POLÍTICA
BARCELONA - 12 abril 2019 2.00 h

28-A: les generals més catalanes

 Les eleccions a les Corts suposen un nou plebiscit, ara al conjunt de l’Estat, sobre com continuar afrontant el procés

 El sobiranisme confia a guanyar al país per forçar la negociació i allunyar un tripartit ultra o un pacte PSOE-Cs

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Setze mesos després del 21-D que va reva­li­dar la majo­ria inde­pen­den­tista amb la par­ti­ci­pació més alta de la història, els cata­lans tor­nen el 28 d’abril a les urnes en unes elec­ci­ons esta­tals que no seran més que la con­ti­nu­ació del procés, ja que tin­dran Cata­lu­nya un cop més com a prin­cipi i fi de gran part del debat. Entra­des amb calçador un mes abans que les euro­pees i les muni­ci­pals, els par­tits han donat aquesta mit­ja­nit el tret de sor­tida ofi­cial a una cam­pa­nya a què s’arriba amb almenys un terç de ciu­ta­dans que no han deci­dit el vot, si bé tot indica que el sobi­ra­nisme tor­narà a gua­nyar. I de molt.

La pre­cam­pa­nya, de fet, ja fa set­ma­nes que dura, des que Pedro Sánchez va deci­dir dis­sol­dre el Congrés en no acon­se­guir tra­mi­tar els pres­su­pos­tos,i ha evi­den­ciat que el procés segueix a l’ull de l’huracà, amb les polèmiques reso­lu­ci­ons de la Junta Elec­to­ral Cen­tral con­tra els llaços grocs i la cen­sura als mit­jans públics, o la pro­hi­bició als can­di­dats empre­so­nats perquè puguin sor­tir a fer cam­pa­nya en igual­tat de con­di­ci­ons. De fet, el 28-A arriba en ple judici al Suprem, però en una etapa de per­fil més baix dels tes­ti­mo­nis, fet que, segons les enques­tes, con­di­ci­o­narà el sen­tit del vot menys de l’espe­rat.

El ple­bis­cit espa­nyol

De la com­po­sició del nou Congrés dependrà en bona part el futur a mitjà ter­mini tant dels repre­sa­li­ats com del procés, i per això el 28-A sor­geix com un ple­bis­cit al con­junt de l’Estat sobre si con­ti­nua, cor­re­gida i aug­men­tada, la via repres­siva ini­ci­ada per Rajoy i de mà de ferro que pro­me­ten el PP, Cs i Vox –que anun­cien un nou 155 i grans poti­ne­ja­des a l’escola, els Mos­sos o TV3– o bé té algun recor­re­gut la via de dis­tensió amb el govern català que, tímida­ment, va obrir el PSOE abans de con­vo­car elec­ci­ons en con­si­de­rar que no podia ni accep­tar la figura d’un rela­tor per a les con­ver­ses.

El futur imme­diat, això sí, no dependrà només de qui gua­nyi les elec­ci­ons –totes les enques­tes asse­nya­len Sánchez– sinó també de qui­nes ali­an­ces es puguin esta­blir després, i sobre­tot del pes que els inde­pen­den­tis­tes puguin tenir. Per això tots s’han rei­vin­di­cat per neu­tra­lit­zar el perill de la ultra­dreta, però també per evi­tar que els poders econòmics i l’ala con­ser­va­dora del PSOE ins­tin a un pacte amb Cs que allu­nya­ria qual­se­vol pos­si­ble sor­tida dia­lo­gada. El clam avui molt majo­ri­tari a Cata­lu­nya pel final de la repressió i l’auto­de­ter­mi­nació serà la prin­ci­pal con­dició que els par­tits sobi­ra­nis­tes posa­ran sobre la taula, si bé dis­cre­pen entre ells sobre l’estratègia si el PSOE se’n desentén. A pri­ori, com més fort sigui el sobi­ra­nisme, més capa­ci­tat de pressió tindrà per impul­sar una nego­ci­ació real sense con­di­ci­ons que no hau­ria de tenir altre final que un referèndum. I aquí tots es recla­men, amb els seus mati­sos, com el vot útil.

Sovint vili­pen­di­ada a les xar­xes, però dis­pa­rada a les enques­tes, ERC posarà a prova a les urnes –després que el 21-D encara la pro­nunciés amb la boca petita– l’estratègia de bus­car ampliar majo­ries con­tra la repressió, fugint del curt­ter­mi­nisme, apar­cant per ara la uni­la­te­ra­li­tat i resis­tint-se a par­lar de “línies ver­me­lles”. Una teo­ria que du a la pràctica amb l’aliança amb Sobi­ra­nis­tes, una escissió dels comuns, i amb els números 1 d’Oriol Jun­que­ras al Congrés i Raül Romeva al Senat. Sense con­tra­dir les tesis d’ERC, JxCat, que ha optat també per posar al cap­da­vant els seus pre­sos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull i ha pres­cin­dit del sec­tor mode­rat del PDe­CAT, se n’ha vol­gut des­mar­car dei­xant clar que sí que posa línies ver­me­lles i que no dub­tarà a blo­que­jar el Congrés si no s’accep­ten. “Línies ver­me­lles” que de fet són les que ERC qua­li­fica de “con­di­ci­ons” de què exi­geix par­lar: l’alli­be­ra­ment dels pre­sos, la fi de la repressió i l’inici d’un diàleg, obert fins i tot a un canvi en la lega­li­tat, per enca­bir les aspi­ra­ci­ons d’un referèndum en què Cata­lu­nya es pugui pro­nun­ciar. Tot i que a les enques­tes sur­ten a la baixa, també els comuns, i més amb un per­fil com Jaume Asens, poden fer-se seves aques­tes con­di­ci­ons, i per això s’han rei­vin­di­cat també com a “vot útil”, donant per fet que seran el soci pre­fe­rit de Sánchez, abans que Laura Borràs o Gabriel Rufián.

És clar que el vot útil el reclama fins i tot el PSC per bar­rar el pas a la ultra­dreta, fet que pot fer dub­tar fins i tot part del sobi­ra­nisme i els pot aju­dar en la dis­puta per la victòria al país. Lide­rats per la minis­tra Merit­xell Batet, això sí, han dei­xat molt clar que no cedi­ran en res que s’assem­bli a l’auto­de­ter­mi­nació, si bé cal veure si es des­mar­ca­ran en algun punt de la línia ofi­cial del PSOE en els grans con­sen­sos de país, com ha sug­ge­rit en alguna decla­ració el seu líder Miquel Iceta, pot­ser per donar pei­xet al poten­cial votant sobi­ra­nista.

De les dre­tes, Cs és qui aguanta millor a les enques­tes, però a costa de renun­ciar a la seva líder al Par­la­ment per ser can­di­data al Congrés, Inés Arri­ma­das. El PP, en canvi, ha optat per una autèntica para­cai­gu­dista, la noble cas­te­llana Caye­tana Álva­rez de Toledo, a qui les enques­tes augu­ren una cai­guda en picat. La incògnita, així, serà veure si el fei­xisme de Vox obté repre­sen­tació al país. El CEO no n’hi vati­cina, i el CIS, tres escons, però tot­hom sap a qui sol anar el vot ocult.

EN COMÚ PODEM

La dificultat de navegar entre dos vots útils

Amb Jaume Asens intentarà resistir unes enquestes que els fan mal pronòstic. La candidatura de Xavier Domènech en el moment àlgid del moviment va guanyar les dues darreres generals perquè, amb el referèndum, va encarnar el sobiranisme majoritari i va substituir l’històric vot útil al PSOE. Però, en ple xoc, amb independentistes presos i el risc d’una dreta radical a Madrid, ECP ha de lluitar per reduir la sagnia de vots resistents cap a l’independentisme i pragmàtics cap al PSOE.

PSC

“Si tu no hi vas, ells tornen” però pitjors

Encara que el lema “Fes que passi” és en positiu perquè es dona per feta la victòria de Pedro Sánchez, els socialistes necessiten força més diputats per garantir-se que governen i triar amb qui. I la dreta espanyola, radicalitzada com mai en democràcia, els ha servit en safata el relat de campanya, que no és altre que el famós “Si tu no hi vas, ells tornen” que va donar 25 diputats catalans a Zapatero. Aquest cop, abans de començar, el PSC ja competeix amb ERC per tornar a guanyar.

JUNTS PER CATALUNYA

La força dels presos i exiliats i la pugna amb ERC

Després d’intentar sense èxit una candidatura unitària, i amb el sector Puigdemont sortint victoriós de la pugna amb la vella guàrdia, l’espai postconvergent ha optat per la fórmula coneguda de JxCat per imposar-se a ERC, com el 21-D. Per fer-ho aposten pel reclam dels presos polítics als primers llocs i independents vinculats al president a l’exili. Recalcaran que a Madrid ho volen negociar tot, però sense un xec en blanc i amb l’1-O, la llengua, la CCMA i l’escola com a línies vermelles.

CIUTADANS

Desbandada taronja en un final de cicle al Parlament

El 28-A enviarà al Congrés la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i, si es compleix la previsió del CIS, també el vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra (número 4 per Barcelona). La desbandada taronja evidencia l’ús de la cambra com a trampolí per a la política espanyola. És tradició: Albert Rivera va fer el mateix. A part de quedar escapçada la formació a Catalunya, molts hi llegeixen un final de cicle davant la dificultat de superar els 36 diputats actuals a la Ciutadella.

ERC

A guanyar el “vot útil” per fer bones les enquestes

ERC parteix com a favorita en totes les enquestes, i ha plantejat una campanya de perfil baix en què apel·larà al “vot útil” per forçar la fi de la repressió i una negociació sense condicions ni línies vermelles. Amb Oriol Junqueras com a cap de llista, que ja ha dit que agafarà l’acta de diputat al Congrés i per tant deixarà el Parlament, el partit ha alertat en precampanya d’un pacte PSOE-Cs, per prevenir que votants sobiranistes apostin pels socialistes per frenar un tripartit ultra que no suma enlloc.

PP

Casado s’hi juga confirmar la residualitat a Catalunya

Pablo Casado aposta per una cap de llista ultra, de Madrid, que diu que no saber català dona sentit a la seva candidatura, per contrarestar l’eventual efecte Arrimadas, malgrat que el CIS li dona només un diputat dels sis que van obtenir en les últimes espanyoles. Es confirmaria així la residualitat de la formació a Catalunya (el PP té quatre escons al Parlament i un alcalde). Casado, que centra el discurs en l’antiindependentisme, pràcticament no trepitjarà el Principat en campanya.

Front republicà, o referèndum o bloqueig

Poble Lliure i Pirates volen fer-se un forat en el Congrés del Diputats i amb aquest objectiu es presenten en coalició a les eleccions del 28-A en una llista liderada per l’exdiputat de Podem i ara a Som Alternativa, Albano Dante Fachin. Es fan seu l’esperit de l’1-O i la voluntat de trencar amb el règim del 78 per tal d’establir un nou marc català basat en la república. Han triat l’institut Ramon Llull, un dels llocs on la policia va actuar amb més contundència, per iniciar la campanya electoral, i de la candidatura en forma part Roger Español, que l’1-O va perdre un ull. Segons l’última enquesta del CEO, Front Republicà podria aconseguir entrar al Congrés amb un escó per la demarcació de Barcelona. Faran bandera del dret d’autodeterminació, la fi de la repressió i la defensa dels drets socials.