POLÍTICA
BARCELONA - 12 gener 2017 2.00 h

El fiscal vol inhabilitar Homs 9 anys

 Li demana aquest càstig per prevaricació i desobediència al TC

 El diputat avisa que no plegarà de la política

 El TSJC no accepta que Rajoy i Català declarin en el judici contra Mas, Ortega i Rigau

M.PIULACHS/ O.A-ETXEARTE - BARCELONA

Les accions penals contra el sobiranisme no s'aturen. El fiscal del Tribunal Suprem demana 9 anys d'inhabilitació a càrrec públic per a l'exconseller de Presidència i diputat del PDeCAT, Francesc Homs, pels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per no haver suspès el procés participatiu del 9-N, segons va informar ahir la Fiscalia General de l'Estat.

En l'escrit d'acusació, el fiscal afirma que Homs, juntament amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres d'Ensenyament i de Governació, Irene Rigau i Joana Ortega, respectivament, “van articular de comú acord una estratègia de desafiament completa i efectiva a la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional i que van conèixer el mateix dia que es va dictar”, el 4 de novembre del 2014.

La pena sol·licitada per a Homs és la mateixa que els fiscals del TSJC demanen per a Ortega i Rigau. A Artur Mas li demanen fins a deu anys d'inhabilitació a càrrec públic. Tots tres seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a partir del 6 de febrer que ve. Homs, en ser aforat del Congrés dels Diputats, serà jutjat per un tribunal del Suprem.

La fiscalia descarrega la bilis contra l'expresident Mas, del qual assegura que “emparant-se simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normalitat, va actuar amb plena consciència i voluntat, i va deixar de suspendre la convocatòria” del 9-N.

Pel que fa a Homs, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, l'acusa de “potenciar” el procés participatiu, després de saber la seva suspensió per part del Constitucional. En concret, qualifica de “crucial” la participació d'Homs perquè amb la carta que va enviar el 6 de novembre al centre de CTTI va “legitimar i impulsar” la votació del 9-N. L'empresa T-Systems, que aportava els programes informàtics de la votació, va consultar al CTTI si la resolució del Constitucional els afectava, i el conseller de Presidència, en aquella carta dirigida al CTTI, va dir que no, i que tiressin endavant els encàrrecs o podrien haver d'afrontar una denúncia per incompliment de contracte. Així, l'empresa va instal·lar tres programes en els 7.000 ordinadors per garantir el registre dels participants i va formar els voluntaris, el 7 de novembre.

El fiscal del Suprem exposa que demana 9 anys d'inhabilitació, sumant conjuntament els dos delictes. Alternativament, proposa al Suprem que si vol dictar una condemna separant els delictes, sol·licita set anys i mig d'inhabilitació pel delicte de prevaricació i un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros pel delicte de desobediència. Ara falta que els lletrats d'Homs presentin els seus escrits de defensa i el Suprem fixi la data del judici. Per al judici, el fiscal demana com a testimonis Felip Puig, llavors president del consell d'administració del CTTI, i Jordi Vilajoana, exsecretari general del Departament de Presidència, entre d'altres.

El diputat català a la cambra baixa va advertir que no deixarà la política, encara que el Suprem l'inhabiliti. L'exconseller de la Presidència dona per fet que no podrà tornar a ocupar el seu escó al Congrés quan això passi, perquè està convençut que li barraran el pas. Però va advertir que “hi ha moltes formes d'exercir la política”. “No penso plegar. El compromís que sento no és ni amb el TS ni amb el govern del PP, és amb la ciutadania de Catalunya”, va reblar des de la seu del PDeCAT. Hi haurà, per tant, una resposta política al que el cap de files dels exconvergents al Congrés considera que serà un judici polític. “Plantarem més cara”, hi va afegir. Acompanyat de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, Homs va declarar sentir “fàstic” davant d'un sistema que processa càrrecs polítics per permetre que la ciutadania s'expressi a les urnes i premia políticament la “manipulació” de la fiscalia i la policia, com és el cas de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, gravat en una comprometedora conversa amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau. També va lamentar que no s'hagi constituït al Congrés la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya.

D'altra banda, el TSJC va comunicar ahir a les defenses de Mas, Ortega i Rigau que no accepta que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ni el ministre de Justícia, Rafael Català, siguin citats com a testimonis en el seu judici per desobediència al TC. Els lletrats volien que Rajoy i Català argumentessin les declaracions en què menyspreaven i donaven poc valor a la votació de 9-N uns dies abans. Pels magistrats Jesús Maria Barrientos, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez, que formen el tribunal, les opinions d'aquests testimonis “són totalment alienes a l'objecte de la causa”. El tribunal no ho admet a tràmit documental de les defenses.

Homs era conscient que la seva actuació trencava l'obligat compliment a les decisions del TC
Fiscalia
ESCRIT ACUSACIÓ
L'Estat em vol inhabilitar i no ho penso fer. Plegaré el dia que cancel·li el meu compromís polític
El compromís que sento no és amb el Tribunal Suprem ni el govern del PP, sinó amb la ciutadania
Francesc Homs
LÍDER DEL PDECAT AL CONGRÉS

La fiscalia busca una nova querella contra Forcadell

La mesa i l'aprovació del 6 d'octubre

Un portaveu de la Fiscalia General de l'Estat va confirmar ahir que el Ministeri Fiscal ha presentat al·legacions al recurs del govern espanyol contra l'aprovació del nou full de ruta, aprovat pel Parlament del 6 d'octubre passat, i suspès pel Tribunal Constitucional (TC). En aquestes al·legacions, la fiscalia “deixa en mans del TC” que aprovi la deducció de testimoni contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, si creu que ha comès un delicte de desobediència en no suspendre la votació, tal com li va requerir el tribunal. Així, la fiscalia, com en el primer cas penal contra Forcadell, demana al TC que sigui el primer a moure fitxa per tal que pugui presentar la segona querella contra Forcadell.

Una novetat, que ahir no va aclarir el portaveu de la fiscalia, és que la deducció de testimoni es podria ampliar a tres membres de la mesa de Junts pel Sí i un de Catalunya Sí que es Pot, els quals van acceptar fer la votació, mentre els membres del PP i de C's s'hi van oposar. El primer procés penal contra la presidenta del Parlament està a punt de concloure i el judici es podria celebrar aquest any.

Magistrats defensen l'acció internacional

D'altra banda, magistrats del Tribunal Constitucional (TC) defensen en els seus vots particulars la sentència que anul·la part de l'articulat de la llei catalana d'acció exterior que el govern d'aquesta comunitat autònoma pugui desenvolupar activitats de “projecció internacional” i fins i tot que utilitzi el terme de “diplomàcia pública catalana”, sempre que no envaeixi competències exclusives de l'Estat en aquest àmbit.

Així s'assenyala en els vots particulars emesos pels magistrats del sector progressista d'aquest òrgan: Adela Asua, Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, que es mostren conformes amb la decisió de la minoria però no del tot amb l'argumentació jurídica de la sentència, la resolució de la qual va ser difosa el 23 de desembre passat.