya és un ens que té dret a decidir el seu futur, encara que siguin partidaris de continuar a Espanya”, va celebrar Clavé.

La realitat de la Val d'Aran

Amb un 12,7%, el percentatge del no dels aranesos ha més que doblat la mitjana catalana, situada en el 4,5%. El Conselh Generau havia fet campanya incentivant la participació. Però no sense un intens debat al ple del màxim òrgan de govern aranès, ja que Unitat d'Ara –associada als socialistes– no ha donat suport a la consulta. Des que va començar el procés independentista, tampoc han faltat veus que, defensores de mantenir-se a Espanya, han advocat fins i tot per passar-se a Aragó.

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ho considera un “error, perquè les imparcialitats són un estat idíl·lic, però caldrà mullar-se”. Si Catalunya esdevé independent, “cal tenir l'habilitat de negociar amb la Generalitat, si és el cas, un nou estatus d'autogovern per a la Val d'Aran”. Barrera és membre de Convergència Democràtica Aranesa, partit associat a CDC: “La meva voluntat és que els pobles aranès i català caminin junts, amb el Parlament de Catalunya.” I hi afegeix: “A l'Aran, famílies, individus i partits han d'obrir un procés de reflexió sobre qui ens ha donat el màxim període d'autogovern a la Val d'Aran. També els serveis i el reconeixement a l'aranès. I preguntar-se si ha estat el govern espanyol o la Generalitat.”

Aquesta informació ha estat elaborada per

J. Alemany, M. Membrives, M. Miralles, A. Palomares,
E. Pomares i M. Ribé.
Al capdavant del rànquing
Badia del Vallès, al Vallès Occidental, i Cunit, al Baix Penedès, són dos del municipis catalans on el percentatge de persones que no volen que Catalunya sigui un estat és més elevat. Gairebé un 16% dels votants en el primer cas (més del triple de la mitjana catalana) i un 13,57% en el cas del municipi penedesenc. Les xifres s'expliquen, sobretot, pel fet que molts dels que hi viuen són immigrants provinents de l'Estat espanyol.
Darrera actualització ( Dimarts, 11 de novembre del 2014 02:00 )