POLÍTICA
BARCELONA - 12 març 2019 2.00 h

Cap conxorxa entre Mossos i govern

 Dos comissaris de la policia catalana sostenen al Suprem que van demanar dos cops al govern que desconvoqués l’1-O

 Desvinculen l’exconseller Forn del dispositiu policial del referèndum

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El cos de la poli­cia cata­lana no es va con­xor­xar amb el govern de Puig­de­mont ni s’hi va supe­di­tar perquè celebrés el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1-O i després declarés la inde­pendència de Cata­lu­nya. És la con­clusió que s’extreu de la decla­ració com a tes­ti­mo­nis dels comis­sa­ris Manel Cas­tellví i Emili Que­vedo, ahir al Tri­bu­nal Suprem, en la cin­quena set­mana del judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

El comis­sari Que­vedo, excap de la comis­sa­ria de Pla­ni­fi­cació i Segu­re­tat, va rei­te­rar al tri­bu­nal, tal com havia fet Cas­tellví dijous pas­sat, que en dues oca­si­ons, el 26 i el 28 de setem­bre del 2017, van dema­nar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que des­con­voqués l’1-O atesa la gran mobi­lit­zació que s’espe­rava i els pos­si­bles “inci­dents”. La res­posta, ja cone­guda, és que Puig­de­mont els va dir que havia de com­plir el “man­dat del poble”, i els coman­da­ments poli­ci­als li van res­pon­dre que com­pli­rien el “man­dat judi­cial”, segons Que­vedo. El comis­sari va expo­sar que els coman­da­ments poli­ci­als “no esta­ven d’acord amb la pre­va­lença que feia el govern d’uns prin­ci­pis sobre els altres, ja que no eren ele­ments que es con­tra­po­ses­sin”, refe­rint-se al prin­cipi de man­te­nir la con­vivència ciu­ta­dana i al de fer com­plir un man­dat judi­cial, com la magis­trada del TSJC havia orde­nat el 27 de setem­bre del 2017 per escapçar l’1-O. Aques­tes afir­ma­ci­ons des­mun­ta­rien, doncs, la tesi de la rebel·lió de les acu­sa­ci­ons, ja que sos­te­nen que, per dur-la a terme, el govern va usar la mobi­lit­zació ciu­ta­dana i els 16.000 agents dels Mos­sos armats.

Els comis­sa­ris Que­vedo i Cas­tellví –aquest dar­rer tenia pen­dent ahir con­tes­tar les pre­gun­tes de les defen­ses– hi van afe­gir que, davant aquesta doble nega­tiva del govern, no en van aler­tar pas la magis­trada del TSJC, ni van can­viar el seu pla d’actu­ació, ni ho van denun­ciar públi­ca­ment ni van dimi­tir, en res­posta a les pre­gun­tes del pena­lista Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller d’Inte­rior Quim Forn. El lla­vors cap de segu­re­tat dels Mos­sos va dei­xar ben clar que, tot i que “no els van agra­dar”, i ho van comu­ni­car, unes mani­fes­ta­ci­ons de Forn en què deia que l’1-O seria una jor­nada com unes elec­ci­ons, també va dir que l’excon­se­ller no va inter­fe­rir pas per orga­nit­zar o modi­fi­car el dis­po­si­tiu poli­cial de l’1-O.

Que­vedo va res­pon­dre les pre­gun­tes de totes les parts, mal­grat que es podia aco­llir al dret a no fer-ho, ja que, com tots els caps de la pre­fec­tura, és inves­ti­gat al jut­jat d’ins­trucció 3 de Cor­nellà de Llo­bre­gat per pre­sumpta “pas­si­vi­tat” dels agents l’1-O. Con­tra aquesta inves­ti­gació s’ha pre­sen­tat recurs a l’Audiència de Bar­ce­lona i, de moment, cap comis­sari ha decla­rat com a inves­ti­gat.

Pel que fa al dis­po­si­tiu poli­cial del 20 de setem­bre, en els escor­colls que va fer la Guàrdia Civil al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i a una qua­ran­tena de llocs més, el comis­sari Que­vedo va asse­gu­rar que hi van actuar uns 300 agents de segu­re­tat dels Mos­sos. Hi va afe­gir que van anar a pre­gun­tar a la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia Mont­ser­rat del Toro què volia fer i si volia mar­xar, ja que els mis­sat­ges que els dona­ven eren “con­tra­dic­to­ris”. En aquest sen­tit, i res­po­nent les pre­gun­tes de l’advo­cada Marina Roig, defen­sora de Jordi Cui­xart, el comis­sari Cas­tellví, més tran­quil que dijous pas­sat, també va acla­rir que les con­vo­catòries de l’ANC i d’Òmnium “sem­pre són pacífiques”.

El dis­po­si­tiu Àgora

A més a més, el comis­sari Que­vedo va reve­lar ahir que el 20-S van acti­var un helicòpter quan la Guàrdia Civil els va infor­mar que hi havia armes llar­gues als seus cot­xes del car­rer, i van veure que algu­nes per­so­nes hi entra­ven, i des del cel ho vigi­la­ven. El coro­nel de la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya, Ángel Gozalo, en la seva decla­ració de la set­mana pas­sada, va treure importància a aquest oblit dels seus agents, i va asse­gu­rar que les esco­pe­tes a l’inte­rior del cotxe eren de bales de goma, no de foc.

