ADMINISTRACIONS
MEDINYÀ - 12 març 2016 2.00 h

L'Estat porta Medinyà al Constitucional

 L'executiu del PP recorre contra la creació del municipi de Medinyà perquè no té un mínim de 5.000 habitants

 La Generalitat sosté que no es crea cap municipi sinó que se'n restitueix un que va ser agregat a Sant Julià el 1972 per un decret franquista en contra de la voluntat de tot un poble

JOAN TRILLAS - MEDINYÀ

Galleda d'aigua freda a la restitució del municipi de Medinyà. Ahir, i sense avís, el Consell de Ministres en funcions va aprovar recórrer amb un recurs d'anticonstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la creació del municipi de Medinyà, segregat de Sant Julià de Ramis. L'Estat considera que es vulnera la llei de bases de règim local, que estableix que un nou ajuntament ha de tenir almenys 5.000 habitants –Medinyà voreja els 850 amb dades del 2014–. Amb tot, la impugnació es planteja sense suspensió de la llei de la Generalitat perquè Medinyà “no quedi sense ajuntament”. L'executiu del PP també recorda en el recurs que “configurar un model municipal comú és competència de l'Estat”.

L'executiu del PP va en contra de les decisions del Parlament
Medinyà va tornar a ser municipi després de 43 anys

La reacció de la Generalitat no s'ha fet esperar. La directora general de l'Administració Local, Montserrat Mundí, va ser contundent i va destacar que “una vegada més el govern de l'Estat va en contra de les decisions que es prenen a Catalunya”. Mundí va voler recordar que el Parlament va aprovar per una àmplia majoria la creació de Medinyà fent costat als veïns en un “exercici que nosaltres en diem democràcia”.

Per això, i des del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, es defensa que en cap cas s'està davant de la creació d'un nou municipi, sinó d'una restitució, ja que Medinyà va tenir existència autònoma fins al 1972, data en què es va aprovar la seva incorporació al municipi de Sant Julià de Ramis per mitjà del decret 2049/1972, del 13 de juliol. A més, des de la Generalitat es recorda que aquesta decisió va ser presa per “un consistori franquista i en contra de la voluntat majoritària dels veïns de la població”.

Ingerència de l'Estat

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, que es reunirà diumenge amb la comissió gestora a Medinyà, destaca que es compleix amb els requeriments exigits per esdevenir municipi en tractar-se d'un nucli clarament diferenciat, amb característiques pròpies i dotat dels serveis i les infraestructures associats. Per Borràs, la decisió de l'executiu espanyol és una “ingerència en les competències de la Generalitat i un atac a la sobirania del Parlament, que va aprovar la llei de creació del municipi de Medinyà amb un suport molt majoritari dels parlamentaris i en exercici de les seves competències”.

La presidenta de la comissió municipal gestora de Medinyà, Montserrat García, va destacar que l'única part positiva és que la llei del Parlament no se suspèn. Avui, a les sis de la tarda, s'ha convocat un ple extraordinari a l'ajuntament de Sant Julià de Ramis per donar suport a la llei aprovada per la Generalitat. El Parlament va aprovar la creació de Medinyà el 4 de juny del 2015 amb els vots a favor de tots els grups menys C's.

NEGOCIACIONS

ERC de Sant Gregori no vol el rei Felip VI

J.T

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Sant Gregori, a l'oposició, ha presentat perquè sigui debatuda en el ple que se celebrarà dilluns que ve una moció en què demana que es declari el rei Felip VI persona no grata a la població.

Segons explica el portaveu d'ERC, Enric Forés, la moció que han presentat és fruit del tracte que ha tingut el rei cap a Catalunya i els seus representants polítics: “Recordem la plantada que va fer a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; es va negar a rebre-la quan se li volia comunicar el nomenament del president, Carles Puigdemont; a més de molts altres greuges que ha fet.”

ERC és a l'oposició a l'Ajuntament de Sant Gregori juntament amb la CUP, però tots dos partits no sumen per poder aprovar aquesta moció perquè CiU, al govern, té majoria absoluta. L'alcalde, Joaquim Roca, va explicar ahir que el seu grup es definirà en el decurs del ple.

L'AUDIÈNCIA TAMBÉ EMPAITA CASTELLÓ

“El PP ha tirat pel dret sense esperar la comissió bilateral”

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, i la presidenta de la comissió gestora municipal de Medinyà, Montserrat García, van coincidir ahir que en cap cas el recurs frenarà la nova realitat de Medinyà, aprovada pel Parlament de Catalunya. “Nosaltres tenim la llei del Parlament que ens reconeix com a municipi i continuarem constituint l'Ajuntament”, va advertir García. Per la seva banda, Puigtió es va mostrar molt sorprès que l'executiu del PP “tirés pel dret” i decidís presentar el recurs d'anticonstitucionalitat quan la comissió bilateral encara no s'havia pronunciat. Precisament, i segons Puigtió, aquesta comissió es va crear a petició de l'Estat per estudiar precisament que la restitució de Medinyà no s'ajustava a la llei estatal: “Era una comissió entre Estat i Generalitat específicament creada per negociar perquè Medinyà havia de ser municipi tot i no complir, i ara hem vist com l'executiu del PP ha tirat pel dret i ha resolt portar la llei al TC”. Puigtió explica que a principis de setmana des de Governació se'ls havia assegurat que la comissió seguia viva: “No ho entenem”, va dir.

L'Ajuntament ha rebut un requeriment pel suport al Parlament

Castelló d'Empúries es va afegir ahir a la llista de municipis que han rebut un requeriment d'informació de l'Audiencia Nacional amb relació a la moció que va aprovar el ple per donar suport a la resolució del Parlament, més coneguda com a declaració de ruptura. En el cas de Castelló, la moció es va aprovar el 26 de novembre passat, i el text s'havia consensuat entre ERC (a l'oposició) i el grup de l'alcaldessa, Assumpció Brossa (CiU), que encapçala l'equip de govern. Ahir, però, des d'ERC recalcaven una curiositat pel que fa a Castelló: el govern espanyol del PP requereix un acord de ple d'un ajuntament, Castelló, on el PP forma part del govern (en coalició amb CiU), tot i que evidentment els dos regidors del PP no van votar a favor d'aquella moció. A Catalunya, cinc causes contra aquesta moció ja han estat arxivades, però l'Audiència considera els casos per separat i té encara sobre la taula la resta de denúncies presentades contra ajuntaments com Girona, que va respondre al requeriment, i Celrà i Viladamat, que han anunciat que desobeiran i no respondran al requeriment.