El complicat puzle de pactes que es dirimirà demà en tots els ajuntaments d'Espanya està estretament lligat en alguns casos al que passi poc després a nivell autonòmic. A València, els socialistes de Ximo Puig exigeixen un acord global a Compromís i Podem per governar la Generalitat i els ajuntaments. A meitat de setmana es va bloquejar per la desmesurada exigència de Mónica Oltra de voler, sense ser la llista més votada de l'esquerra, la presidència valenciana atribuint-se una superioritat moral en el discurs del canvi. Ara sembla que el pacte es recompon. A Múrcia, Ciutadans exigeix al Partit Popular que netegi d'imputats les institucions regionals i el partit per deixar governar la llista més votada a tot arreu. A Madrid, el partit taronja recolzarà la investidura de Cristina Cifuentes després de firmar un exigent decàleg de regeneració democràtica, però pot deixar els populars sense ajuntaments com els de Las Rozas i Alcobendas, perquè alguns regidors imputats no volen dimitir. S'ha de reconèixer que Albert Rivera està sabent collar el Partit Popular. L'exigència de celebrar primàries i limitar els mandats completa una negociació que Ciutadans ha sabut plantejar molt bé. L'encert es completa amb el suport a Susana Díaz a Andalusia, encara que tres mesos de negociacions estèrils han fet efecte en els actors i tot apunta que la legislatura serà dura. En qualsevol cas, Ciutadans no vol compromisos de govern amb ningú abans de les eleccions generals. Vol arribar-hi tan verge com sigui possible. Els resultats del maig li han donat un paper menys decisiu del que les enquestes vaticinaven pel daltabaix dels populars. El dilema de si ajudar-los a València o les Balears, per exemple, no existeix. Per a Ciutadans és una sort. Limitar el seu suport al PSOE a Andalusia i al PP a Madrid, com a bastions emblemàtics de tots dos partits, li permet abonar una imatge d'equidistància per quedar-se amb l'espai del centre, encara que en realitat estigui una mica més a la dreta. El PSOE de Pedro Sánchez està a punt de recuperar una bona part del poder territorial perdut el 2011. Però més important que això és que es redimeix com a força d'esquerres. El suport que rebrà de Podem en mitja dotzena de comunitats autònomes per arribar a la presidència li permetrà girar full de les acusacions que contra ell havia llançat el moviment 15-M. Pablo Iglesias ja no podrà dir que els socialistes també són casta, perquè ara els hauran votat. Per la seva part, el suport recíproc a les marques afins de Podem als consistoris de Madrid, Saragossa o la Corunya ajuda a completar la reconnexió amb una part de l'electorat que per al PSOE és vital de cara a les generals. És l'única forma de ser vist una altra vegada com un vot útil d'alternativa al PP |
|
|