POLÍTICA
GIRONA - 11 desembre 2015 2.00 h

“Si no hi ha independència, no hi haurà república”

 “La monarquia borbònica és la gran trinxera de l'‘statu quo', davant la qual, com han fet molts partits, et volen fer ajupir el cap”

 “Amb absoluta sorpresa per part meva, em van oferir anar de número dos d'ERC”

PAU LANAO - GIRONA

És doctor en història i, després de més de quatre dècades militant al PSUC i a Iniciativa per Catalunya, ara es presenta com a número dos, com a independent, de la llista d'ERC a la demarcació de Girona. Una metamorfosi teòricament difícil d'explicar, que ell, com a bon marxista, amb un cert toc cartesià, explica com un pas cap a la independència, i sobretot cap a la república, que ha de tornar la dignitat tant a Catalunya com a l'Estat.

En el meu cas, no he vingut a donar lliçons, sinó a ser com sóc i a actuar com sóc
Després de 44 anys de militància a l'esquerra d'arrel comunista, vostè es decanta per l'esquerra independentista. Molts companys seus no ho van entendre?
I molts altres sí. Jo vaig decidir deixar ICV després del 9-N del 2014. En aquell moment, Iniciativa era partidària del procés sobiranista i es va decidir fer una convenció per prendre una posició definitiva de cara al futur. Jo considerava que la formació no es podia despenjar del procés sobiranista i vaig presentar una esmena, que es coneix com a “esmena Olòriz”, en què proposava una negociació amb Madrid i, si la resposta era el silenci, automàticament s'iniciaria el camí cap a la independència. Vaig obtenir el 27% dels vots, però gairebé tota la direcció se'm va posar en contra i vaig entendre que, defensant el que defensava, la meva continuïtat era difícil.
I...?
Juntament amb altres companys, vaig fundar Compromís per la Independència i vaig anunciar a la direcció que em donava de termini fins a les municipals.
Per què?
Havia estat un dels principals avaladors de Geni Pasqual, la candidata a Girona, a qui havia proposat perquè encapçalés la renovació, però alhora vaig avisar que si, de cara a les eleccions al Parlament, Iniciativa
es presentava fora del plantejament sobiranista, jo trencaria el carnet i votaria un altre partit.
Històricament, Iniciativa havia mantingut el dret a l'autodeterminació. Què va passar?
Crec que va ser un problema de tacticisme. Iniciativa sempre va tenir molt clar que, si un estat es vol federar, prèviament ha de ser independent, però crec que el compromís que tenen amb Podem, que és un partit d'abast espanyol, els ha fet canviar. Passades les municipals, i abans de les catalanes, vaig decidir trencar amb ICV. Allò no significava que volgués deixar la política, ja que és una part important de la meva vida. Junts pel Sí em va fer una proposta per entrar a les llistes, però el trencament era massa recent i la vaig rebutjar. La meva posició pública, però, va ser de suport a aquesta coalició i a la CUP.
I la segona oportunitat?
Al novembre, i amb absoluta sorpresa per part meva, em van oferir anar com a número dos a la llista d'ERC. Em van donar 72 hores per pensar-m'ho i finalment vaig dir que sí.
Arriscat, no?
No ho cregui. El meu sí estava basat en tres motius. El primer, que la CUP, que en aquell moment era una formació a la qual era molt proper, no es presentava; el segon, que feia un any que seguia ERC i havia valorat la seva actuació política com a molt coherent, i el tercer, que em van dir que no hauria de seguir una disciplina de vot estricta, i per a un home com jo, que des de l'adolescència m'havia mantingut fidel a les directrius del partit, el fet que se m'oferís independència em va semblar que era una oferta que no podia rebutjar. Com Gramsci, sempre he cregut que no hi ha revolució sense organització. No he vingut a donar lliçons, sinó a ser com sóc i a actuar com sóc, i crec que és lògic que, si vull
fer política d'esquerres i m'he apuntat a una organització, sigui respectuós amb la gent que m'acull.
Com veu el camí cap a la independència?
Depèn del que vulgui la gent. El que cal és estructurar una esquerra plural i potent capaç de marcar objectius. Si ERC és la primera força de Catalunya i obté un grup parlamentari potent, si la suma de les persones que volen la independència té un gros incontestable i ningú té la possibilitat de fer lectures esbiaixades, el camí és molt simple. Ningú necessita perdre-hi res, però tenim la possibilitat de construir un govern ampli per arribar allà on hem d'arribar.
Amb el permís de Madrid?
Madrid mai ens ha deixat fer res.
I Europa?
Europa s'ho mira. És una unió de mercaders, i els mercaders valoren els balanços. Si per a les seves arques el cost generat pel conflicte de la independència és massa costós, es pot donar una nova realitat.
Ni els uns ni els altres són partidaris del trencament dels estats nació?
A l'Estat espanyol encara hi ha un franquisme sociològic que es manté en les estructures i bloqueja els canvis. Si arribo al Congrés, explicaré als republicans espanyols que la diferència entre democràcia i una dictadura com l'actual es diu república. Els diré que en el futur volem una república catalana, germana de la república espanyola, i que, si volem aconseguir-la, hem de fer fora la monarquia borbònica, la gran trinxera de l'statu quo, davant la qual, com han fet els principals partits, et volen fer ajupir el cap. Si volem trencar l'esperit unitarista, hem d'entendre que a Espanya no hi haurà una tercera república si abans no hi ha la independència de Catalunya.