OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 12 juny 2016 2.00 h

A LA TRES

Ha de repetir Puigdemont?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Correm el perill que les ganes d'alguns de passar factura a la CUP ens ennuvolin la vista

Ara és moda preguntar a qualsevol convergent (i a qualsevol no convergent) que es posi davant d'un micròfon si Carles Puigdemont ha de ser o no el candidat de CDC (o de com es digui en aquell moment) a les properes eleccions al Parlament. Puigdemont es resisteix a respondre aquesta pregunta (“ara no és el moment de prendre aquesta decisió”, “jo no he vingut per quedar-me”), de manera que a CDC ja s'ha disparat la pressió sobre el president actual perquè sigui el futur cap de llista (“sí, jo crec que ell hauria de ser el candidat”, va dir dijous el mateix Mas a preguntes de Jordi Basté). A mi em sembla que la pregunta (i que consti que sóc dels que també la formulen) té un parany. I és que preguntar-se a hores d'ara si Puigdemont ha de ser o no el candidat a unes noves eleccions és admetre que hi haurà noves eleccions, i que seran anticipades. I admetre això és admetre que el govern de Junts pel Sí ha fracassat estrepitosament en el seu intent de dur-nos a les portes de la independència. Vull dir amb això que abans de pressionar Puigdemont perquè digui si repeteix o no, si vol ser o no el cap de llista d'una candidatura, potser que el pressionin tots plegats, a ell i a qui sigui, perquè compleixi el seu programa electoral (li costi els disgustos que li costi, amb la CUP o amb qui sigui), perquè és el compromís que va prendre en anar de tercer a la llista de Girona i en ser investit president de la Generalitat. Puigdemont i el seu govern haurien de dedicar ara tots els seus esforços a fer possible el que ens van prometre, i no pas a planificar eleccions. Si resulta que més endavant, per dur aquest país a la independència calen noves eleccions, llavors ja en parlarem, de si s'ha de presentar (que jo crec que sí però no ho diré ara). Correm el perill que se'ls oblidi, que l'objectiu de tot plegat era la independència, i correm el perill que les ganes d'alguns de passar factura a la CUP i l'embolic dels pressupostos ens ennuvolin la vista. Perquè, diguin el que diguin les Arrimades i els Albiols de torn, encara s'hi és a temps. Posar el cervell en mode eleccions i començar a discutir qui ha de ser el cap de llista és posar-lo en mode “peix al cove”.