Quan la redacció d'El Punt s'acabava d'instal·lar al Raval de Barcelona i els treballadors de fora buscàvem pel barri bars i restaurants on fer el cafè i dinar, va entrar un dia en Tian Riba, llavors redactor de política, per dir-nos que el propietari del bar i casa de menjars del costat era igual que Mariano Rajoy. Vam anar a fer la comprovació. Encara que de menor format, no solament era exacte i amb la mateixa barba, sinó també un entusiasta de qui llavors era el cap del PP i de l'oposició al Congrés. Era conscient de la semblança, i cada cop que el Rajoy autèntic passava per Barcelona, l'anava a veure i s'hi feia fotografiar. Rajoy ja l'esperava, divertit de tenir un simètric català. Com que li agradava parlar de política i la seva clientela era en aquesta qüestió més aviat lacònica va estar contentíssim de tenir per veïns uns periodistes, ni que fóssim de la corda contrària. El bar que regentava es deia can Sergi però aviat va ser per nosaltres can Rajoy. Me'n vaig fer habitual, i durant tot el primer any vaig compartir taula amb Carles Puigdemont, col·lega del diari ara ungit president de la Generalitat. Ens acompanyava la seva dona, la intel·ligent i afable Marcela, romanesa d'origen, també de la casa. En Carles era culte, irònic i de caràcter fort. Havia escrit un llibre, Cata... què?, on explicava com el món ignorava Catalunya, havia fundat l'agència de notícies ACN perquè els catalans no ens ignoréssim a nosaltres mateixos, i en aquell moment elaborava Catalonia Today, diari pensat per corregir les ignoràncies detectades al llibre i que només quedarien salvades del tot quan Catalunya fos independent. Llavors gairebé ningú no parlava d'independència. De tant en tant en Rajoy venia a burxar-nos cordialment, i el deixàvem fer amb molt de gust i ganes de polèmica. Puigdemont va traslladar finalment la feina a Girona i quan li vaig dir adéu no podia pensar que ho feia a l'alcalde de la seva ciutat i a un president de la Generalitat. Ni el Rajoy de pega que Puigdemont havia assajat amb ell les discussions que tindrà ara amb el Rajoy irrepetible.
“No podia pensar que havia dinat un any amb el futur president
El restaurant de menú a vuit euros era més interessant que el Via Veneto. Hi passaven en Jaume Sisa o l'escriptor Jaume Carbó, i, entre totes les extravagàncies del barri, la Carmen Mairena, pintada com un cromo. En campanya electoral també s'hi deixava caure el futur alcalde, Xavier Trias. O Alberto Fernández Díaz, que s'hi sentia més a casa. Un dia va portar-hi en Jorge Moragas, el futur cap de gabinet del Rajoy president. En Moragas, que em va fer seure a la seva taula per explicar-me grandeses, ara deu estar buscant desesperadament com desestabilitzar Carles Puigdemont, president de la Generalitat de la independència i antic client de can Rajoy.