L’excap de Pla­ni­fi­cació i Segu­re­tat dels Mos­sos també va voler dei­xar clar que el dis­po­si­tiu poli­cial dis­se­nyat per a l’1-O, i bate­jat amb el nom d’Àgora, va ser el més “extra­or­di­nari del cos”. El comis­sari Que­vedo va expli­car que aquest dis­po­si­tiu es va començar a posar en pràctica a mit­jan setem­bre, quan la comis­sa­ria gene­ral d’infor­mació, encapçalada per Cas­tellví, els va aler­tar que aquell dia “hi podria haver inci­dents entre grups antagònics i que calia pro­te­gir ins­ti­tu­ci­ons i per­so­nes”.

Que­vedo va expo­sar que per exe­cu­tar l’ordre de la fis­ca­lia de tan­ca­ment dels cen­tres de votació “hau­rien cal­gut entre 30.000 i 40.000 agents”, segons un estudi tècnic que van dur a terme. I per això, hi va afe­gir, era “impor­tant” la col·labo­ració dels 6.000 agents de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil per “inten­tar dis­su­a­dir” els con­cen­trats. També va deta­llar que, “per ordres del major Tra­pero”, es van acti­var el màxim d’agents i, dels 7.800 efec­tius del dis­po­si­tiu, n’hi havia uns 800 que pro­ce­dien d’uni­tats no uni­for­ma­des i que no feien car­rer, com ara Assump­tes Interns. El pla dels Mos­sos era ser pre­sents, amb un binomi o tres agents, en els 2.300 punts de votació exis­tents. “Dei­xant els car­rers buits i sense ser­vei [l’1-O], hauríem pogut mobi­lit­zar 12.000 agents”, va deta­llar Que­vedo.

Les acu­sa­ci­ons retre­uen a la poli­cia cata­lana que no va acti­var els 11.000 agents que sem­pre des­tina a unes elec­ci­ons habi­tu­als, tot i que els del dis­po­si­tiu Àgora van tre­ba­llar més, amb jor­na­des de fins a 12 hores. I ahir el fis­cal Javier Zara­goza, amb to sor­ne­guer, va pre­gun­tar a Que­vedo per què no va enviar part dels 900 agents anti­a­va­lots (Brimo i Arro) que té el cos con­tra els con­cen­trats als locals de l’1-O com van fer la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil. El comis­sari va indi­car que dues ter­ce­res parts de les uni­tats d’anti­a­va­lots eren l’1-O a Bar­ce­lona, ja que havien de con­tro­lar una mani­fes­tació anar­quista, una de contrària a l’1-O a la plaça Cata­lu­nya, una altra de la Falange davant la Gene­ra­li­tat i el par­tit de fut­bol entre el Barça i Las Pal­mas, que al final es va fer a porta tan­cada. “Calia dei­xar una reserva de for­ces”, va mani­fes­tar el comis­sari, a més de no des­ves­tir tot el ser­vei poli­cial (com ara les uni­tats de trànsit i cri­mi­no­lo­gia, va dir).

“Malau­ra­da­ment, el man­dat judi­cial no es va poder com­plir de manera ínte­gra”, va con­fes­sar el comis­sari Que­vedo. Va deta­llar que “només van poder tan­car 24 cen­tres”, a banda del cen­te­nar clau­su­rat per les ges­ti­ons de dies ante­ri­ors, en les quals es van iden­ti­fi­car unes 2.000 per­so­nes, va asse­gu­rar. El comis­sari també va sos­te­nir que la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil podrien haver anat a tan­car cen­tres abans de l’1-O, segons l’ordre de la magis­trada del TSJC, que va treure la direcció a la fis­ca­lia. La gran con­cen­tració de pares i mares i veïns, però, ho hau­ria fet impos­si­ble. Res­po­nent les pre­gun­tes del lle­trat Andreu van den Eynde, Que­vedo va con­fir­mar que les con­vo­catòries d’enti­tats per l’1-O eren per fer “resistència pas­siva”.

L’actu­ació dels Mos­sos tindrà el seu moment àlgid dijous, quan està citat a decla­rar com a tes­ti­moni el major Josep Lluís Tra­pero, des­tituït pel 155 i que després de les elec­ci­ons no va voler tor­nar al càrrec per poder-se defen­sar de l’acu­sació de rebel·lió en el judici a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, pen­dent de data. Tra­pero vol decla­rar al Suprem, tot i que, amb una petició d’onze anys de presó, se li des­a­con­se­lla.

LES XIFRES

40.000
efectius
haurien fet falta per aturar l’1-O, segons va assegurar ahir el comissari Emili Quevedo.
800
agents
d’unitats no habituades a fer carrer, com Assumptes Interns, es van mobilitzar per l’1-O, d’un total de 7.800 agents.
5
convocatòries
van tenir ocupats els antiavalots dels Mossos durant l’1-O, com ara una manifestació de la Falange.
1
helicòpter
van activar els Mossos, quan la Guàrdia Civil va alertar que hi havia armes dins dels seus cotxes el 20-S.

