Marca blanca

La Vanguardia en català | 12/05/2015 - 00:00h


Pilar Rahola 


La barreja de l'espanyolisme utlramuntà -és a dir, defensor d'un concepte excloent de l'Estat- amb l'anticatalanisme ferotge i el populisme ben dosificat sempre ha donat rèdits a Espanya. Lerroux, que va ser un individu de baixa estofa i pitjor moralitat, va aconseguir arribar a president del Govern, i com a tal va perpetrar una brutal repressió contra els protagonistes del Sis d'Octubre català. No oblidem que va empresonar milers de persones, tantes que va haver d'habilitar vaixells-presó, que va apostar als ports de Tarragona i Barcelona. Molts dels empresonats no van ser alliberats fins al 1936. Però més enllà de la funesta biografia política de Lerroux, el més significatiu va ser el seu creixement polític: es va fer un nom gràcies a fustigar el catalanisme que recorria l'espina dorsal dels partits catalans. I aquesta pàtina d'"espanyol bo" davant la pèrfida Catalunya li va donar el passaport per arribar fins a la presidència.

Desconec si Albert Rivera arribarà tan lluny, però seria imaginable.

Tota la seva carrera política s'ha basat en un patriotisme espanyol reac­cionari, allunyat de qualsevol concepció liberal de l'Estat, i directament entroncat amb la línia vermella de l'Espanya "una y grande".

En termes de debat territorial, Ri­vera és molt antic, i per això mateix l'expressió que li va dedicar David Fernàndez -"Ciutadans és l'operació del règim per reproduir-se"- té sentit més enllà de la simple batalla política. Per descomptat, no crec que es tracti d'una operació deliberada, ni imagino agents del CNI o ideòlegs de la FAES dissenyant la creació d'un partit d'aquesta naturalesa, perquè és evident que a Catalunya existeix, des que vam perdre la sobirania, un sector social furibundament anticatalanista, i aquest buit s'ha omplert històricament amb tota mena de sigles.

Però també és cert que, planificat o no, Rivera és la perpetuació del règim espanyolista en el sentit més antiliberal i reaccionari del terme. Per això va triomfar als micròfons més irredempts i més violentament anticatalans des del minut u, i per això mateix el van enaltir a la glòria. És cert que ara els ha crescut el fenomen, i que, des que suma expectatives electorals, ja no els fa gràcia que sigui la marca blanca del PP. A més, una vegada demostrada la seva indestructible i agustina fe espanyola, dedica temps a fustigar els seus referents espirituals del PP, sabedor de la màxima ancestral de matar el pare per fer-se un lloc. Encara que és evident que si Rivera arribés a la presidència, respecte de Catalunya les invectives de Wert serien ­pecat menor. Dit això, és cert que Ciutadans vola amb un pla de vol propi i que s'ha escapat definitivament del paternalisme del PP. La qüestió, però, és la mateixa de sempre: el perquè un català, per poder triomfar a Espanya, necessita fustigar Catalunya. I en la resposta rau un dels mals seriosos d'Espanya.