Llista o llistes?

11/12/14 02:00 NARCÍS OLIVERES
La declaració d'independència
és una qüestió de fet. Esdevindrà de dret quan es produeixin els primers reconeixements

Arran de les conferències del president de la Generalitat el 25 de novembre, exclusiva i personal i, per tant, no comprometent ni el govern ni cap partit polític, i de la d'Oriol Junqueras del dia 2 de desembre, s'ha plantejat un dilema: llista unitària transversal o llistes separades?

Val la pena dilapidar amb controvèrsies estèrils discutir què és millor? Fer-ho seria introduir la mediocritat en el procés i els processos mediocres mai no acaben bé. No es pot ignorar l'aportació de centenars de milers de catalans que han contribuït decisivament que l'ocasió sigui immillorable. Seria bo que alguna de les persones que l'han impulsat participin activament en el procés i en les importants decisions que, derivades de l'esperada victòria en les urnes, s'hauran de prendre. Les seves aportacions seguiran sent vitals. Si no hi ha llista unitària, individualment, a quina llista s'haurien d'integrar? No es pot concebre una llista matisadament unitària. Presentar diverses llistes es podria interpretar com una manca d'unitat, per més que les llistes diverses compartissin marca, projecte d'estat propi i fessin actes conjunts. Per definició, llistes diverses exclou la idea d'unitat. És ineludible que les formacions polítiques favorables a la independència de Catalunya evidenciïn la voluntat d'unitat i garantir una estratègia unitària.

Cada dia es produeixen declaracions noves. Totes semblen reblar la consciència d'aquesta necessitat. Escric aquest article el dilluns dia 8 de desembre i és molt probable que a la data de la seva publicació n'hi hagi hagut més. Em referiré a les que han aparegut avui d'Oriol Junqueras. Aquesta setmana s'ha de reunir amb Artur Mas per intentar pactar una candidatura conjunta per a les eleccions plebiscitàries –com vol el president de la Generalitat– o una “llista paraigua”, com prefereix ell. Amb aquesta perspectiva, assegura que està convençut que hi haurà un acord i que ha de ser tan ampli com sigui possible i no només amb CiU. Ha emfatitzat dient que cedirà en tot el que fes falta pel bé del procés.

Artur Mas és el President de la Generalitat i la posició institucional que comporta i el prestigi internacional que a nivell personal ha aconseguit són notoris, Oriol Junqueras és el cap de l'oposició, funció que va assumir al principi de la legislatura i ha desenvolupat amb dignitat i eficàcia igualment notòries. L'oposició sempre ha estat una pedra angular de la democràcia. Si hi ha quelcom que determini un sistema democràtic és el paper que hi juga una oposició que contribueixi a una permanent renovació, tant de valors i principis com de projectes de futur d'una banda i de l'altra a l'acompliment de les responsabilitats de present. El tàndem govern-oposició actua com allò que en mecànica s'anomena “moment de forces” o “parell de forces”, l'eina tipus de la qual és la clau anglesa. Com totes les eines indispensables s'ha de saber utilitzar i fer-ho en el moment oportú. Aquest és un moment oportú. El president de la Generalitat i el cap de l'oposició són el parell de forces. Tant el president Mas com Oriol Junqueras són líders i una condició essencial d'un líder és la intel·ligència. La intel·ligència de discernir els moments decisius i la de superar totes les dificultats, provinguin d'on provinguin.

El nou Govern i el nou Parlament, en aquest mandat màxim de divuit mesos, haurien de desenvolupar les funcions bàsiques d'informar la Unió Europea i la comunitat internacional del resultat de les eleccions catalanes i de l'obertura d'un procés per construir un estat, obrir les negociacions per a la constitució d'aquest nou estat, construir les estructures d'estat necessàries, obrir un procés participatiu per elaborar les bases d'una Constitució Catalana, garantir el bon funcionament del país i la prestació de serveis i promoure unes eleccions constituents i un referèndum definitiu. Obtenir el reconeixement internacional és ineludible. Aquest reconeixement dependrà de la confiança que li puguem inspirar. Una afirmació d'unitat, amb la participació de persones representatives de la societat civil seria determinant. La declaració d'independència és una qüestió de fet. Esdevindrà de dret, tant bon punt es produeixin els primers reconeixements. Ens trobem davant una conjuntura política de gran calat i la política és l'art de fer possible allò que és necessari. Com deia Marta Rovira hores abans de la conferència d'Oriol Junqueras, no podem desaprofitar l'ocasió que se'ns presenta.

Darrera actualització ( Dijous, 11 de desembre del 2014 02:00 )