Per què?

Sorpresa. I molta. L’acord entre JxSí i la CUP, que ha permès la investidura del nou president de la Generalitat, va sorprendre tothom. Analistes i ­comentaristes l’havien definit com a im­possible i, fins i tot, com a inconvenient. Els mateixos protagonistes polítics havien ­desqualificat la possibilitat de l’entesa, justificant-ho en les insalvables diferències ideològiques i en els costos que representava per al futur de Catalunya.

El mateix president sortint argumentava amb contundència que el veto a la seva persona era un atac a la necessària ambició d’augmentar la base social del procés i a l’encara més imprescindible recuperació de la centralitat del projecte. El veto era l’expressió de projectes irreconciliables, es deia. I es deia 48 hores abans de l’acord. Caldrà explicar més a fons i amb més detalls el perquè d’aquest final. Durant totes les negociacions s’ha parlat del què, del com i del quan; poc del qui, perquè semblava impossible pels uns i els altres posar-lo en qüestió. Ara caldrà explicar el perquè de l’acord. Es diu que s’ha guanyat estabilitat, però sincerament es fa difícil d’acceptar. Els vetos s’han mantingut i s’han multiplicat en les dues direccions; no sembla un bon preludi per a l’estabilitat.

Es diu que s’ha conformat una nova majoria sobre la base d’adscriure a la dinàmica de JxSí uns diputats o diputades de la CUP. ­Però és evident que cap parlamentari està sotmès al mandat imperatiu del seu grup. El diputat només es deu als seus electors i a la seva llibertat. I ara, per un acord d’interpretació variable, s’hauria d’entendre que s’imposa una disciplina molt distant de l’estil de fer i viure la política per part de forces alternatives. No serà l’estabilitat la que acompanyarà el viatge d’aquesta legislatura. Caldrà explicar més l’acord. No és un caprici; després d’haver-lo denunciat, caldrà explicar per què ara se’l presenta com a solució. Augmentar la base social del procés, fer-lo més inclusiu, revisar errors i precipitacions, adreçar-se a la centralitat del país, no és continuar el procés, és repensar-lo.

Per què l’acord? Un acord amb vetos excloents, amb estabilitats gens segures i amb els condicionants ideològics que es volien evitar. Ara, sí? Per què? Caldrà explicar-ho; la desorientació i el desconcert, en aquest cas, l’han creat els que ens deien que no era possible. Ara, quan es diu que sí, caldrà explicar el perquè.