Sense albarà ni ordre judicial a Unipost

Tres excaps de producció d’Unipost –empresa desapareguda fa un any després d’un concurs de creditors– van declarar ahir com a testimonis en el judici al Suprem que no van veure cap albarà de les 45.000 cartes que la Generalitat volia enviar a ciutadans per l’1-O i que van ser interceptades per la Guàrdia Civil, el contingut de les quals també desconeixien. Responent les preguntes del penalista Jordi Pina, van assegurar que agents del cos armat van escorcollar dues seus de l’empresa, a Terrassa i a Barcelona, sense ordre judicial, el 19 de setembre del 2017, i que els van mirar i clonar mòbils i ordinadors, sense avisar-los que s’hi podien negar.

Els tres treballadors es van encarar amb els fiscals Consuelo Madrigal i Jaime Moreno quan no podien detallar accions econòmiques o de l’administrador d’Unipost, Pau Raventós, que la setmana passada es va acollir al seu dret a no declarar, ja que està sent investigat pel jutjat 13 de Barcelona. La fiscalia xifra en uns 970.000 euros l’encàrrec que la Generalitat va fer a Unipost per les cartes i certificacions a membres de les meses, que l’administradora concursal de l’empresa ha negat que sigui un deute pendent. Els tres exempleats van explicar que els grans clients, com la Generalitat, usen una aplicació online de l’albarà i que, si no és executat –és a dir, pagat–, ells no ordenen el repartiment de les cartes.

Francisco Juan Fuentes, exresponsable de les operacions d’Unipost a Catalunya i les Balears, va admetre que dos transportistes que anaven en una furgoneta blanca li van lliurar, un dissabte al mig del carrer, els tres palets amb unes 45.000 cartes. Ho va fer per fer “un favor” a la Generalitat, ja que era un client amb el qual tenien un acord marc important i Unipost estava en concurs de creditors, va dir. Fuentes i un altre cap de l’empresa, Albert Planas, van declarar que l’enviament de 45.000 cartes de l’1-O no es podia fer perquè no tenia albarà ni ordre de treball. Hi van afegir que no sabien si eren cartes ordinàries o certificades (el cost varia força) ni tampoc a quin departament ho havien de facturar. Antoni Santos, coordinador de l’àrea de Barcelona i Badalona, va negar que intentés “silenciar” la feina, com li va preguntar la fiscal Madrigal. “Com vol que ho silenciï si ho vaig enviar per escrit a la resta?”, li va etzibar.

CÀRREGUES POLICIALS

S’eleva a 37 el nombre d’agents i caps de la policia investigats

El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona ha citat a declarar com a investigats tres comandaments de la Policía Nacional el dia 22 de març per les càrregues policials l’1-O a l’escola Estel del Guinardó, on van resultar ferits divuit votants. Són tots els comandaments que van actuar al centre, on la policia va fer una incursió ràpida que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació. Amb aquests comandaments, un inspector cap de nucli i dos subinspectors, tots de l’equip Orca, ja són 37 els policies espanyols investigats per les càrregues policials a Barcelona. Els tres comandaments podran declarar per videoconferència. La setmana passada, l’Audiència de Barcelona va reobrir aquesta causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, que és acusació popular, contra l’arxivament que havia fet el jutge al·legant que no hi havia imatges.

VIDEOCONFERÈNCIES

Dos observadors internacionals de l’1-O declararan al Suprem

El Suprem també ha acceptat la declaració com a testimonis d’un diputat alemany i una diputada del Quebec, a través de videoconferència, el 27 de març. Són el diputat alemany al Bundestag Felix von Grünberg, de l’SPD, i la diputada al Parlament del Quebec Manon Massé, del partit Quebec Solidari. Tots dos van ser observadors internacionals en diversos col·legis electorals durant la jornada del referèndum d’autodeterminació, i han estat proposats per la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i pel lletrat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller Raül Romeva. Aquestes declaracions seran les primeres que evidenciaran la internacionalització de l’1-O. Les acusacions, però, ho consideren malversació al·legant que van suposar un cost, amb el Diplocat.

NOVES CITACIONS

S’ajorna la declaració del tinent coronel Baena al 26 de març

El Tribunal Suprem ha ajornat la declaració del cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, que és l’instructor d’una trentena d’atestats que en bona part han estat la base de les querelles contra els independentistes catalans. La seva declaració i la del secretari dels atestats estaven previstes per avui, però les defenses van presentar un escrit la setmana passada en què demanaven més temps per preparar-se. Així, la seva intervenció s’ha ajornat fins al 26 de març. Ahir, el tribunal va avançar el calendari de testimonis de les properes setmanes, entre els quals hi ha més de 30 agents de la Guàrdia Civil que van participar en escorcolls el setembre del 2017 i cinc mossos ferits en un d’aquests escorcolls a Sabadell. Entre els agents del cos armat, hi ha els dos caps del dispositiu del 20-S, que van estar en contacte amb la secretària judicial, Montserrat del Toro.