POLÍTICA
BARCELONA - 12 març 2019 2.00 h

A Madrid sense fer bloqueig

 Artadi diu que JxCat manté la prioritat de negociar el dret a l’autodeterminació i frenar la repressió

 Campuzano lamenta que no es fessin primàries

 El PNB ha de decidir si manté l’aliança amb el PDeCAT a Europa

JORDI ALEMANY - BARCELONA
El PNB ha de deci­dir si vol anar a les euro­pees amb Puig­de­mont

Ni el “no a tot” ni nego­ciar engru­nes. Aquesta és la filo­so­fia amb què la can­di­da­tura de JxCat, que lide­rarà Jordi Sànchez, pensa abor­dar les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28 d’abril. A Madrid no es farà “política de blo­queig”, va asse­ve­rar en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio l’encara por­ta­veu del govern de la Gene­ra­li­tat, la con­se­llera Elsa Artadi, que hi va afe­gir que tam­poc hi ani­ran “només a pac­tar temes sec­to­ri­als”. I ho va fer com a res­posta a les veus crítiques dins del mateix PDe­CAT, que es van mani­fes­tar ahir per boca de Car­los Cam­pu­zano, un dels històrics con­ver­gents dam­ni­fi­cats en la llista, i també fora del par­tit, a través de l’exdi­ri­gent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida, així com del secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, José Luis Ábalos. Però també davant els dub­tes expres­sats des del PSC i Cata­lu­nya en Comú, crítics amb la manera de fer política de Car­les Puig­de­mont, perquè con­si­de­ren que no con­tri­bu­eix a des­blo­que­jar la situ­ació.

I és que el dis­curs de JxCat, en pre­visió que els inde­pen­den­tis­tes tor­na­ran a ser deci­sius per for­mar govern, serà el mateix que el que han argu­men­tat en els dar­rers mesos: diàleg per tro­bar una solució política per a les deman­des de Cata­lu­nya, que inclo­uen exi­gir que es res­pecti el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i la fi de la “repressió”. La vice­pre­si­denta del PDe­CAT, Míriam Nogue­ras, que anirà de número tres en la llista de Bar­ce­lona, també dei­xava clar en una piu­lada ahir que alguns con­fo­nien el diàleg amb una “bai­xada cons­tant de pan­ta­lons”, i hi afe­gia que “qui blo­queja Espa­nya és aquell que NO escolta Cata­lu­nya i aquells que ens dema­nen que ens age­no­llem mal­grat que ningú ens escolti i a canvi de res”. L’avan­tatge després dels comi­cis és que les nego­ci­a­ci­ons les podran fer sense pro­ble­mes de coor­di­nació al Congrés com es va visu­a­lit­zar en la decisió de donar suport o no als pres­su­pos­tos gene­rals.

I és que aquesta qüestió encara cou entre la vella guàrdia con­ver­gent que ha que­dat fora de la llista, tal com va expres­sar Cam­pu­zano, que con­si­dera que hau­ria estat “més intel·ligent” per­me­tre’n la tra­mi­tació. El fins ara por­ta­veu del PDe­CAT al Congrés con­si­dera que l’acció política del sobi­ra­nisme “no es pot inhi­bir de defen­sar els interes­sos econòmics i soci­als de la soci­e­tat cata­lana, que es con­ti­nuen deci­dint a Madrid”, i es mos­trava par­ti­dari de no blo­que­jar la política espa­nyola, fet que seria d’una “pro­funda incom­petència”, davant la pos­si­bi­li­tat d’un front de dre­tes. Cam­pu­zano també va lamen­tar a Cata­lu­nya Ràdio que no s’hagues­sin fet primàries per esco­llir els can­di­dats de JxCat, pro­ce­di­ment que “hau­ria estat més democràtic” i hau­ria permès “con­fron­tar idees amb els com­panys que pen­sen de manera dife­rent”. Quant a Puig­de­mont, va adver­tir que els par­tits neces­si­ten lide­rat­ges forts, però que són “alguna cosa més que els seus líders”.

I apro­fi­tant la pre­sen­tació del seu lli­bre a Madrid, El risc de la veri­tat (Memòria d’una passió política), l’exdi­ri­gent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida també va sor­tir en defensa de Cam­pu­zano i Jordi Xuclà i del “cata­la­nisme mode­rat”. A més, va asse­gu­rar que mai podrà “per­do­nar” l’expre­si­dent Artur Mas per haver accep­tat la can­di­da­tura de Puig­de­mont i haver-se “lliu­rat”, així, a la CUP.

