Galimaties del procés

La capacitat del Govern per reescriure el guió sobre la marxa és sorprenent


Joaquim CollJOAQUIM COLL

@joaquimcoll

DIJOUS, 11 DE FEBRER DEL 2016 - 20:33 CET

Fora de Catalunya, l’independentisme ha deixat de veure’s com un perill imminent per ser observat com un problema greu però sobretot pesat i fins i tot frívol, tenint en compte les contradiccions dels seus protagonistes. Des de l’elecció del nou president s’han instal·lat alguns dubtes sobre si el desafiament avança, retrocedeix o ha entrat en un punt mort. En part això es deu a la mateixa actitud dels polítics separatistes, que s’han mostrat desafiadors en tantes ocasions que molta gent ja no sap si creure-se’ls. «Que la independencia iba en serio ustedes se han dado cuenta demasiado tarde», va deixar anar Carles Puigdemont a l’oposició al Parlament, citant malament un famós vers de Jaime Gil de Biedma (Que la vida iba en serio/uno lo empieza a comprender más tarde), un poeta que, a part d’això, mai va recolzar el secessionisme. El que resulta sorprenent és que amb la mateixa xuleria que els líders del procés parafrasegen el que els convé, o troben increïbles similituds històriques amb la seva causa, són capaços de contradir-se sense cap rubor.
 

Si durant la campanya electoral afirmaven que podien culminar el full de ruta secessionista amb només una majoria absoluta de diputats, ara reconeixen que sense el 50+1 dels vots populars això no és possible. No obstant, segueixen entestats que dins del termini previst se celebraran eleccions constituents de la república catalana, la independència de la qual encara no saben si hauran de proclamar d’alguna forma abans d’aquesta nova cita amb les urnes. L’embolic és tan gran que ni ells mateixos s’aclareixen. Aquestes setmanes hem escoltat el president Puigdemont, els consellers Raül Romeva i Neus Munté, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, afirmar coses contradictòries. Per al flamant Ministry of Foreign Affairs català s’efectuarà necessàriament una primera proclamació d’independència. La portaveu del Govern ha parlat de fer una estrambòtica «declaració d’intencions», mentre que Rovira ha negat taxativament que es vagi a proclamar la independència. La republicana esmena la plana al Ministry i considera que l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica és més que suficient per realitzar aquestes eleccions constituents. Quin galimaties.

Amb tot, la seva capacitat per reescriure el guió sobre la marxa és sorprenent. Es beneficien de la indulgència dels seus electors, a més de la complaença dels periodistes que fins ara els han entrevistat sense que cap hagi sigut capaç de formular-los l’única pregunta realment rellevant: ¿Sobre la base de quin decret convocarà Puigdemont aquestes eleccions «constituents»? Evidentment, al respondre fugirien d’estudi. Perquè tots ho saben. Sobre la base de les mateixes disposicions autonòmiques i constitucionals amb què Artur Mas va convocar les suposadament «plebiscitàries» del 27-S
.