NEUS TOMÀS / BARCELONA DIVENDRES, 12 DE JUNY DEL 2015 Juntament amb els històrics Joan Rigol i Núria de Gispert, el secretari d'Universitats, Antoni Castellà (Barcelona, 1970), és un dels dirigents més actius en contra de la pregunta dissenyada per la cúpula d'Unió. -Al final, el primer plebiscit serà aquest diumenge: Duran, sí, o Duran, no. -Aquesta teoria jo la rebutjo profundament. És més, ho respecto però crec que Duran crea una cortina de fum per tapar el debat real, que és independència, sí, o independència, no. Ell sempre m'havia dit que no volia que això fossin unes plebiscitàries. El debat fins ara havia sigut sobre la independència. I just aquest dimecres, Duran, que dialècticament és molt hàbil, llança aquesta cortina de fum. -Sigui sincer, creu que el no pot guanyar? -No ho sé. El més lògic és que quan hi ha una proposta d'una direcció sigui aquesta la que prosperi. Però en aquests moments ens estem jugant el futur del partit i aquesta és la reflexió que han de fer els militants. No sé quin serà el resultat, però en qualsevol dels casos crec que serà molt ajustat. I molt ajustat significa que el comitè de govern haurà de fer una reflexió sobre com interpretar el resultat. -Si guanya el 'no', Duran i la seva cúpula se n'aniran a casa. Si és al revés i vostès perden, ¿també es retiraran? -No m'interessa aquest debat perquè respon a les ganes d'algú de fugir del debat de fons, que no és cap altre que prendre una de les decisions més transcendents dels últims temps. Es tracta de decidir si Unió està o no al costat d'una proposta sobiranista que permeti a Catalunya convertir-se en Estat. I això és molt més important que ocupar cadires. -¿En els últims dies ha parlat amb Duran o amb Ramon Espadaler? -Hem coincidit en algun acte però no hem parlat. Si ens remuntem a uns quants dies enrere, sí que vaig compartir amb Duran el rebuig perquè això es convertís en un plebiscit personal. Tots dos estàvem d'acord a pensar que fer-ho seria un error. -Doncs ha sigut Duran qui li ha donat aquest caràcter plebiscitari. -Per això em va sorprendre la seva intervenció i només puc interpretar-la com un intent de canviar l'agenda del debat. -¿La direcció els ha facilitat el cens dels militants? -No, no ens l'han donat, però hem arribat a un acord important perquè cada candidatura tindrà apoderats reconeguts en totes les taules i aquests tindran còpies de les actes de sessió i de l'escrutini. Per a mi això ja és una garantia de transparència. -Per tant, ¿no tem que hi hagi joc brut? -No. -¿Quins arguments dóna als militants perquè votin no a la proposta de la direcció? -El primer és que com a Unió Democràtica vam acordar recolzar l'avançament electoral com a substitució del 9-N. Per tant, si hem de ser coherents, tothom sap que el 9-N vam escollir entre tres opcions: el no que Catalunya tingui un Estat, el sí que tingui un Estat sense ser independent i la tercera, el sí que aquest Estat sigui independent. Aquesta és la pregunta que hauríem de respondre. Per això diem que votar no a la pregunta és votar sí a la independència. Unió no es pot situar ni al costat dels unionistes ni al costat dels que defensen la tercera via. Tal com s'ha plantejat la pregunta, sembla més pròxima a la tradició socialista que a la d'Unió. -¿Del full de ruta pactat entre Convergència, ERC i les entitats sobiranistes hi ha algun punt que li grinyoli? -Sí, hi ha coses que han de ser discutibles, i en aquest sentit el primer que cal aclarir és si Unió està o no en condicions de negociar, i el més important és el què, o sigui, si estem d'acord a tenir un Estat independent. Així estarem en condicions d'asseure'ns amb els partits i entitats a negociar. Aleshores podrem parlar del com. -¿Un canvi de majories a Madrid facilitaria el diàleg? -Ho veig molt difícil perquè fins ara ni tan sols han reconegut el dret a decidir. La gran tercera via va ser l'Estatut i l'Estat espanyol a través del Constitucional ens va dir que mai reconeixerà la realitat nacional de Catalunya |
|
|