OPINIÓ
11 novembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Internaciona-lització

MATTHEW TREE
El dret (inter­na­ci­o­nal) a votar supera amb escreix el dret (espa­nyol) d’esto­ma­car votants

Després de la Pri­mera Guerra Mun­dial, quan el pre­si­dent ame­ricà Woo­drow Wil­son volia que els ali­ats sig­nes­sin un trac­tat per pro­te­gir les mino­ries dins de cada estat euro­peu, els britànics s’hi van negar, al·legant que això dona­ria peu a pro­ble­mes amb “els negres nord-ame­ri­cans, els fla­mencs, els irlan­de­sos i els cata­lans [sic]”. Ho explica l’advo­cat anglès Phi­lippe Sands al lli­bre Calle este-oeste (Ana­grama, 2018), en què ens demos­tra que les coses han millo­rat força des d’ales­ho­res gràcies als dos fun­da­dors prin­ci­pals del dret inter­na­ci­o­nal modern, Hersch Lau­ter­pacht i Rap­hael Lemkin, que, mal­grat mol­tes diferències d’opinió, esta­ven d’acord ja als anys trenta que havia d’haver-hi un límit a l’omni­potència dels estats per tal de pro­te­gir els drets humans tant de ciu­ta­dans indi­vi­du­als com de grups en el cas que aquests fos­sin trac­tats injus­ta­ment pels governs res­pec­tius. Això és un dels fona­ments del dret euro­peu actual i segu­ra­ment el que més molesta els fis­cals i advo­cats de l’Estat espa­nyol que –en el cas dels pre­sos polítics cata­lans, si més no– insis­tei­xen a defen­sar, amb tot de tics tan petu­lants com para­noics, una omni­potència esta­tal des­le­gi­ti­mada glo­bal­ment des de fa anys. Per exem­ple, obvien el fet que el dret (inter­na­ci­o­nal) a votar supera amb escreix el dret (espa­nyol) d’esto­ma­car els votants. Pot­ser perquè saben que, tal com em va dir una advo­cada defen­sora del drets humans fa pocs dies, la República Cata­lana serà reco­ne­guda pel dret inter­na­ci­o­nal –o no serà.