OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 12 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

El gest

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Pedro Sánchez diu que –ara sí– a Cata­lu­nya hi haurà més inver­si­ons que mai

Feia dies, que les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes amb repre­sen­tació a Madrid dema­na­ven un gest de Pedro Sánchez per apro­var-li el pres­su­post. Ahir, però, la por­ta­veu del govern espa­nyol, Isa­bel Celáa, ja va dei­xar clar que no hi haurà cap gest en l’àmbit judi­cial cap als pre­sos polítics (el mateix Sánchez ja havia dit dies enrere que no hi haurà cap pro­posta política seri­osa fins després de les sentències de l’1-O) i que el gest –el gest que esperàvem– con­sis­teix en més inver­si­ons a Cata­lu­nya. L’Estat, diuen els comp­tes apro­vats ahir pel Con­sell de Minis­tres, des­ti­narà a Cata­lu­nya –ara sí– l’equi­va­lent al seu PIB, tal com pre­veia la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut. “Es com­pleix amb l’Esta­tut”, va dir la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero. I es que­den tan amples. No ho sé, jo, què pas­sarà amb el pres­su­post de Sánchez. Però ahir sí que va que­dar clara –va tor­nar a que­dar clara– la pro­posta que tenen a Madrid per resol­dre el con­flicte que hi ha sobre la taula: ofe­rir més inver­si­ons. El pro­blema ja no és el que deien Puig­de­mont i Torra ahir mateix junts des de Water­loo (“de pro­me­ses d’inver­si­ons n’hem tin­gut mol­tes i mai es com­plei­xen”), sinó, em sem­bla, que el PSOE pretén resol­dre un pro­blema nou (o un pro­blema vell que s’ha fet molt gran) amb les solu­ci­ons de sem­pre. La nova situ­ació reque­ri­ria, em sem­bla a mi, pro­pos­tes i solu­ci­ons noves. “Si Sánchez vol que li apro­vem els pres­su­pos­tos ens han de demos­trar que són dife­rents del PP”, deien ahir Ara­gonès i Rovira, junts des de Gine­bra. No en tinc ni idea, de què faran final­ment el PDe­CAT i ERC a Madrid, però a mi em sem­bla que això de la pluja de mili­ons ja ho feia el PP. I el PSOE de Zapa­tero. Jo vol­dria un diàleg polític de veri­tat i, posats a fer, pres­su­pos­tos per a tot­hom. Aquí i allà. Però veient l’enro­ca­ment començo a pen­sar que pot­ser és a Sánchez, que no li interessa. Perquè, no ens enga­nyem, ell pot con­ti­nuar gover­nant amb pres­su­pos­tos pror­ro­gats i seguir cul­pant els inde­pen­den­tis­tes del fet que no hi hagi millo­res. Política­ment, li és més barat (tot i que és menys valent) con­ti­nuar cul­pant els inde­pen­den­tis­tes que no pas asseure-s’hi i nego­ciar.