Discrepància

 12/02/2016 00:40 | Actualizado a 12/02/2016 03:45

Que el Govern català és una filigrana és una obvietat, i també ho és que la seva estabilitat s’haurà de sostenir en una inestabilitat controlada i, si és possible, intel·ligent. Confiem, doncs, que més enllà de les evidents discrepàncies entre les diferents sensi­bilitats, i del recorregut tempestuós que ha portat a la seva formació, tots els seus membres tindran l’habilitat de convertir el que és divers en constructiu, i no donar una imatge de molts reis per a un sol regne. Especialment quan es tractin temes de molta importància que requereixen subtilesa en la negociació inter pares i finezza en els acords.

BCN World és, sens dubte, un d’aquests temes de gran profunditat. Primer, perquè es tracta d’una inversió que pot activar tot el sud català
i canviar-ne radicalment la fesomia, no endebades representarà el pro­jecte econòmic més important en ­dècades. I segon, perquè el debat sobre la seva naturalesa és, també, molt profund.

S’haurà d’explicar bé el què, el com, el qui, perquè la sensibilitat ciutadana no ha d’enfrontar la butxaca amb l’ètica, sinó trobar un equilibri raonable. De moment, pel que explica el president Puigdemont, amb un pes petit en la qüestió casinos, i un gran projecte ­global de turisme, sembla que BCN World està ben encarrilat. I, a més –i no és menor–, parlem de milers de llocs de treball i d’inversions milionàries.

Amb tot, és lògic que d’entrada convergents i republicans no ho vegin igual, i molt menys la CUP, per això una consulta al territori podria ser una sortida brillant d’aquest nus gordià. Però més enllà de la idea, el que no sembla raonable és que el president vagi a 8tv i li digui a Cuní que faran aquesta consulta, i l’endemà el vicepresident Junqueras ho desmenteixi i presenti una estranya alternativa, que amplia la consulta a tot Catalunya. A què juguem? Ja no estan en cam­panya electoral, sinó que són el Govern d’aquest país i estan tractant un tema de milions d’euros. Convertir BCN World en un partit de tennis públic entre partits no només és nefast per a la solidesa de l’Executiu català, sinó que envia el missatge als financers que no som gent seriosa.

Més enllà que, personalment, em sembli una bona opció la consulta al territori –on impactaran les virtuts i/o defectes del projecte–, i em sembli surrealista fer una consulta a tot el ­país, això no és l’important. El realment important és que aquest tipus de projectes no poden ser l’excusa per marcar paquet partidista, sinó el resultat d’una negociació interior sòlida i responsable. A més, atenció!, perquè si amb la primera divergència, i en un tema tan important, ja comencem amb l’espectacle públic, allò del Dragon Khan del tripartit quedarà com una broma menor.

Queda dit. Si no estan d’acord dins del Govern, que ho negociïn i ho resolguin abans de proposar-ho, però que no juguin com nens amb les coses de menjar.