LA CLAU

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

L'odi i el cinisme

@albertsaezc


DIMARTS, 12 DE MAIG DEL 2015

Les al·lusions d'Ada Colau i Pablo Iglesias en el míting de Nou Barris a «la màfia» han provocat la reacció dels seus adversaris en les eleccions municipals. Certament el llenguatge de la nova política no admet gaires eufemismes: casta, xoriços, lladres, màfia..., s'han convertit en expressions habituals per referir-se als que han governat fins ara. Es tracta, amb tot, d'un menyspreu selectiu, que evita abraçar els actuals socis de les noves formacions.

Aquesta radicalització semàntica no és únicament resultat de la irresponsabilitat a les xarxes. Neix, també i sobretot, de l'afartament per la impunitat i la martingala, pràctiques impossibles sense unes altes dosis de cinisme. El sistema de partits s'enfonsa a gran velocitat abans pel cinisme que per la crisi, més per aquesta capacitat de mentir sense que els tremoli la veu i la incapacitat de dimitir encara que s'enfonsi el món al seu voltant. A Espanya i a Catalunya potser no hi ha més corrupció que a la resta del sud d'Europa. El que hi ha és més impunitat i, especialment, més cinisme.

Cercle viciós

En aquest context s'ha d'explicar el recurs a l'odi. En termes tennístics diríem que és un error forçat. És fàcil encoratjar l'odi davant la impotència. És un recurs que permet un ràpid ascens en les enquestes perquè genera un adhesió espontània. Odiar el cínic sembla un defecte menor.

El problema és convertir l'odi en decisions polítiques perquè alimenta el ressentiment. L'odi i el ressentiment no poden mai generar un nou consens social, que és el que necessita aquesta societat per evitar la fractura econòmica derivada de la feble sortida de la crisi. El model de creixement basat en el repartiment del crèdit però no de la riquesa és impossible de reeditar. Els creditors ja no fien. Serà necessari un nou pacte social que recuperi la cohesió com a valor democràtic. ¿Es pot construir un pacte així des del cinisme o des de l'odi? Evidentment que no. Si et passes de cínic, t'anomenen màfia. I si et passes de ressentit, perds la raó. No és la primera vegada que entrem en un bucle d'aquesta mena
.