Des del PSOE, el secre­tari d’orga­nit­zació, José Luis Ábalos, va ser crític amb la llista de JxCat argu­men­tant que “no insis­tei­xen en la via del diàleg”, atès que han “des­plaçat” dipu­tats històrics per la seva “capa­ci­tat democràtica per dia­lo­gar” i per haver con­tribuït a la gover­na­bi­li­tat d’Espa­nya. El seu homònim del PSC, Sal­va­dor Illa, va pre­fe­rir no valo­rar aquesta llista ni la d’ERC, però va qua­li­fi­car de “fora de lloc” la “pugna acar­nis­sada” que man­te­nen per lide­rar l’espai inde­pen­den­tista.

En l’òrbita dels comuns, va ser el por­ta­veu Joan Mena el que va cen­su­rar la política de Puig­de­mont i la con­fecció de les llis­tes per “haver renun­ciat a fer política a l’Estat, com ja fa temps que han fet a Cata­lu­nya”.

Sor­presa per Puig­de­mont

La can­di­da­tura de Puig­de­mont per a les pròximes elec­ci­ons euro­pees del 26 de maig, segons reco­nei­xia Artadi, va sor­pren­dre el mateix entorn post­con­ver­gent i l’inde­pen­den­tisme, i més tenint en compte que des de Water­loo Puig­de­mont s’havia ofert fa mesos a anar de número dos en una llista encapçalada per Oriol Jun­que­ras. La por­ta­veu del govern va asse­gu­rar que Puig­de­mont encara esta­ria dis­po­sat a renun­ciar-hi si els repu­bli­cans hi esti­gues­sin d’acord, fet que no suc­ceirà. La por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta, va valo­rar com “una bona notícia per a l’inde­pen­den­tisme” que el pre­si­dent a l’exili s’hi pre­senti, perquè aju­darà a “fer pas­sos per avançar cap a la mate­ri­a­lit­zació de la República”. Con­si­dera, així mateix, que és una manera de “no dei­xar-se silen­ciar, que és el que vol­dria la repressió”. Dit això, però, també va rei­te­rar que la decisió va en la línia del que sem­pre han defen­sat els repu­bli­cans: “Que cadascú sigui el màxim de fort pos­si­ble en el seu àmbit i, a par­tir d’aquí, tre­ba­llar una estratègia con­junta.”

Però la for­mació que va tro­bar més sor­pre­nent la decisió de Puig­de­mont va ser el Par­tit Naci­o­na­lista Basc (PNB), ja que tenia un pre­a­cord amb el PDe­CAT per concórrer ple­gats als comi­cis a l’euro­cam­bra, com ja van fer el 2014, quan van acon­se­guir tres dipu­tats. “És pos­si­ble que no en sabes­sin res; no s’ha tre­ba­llat amb el PNB, perquè pri­mer hem abor­dat el nos­tre pro­jecte polític”, va argu­men­tar Artadi. La direcció de la for­mació basca havia de deci­dir ahir en la reunió ordinària quina era la seva posició, men­tre que el pre­si­dent del PDe­CAT, David Bon­vehí, asse­gu­rava que no renun­ci­a­ven a l’aliança.

No entendríem anar a Madrid només a pactar temes sectorials
Elsa Artadi
PORTAVEU DEL GOVERN
M’hauria agradat participar en unes primàries i confrontar aquestes idees amb els companys
Carles Campuzano
PORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS
Que es presenti Puigdemont [el 26-M] és una bona notícia per a l’independentisme
Marta Vilalta
PORTAVEU D’ERC

Dues noves conselleres en poc més d’una setmana

Els relleus al govern de la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i de la consellera de Cultura, Laura Borràs, després de ser incloses com a números dos en les candidatures de JxCat a l’alcaldia de Barcelona i a les eleccions espanyoles, respectivament, se sabran un cop feta la propera reunió de l’executiu. Artadi va explicar que seran dues dones i que la intenció és fer-ho simultàniament, però que dependrà de les converses que el president Quim Torra mantingui amb els exconsellers Jordi Turull –a la presó– i Lluís Puig –a l’exili–. En qualsevol cas, haurà de decidir la substituta de Borràs, ja que la normativa electoral l’obliga a deixar el càrrec el 24 de març. Artadi té més temps i com a substituta sona l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó.