OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 12 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

I d’Espanya, què?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Cata­lu­nya viu una nova cam­pa­nya elec­to­ral en con­di­ci­ons ver­go­nyo­ses. I en ve una altra

I d’Espa­nya, què? No en pen­sen par­lar? Només pen­sen par­lar de Cata­lu­nya, aquesta cam­pa­nya elec­to­ral? Les grans pro­pos­tes que tenen les prin­ci­pals for­ma­ci­ons polítiques espa­nyo­les són posar-se la paraula Cata­lu­nya a la boca cada dos per tres, per dir-nos tot ple­gat que ni aigua, no ens pen­sen donar? A mi em sem­blava que si jo fos un senyor d’Alba­cete, de Terol, de Bur­gos o de Ciu­dad Real, pot­ser, en plena cam­pa­nya elec­to­ral d’unes elec­ci­ons per gover­nar Espa­nya, vol­dria saber què em pro­po­sen per millo­rar la meva vida quo­ti­di­ana. Però es veu que no. Si hem de fer cas dels grans mis­sat­ges elec­to­rals dels par­tits espa­nyols, al senyor d’Alba­cete, de Terol, de Bur­gos i de Ciu­dad Real el que li pre­o­cupa és què passa a Cata­lu­nya, si ens apli­ca­ran o no el 155, si aca­ba­rem tots a la gar­jola o si tenim o no llaços grocs a les façanes dels edi­fi­cis. Colos­sal, la pre­o­cu­pació que tenen aquests senyors per Espa­nya i els espa­nyols. Ni què fa la poli­cia política, ni l’arri­bada de la ultra­dreta, ni les taxes d’atur ni res de res. No sé què m’estra­nya, si a les elec­ci­ons anda­lu­ses ja es va par­lar més de Cata­lu­nya que d’Anda­lu­sia. Som, senyors meus, a l’epi­cen­tre. A l’epi­cen­tre per rebre, és clar, no pas perquè solu­ci­o­nin res. Per pes­car vots a costa nos­tra. No pas perquè els pre­o­cupi la situ­ació. Perquè si els pre­o­cupés Cata­lu­nya, i val­gui la redundància, esta­rien immen­sa­ment pre­o­cu­pats per les con­di­ci­ons ver­go­nyo­ses amb què, per segon cop (recor­din les del 21-D) nosal­tres cele­brem les elec­ci­ons. Amb can­di­dats a l’exili i amb can­di­dats a la presó. La cam­pa­nya elec­to­ral ja és en marxa i uns quants can­di­dats (Sànchez, Jun­que­ras, Rull, Turull...), en comp­tes de fer mítings, es pas­sa­ran el dia asse­guts al banc dels acu­sats del Suprem. Una ver­go­nya. Les can­di­da­tu­res inde­pen­den­tis­tes no només no poden fer cam­pa­nya en igual­tat de con­di­ci­ons sinó que, si es quei­xen, encara se’ls res­pon que és per culpa seva, perquè no s’hau­rien d’haver pro­cla­mat uns can­di­dats com aquests (que els recordo que no tenen cap con­demna). I pre­pa­rin-se que al dar­rere en ve una altra amb les matei­xes o pit­jors con­di­ci­ons. Som a Espa­nya, senyors meus.