OPINIÓ
12 gener 2019 2.00 h

Promeses, gestos i credibilitat

El govern de Pedro Sánchez manté immu­ta­ble el seu full de ruta rei­te­rant que no farà ges­tos en l’àmbit del procés judi­cial de l’1-O i la situ­ació dels pre­sos polítics cata­lans i recla­mant el suport dels par­tits inde­pen­den­tis­tes al pro­jecte de pres­su­post gene­ral de l’Estat pre­nent com a base que són posi­tius per a Cata­lu­nya, perquè com­pli­ran la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut i perquè refor­cen l’estat autonòmic enfront d’altres que el volen liqui­dar. L’exe­cu­tiu espa­nyol, doncs, ofe­reix com­plir una llei que no ha com­plert en els últims 13 anys i pro­met inver­tir més a Cata­lu­nya.

Només cal repas­sar el nivell de com­pli­ment de les decla­ra­ci­ons d’inten­ci­ons, dels com­pro­mi­sos adqui­rits, dels plans sig­nats i dels pres­su­pos­tos apro­vats pel govern espa­nyol en relació amb Cata­lu­nya en els dar­rers 20 anys per cons­ta­tar que no sig­ni­fi­quen gran cosa. Roda­lies, acces­sos al port de Bar­ce­lona, cor­re­dor medi­ter­rani, l’estació de la Sagrera, N-II a Girona, l’A-7 a l’Ebre, l’A-23 entre Tar­ra­gona i Lleida, l’A-14 entre Lleida i França... la llista d’incom­pli­ments és llarga i inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la cre­di­bi­li­tat que tenen les pro­me­ses del govern de torn.

És Pedro Sánchez qui ha reco­ne­gut que a Cata­lu­nya hi ha un con­flicte polític amb l’Estat que exi­geix solu­ci­ons polítiques. I el que li demana la majo­ria social i par­la­mentària a Cata­lu­nya no és que faci el que seria cor­recte en matèria pres­su­postària, que és inver­tir en relació amb el pes econòmic de Cata­lu­nya dins l’Estat (Esta­tut) per no fre­nar el seu desen­vo­lu­pa­ment, perquè això hau­ria de ser la seva obli­gació. El que se li demana és que faci algun gest pel que fa a la nego­ci­ació d’una solució al con­flicte polític. I en aquest ter­reny és on el govern del PSOE ha de moure fitxa.