OPINIÓ
11 novembre 2018 2.00 h

LA GALERIA

Nadal trenca el silenci

JORDI GRAU
La majo­ria d’aquest país ha de tro­bar fórmu­les per con­ti­nuar avançant. Cal lle­gir Nadal perquè aporta idees per fer-ho

Joa­quim Nadal i Far­re­ras és exal­calde de Girona, va ser can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat fent de pont entre un Obi­ols cre­mat i un Pas­qual Mara­gall que medi­tava a Roma, va ser el refe­rent del PSC gironí (i jo diria que també de l’ànima cata­la­nista naci­o­nal), ho va ser tot en els governs Mara­gall i Mon­ti­lla i ha estat un home de pes a la uni­ver­si­tat, des de la seva càtedra de la UdG, de la qual s’ha jubi­lat fa poc, però també abans a l’Autònoma i a la uni­ver­si­tat de Liver­pool. Ha escrit sobre la història de Cata­lu­nya, sobre els ajun­ta­ments i també un gran lli­bre sobre les seves memòries d’infància. Va dei­xar la militància al PSC ja fa molts anys i ha man­tin­gut un pru­dent silenci sobre la seva sor­tida i sobre les actu­a­ci­ons del seu ante­rior par­tit, el que va ser de Reventós i dels hereus de Pallach i que es va fer seva la secció cata­lana del PSOE, la que queda. Almenys des de Tes­ti­moni de càrrec. Vint anys al ser­vei de Cata­lu­nya (1993-2012). Això dona molt més valor a les seves opi­ni­ons sobre el que hem ano­me­nat “el procés”. A Cata­lu­nya, mirall tren­cat, que ha pre­sen­tat aquesta set­mana, parla clar. I s’ha de donar valor a les seves opi­ni­ons. És un lli­bre breu on explica la seva visió del xoc amb l’Estat i on al final fa unes pro­pos­tes per sor­tir de l’atzu­cac. No agra­da­ran a tot­hom, però en aquest país en què un 80% pen­sen el mateix en una cosa impor­tant, que el poble tin­gui la paraula, és d’un extra­or­di­nari valor que Joa­quim Nadal tren­qui el seu silenci. Podia haver-s’ho estal­viat, però el país no està per per­dre veus sàvies i, ara mateix, apar­ti­dis­tes. Nadal es declara soci­a­lista i jo crec que n’hi ha molts de soci­a­lis­tes al país a la recerca d’un par­tit o d’un movi­ment que els repre­senti. Gent que, des de l’esquerra que repre­sen­ta­ven, no dei­xa­ven de repre­sen­tar també la cen­tra­li­tat en aquest país d’extrems. En una entre­vista a Vilaweb, deixa un titu­lars impac­tants. Que hi ha una cosa més com­pli­cada que la inde­pendència de Cata­lu­nya, que és l’Espa­nya fede­ral i que al final l’aca­ba­ran fent inde­pen­den­tista. No vull fri­vo­lit­zar. Nadal es mulla i apunta un camí a seguir. Ell, des del silenci, ha estat i està con­tra els empre­so­na­ments de líders polítics i ofe­reix un valuós punt de vista. Dia­lo­gar és par­lar i també escol­tar i la majo­ria d’aquest país ha de tro­bar fórmu­les per con­ti­nuar avançant cap allà on ens han empès. Cal lle­gir Nadal i les seves idees per fer-ho.