ARTICLES
11 desembre 2015 2.00 h

FULL DE RUTA

No, no i no

MARC BATALLER
El Congrés ha negat el referèndum setze cops els últims anys; ara passarà el mateix

Podem és l'única formació espanyola que defensa obertament el dret a decidir per a Catalunya. Després d'uns mesos de dubtes i vaivens, Pablo Iglesias i els seus han fet el pas a favor de l'autodeterminació al nostre país. El candidat ha assegurat que si governa convocarà una consulta en el seu primer any de mandat. Des d'un punt de vista estatal es tracta d'una fita històrica i gairebé sense precedents. És una promesa electoral que pot arribar a la gent d'esquerres i progressista, però realment a Catalunya algú se la pot creure, al marge, és clar, dels seus socis d'En Comú Podem? La resposta és clara: no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no i no. Fins a setze nos. I aquest número no és gratuït, sinó que té una explicació. En els últims anys el Congrés espanyol ha rebutjat fins a setze vegades la petició de celebrar una consulta o un referèndum a Catalunya. La iniciativa més coneguda i mediàtica va ser la de l'any passat quan tres diputats catalans, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, van anar a Madrid a demanar el traspàs de competències sobre referèndum i van sortir amb la cua entre cames enmig de les rialles dels dos grans partits, PP i PSOE. Per tant, ara què canviaria? Res. Podem és gairebé impossible que guanyi les eleccions del diumenge 20 o que tingui prou suports per poder tirar endavant el projecte. Ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez ni Albert Rivera en tenen cap intenció, tal com han repetit fins a la sacietat els últims dies. El gest, per tant, de Pablo Iglesias cap a Catalunya és de lloar, però no té recorregut. A més, dos milions de persones ja han passat de pantalla i han donat per superada aquesta fase. No tenen cap intenció de tornar a entrar en un complex laberint de negociacions i negociacions que pot durar anys i anys i endarrerir el procés. És cert que si el govern espanyol acaba cedint en el referèndum –cosa que, repeteixo, veig impossible– els independentistes no tindrien cap problema a votar. Les urnes no fan por, a diferència de Madrid. Si s'ha de votar, es farà. Però, mentrestant, el camí cap a la independència ha de continuar primer constituint, al més aviat millor, un nou govern a Catalunya i després falcant el procés tant des de la Generalitat com des de les Corts amb els diputats independentistes.