POLÍTICA
Barcelona - 11 novembre 2015 2.00 h

La fiscalia insta els Mossos a perseguir qui desenvolupi la resolució independentista

 El fiscal en cap de l'Audiencia Nacional fa referència al Codi Penal franquista per justificar els delictes de sedició i rebel·lió

 També ho ordena als policies de l'Estat

M.P

La declaració de ruptura impulsada per Junts pel Sí i la CUP, i aprovada dilluns pel Parlament, va mobilitzar la fiscalia de l'Audiencia Nacional fins i tot abans de rebre el vistiplau de la cambra. Dijous de la setmana passada, el fiscal en cap, Javier Zaragoza, va emetre una instrucció dirigida als Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policía Nacional en què els insta a investigar i a denunciar qualsevol funcionari i particular que desenvolupi la declaració d'independència, quan el Tribunal Constitucional —hi afegeix— declari la “il·legalitat de la resolució parlamentària”.

El fiscal en cap de l'Audiencia Nacional, a més, assegura que aquestes persones no cometrien només possibles delictes de desobediència al TC, sinó també els de delictes de sedició i rebel·lió, els quals requereixen que hi hagi, segons el Codi Penal, violència, amb “alçament públic”. El més sorprenent de la instrucció, d'onze planes, és que el fiscal Zaragoza cita el Codi Penal franquista del 1973 per recordar que llavors els delictes contra la forma de govern, “denominació —admet— no incorporada en l'actual Codi Penal”, sancionaven “actes encaminats a canviar il·legalment l'organització de l'Estat, sense que el tipus penal exigís que aquests actes fossin violents o amb ús de la força”.

Després de recordar el passat predemocràtic, el fiscal afirma que els actuals delictes de sedició i de rebel·lió —malgrat que detalla que hi caldria “alçament públic i violència” per acusar alguna persona— encaixarien “en les accions encaminades a declarar la independència d'una part del territori nacional”. Recorda que també es poden cometre els delictes de prevaricació, usurpació i desobediència.

A banda, en la instrucció, el fiscal en cap sosté que l'Audiencia Nacional seria competent per actuar contra les persones no aforades, amb la qual cosa en quedarien fora els diputats autonòmics i els membres del consell de govern de la Generalitat, que serien investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o pel Tribunal Suprem. Així, l'Audiència precisa que podria actuar directament contra “altes autoritats, funcionaris públics o particulars” si s'executen “actes constitutius de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la comunitat autònoma de Catalunya”.

El fiscal hi afegeix que la Constitució proclama “la dependència” a aquests efectes de tots els cossos policials respecte a jutges, tribunals i ministeri fiscal, i per això demana a tots els cossos que, si coneixen algun fet delictiu, el denunciïn als jutjats d'instrucció de l'Audiència, a més de “practicar les diligències per acreditar els fets delictius i determinar les responsabilitats penals exigibles”. La instrucció, la va dirigir, el 5 de novembre, al secretari d'estat de Seguretat, a la delegada del govern a Catalunya, al comissari general d'informació de la Policía Nacional, al cap superior de la Policia de Catalunya, al general del servei d'informació de la Guàrdia Civil, al general de la setena zona de la Guàrdia Civil, al director general de la policia catalana i al comissari general dels Mossos.

Pel TSJC, es requereix violència

La instrucció del fiscal en cap de l'Audiencia Nacional va crear certa confusió. Alguns van interpretar que el fiscal Javier Zaragoza assegurava que, per imputar a una persona o a un funcionari els delictes de sedició i rebel·lió, no es requereix que hi hagi violència en les seves accions. En la seva instrucció, no afirma pas això, malgrat que —sense venir a tomb— recorda que en la legislació franquista no calia que hi hagués aldarulls.

Encara més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que investiga el president Artur Mas per un delicte de desobediència al TC pel 9-N, està fart de respondre al sindicat ultradretà Manos Limpias que Mas no va cometre cap delicte de sedició ni rebel·lió. En la interlocutòria del 2 de novembre, el TSJC afirma que la rebel·lió és un delicte “contra la Constitució”, i la “pacífica jurisprudència” fixa que, perquè existeixi, hi ha d'haver “un alçament violent i públic”, mentre” el delicte de sedició és un delicte “contra l'ordre públic” en què cal que aquest alçament sigui “tumultuari”. És a dir, “caòtic, anàrquic, inorgànic o a patolls”, clou el TSJC.