Política

Els sobiranistes temptegen els límits de la llista única

La inclusió de polítics, eix del debat entre CDC, ERC i CUP

Edició impresa Política | 12/07/2015 - 00:00h

Àlex Tort


Sobre el paper, a dia d'avui Convergència no s'ha oposat de ple a la possibilitat d'acabar confluint en una candidatura sobiranista exclusivament civil. ERC tampoc no ha deixat del tot clar i sense subterfugis, per exemple, si rebutja donar suport al fet que Artur Mas formi part d'aquesta llista transversal. L'únic que ho té meridianament clar és la CUP, que va ratificar ahir en una assemblea nacional celebrada a Castelló que o la llista exclou polítics en actiu o no seran partícips de l'acord.

Efectivament, CDC no vol avançar-se als esdeveniments i prefereix optar per la cautela abans de la transcendental reunió convocada per aquesta setmana vinent entre Mas, Junqueras, la CUP i les entitats sobiranistes. Tot i això, els seus dirigents no poden evitar reivindicar la figura de Mas i reclamar que es compti amb ell per aquesta llista unitària. Insisteixen que els polítics en formin part, ja que consideren que per dotar les eleccions del màxim rigor plebiscitari cal afegir-hi tots els actius visibles de l'independentisme. I, esclar, al seu parer el president de la Generalitat és un d'ells i està cridat a tenir un paper cabdal.

Sense anar més lluny, ahir la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va subratllar que "hi ha persones que encarnen moltes altres persones, i una d'elles és clarament el president Mas". Per tant, per la també portaveu de la Generalitat "no hi poden haver exclusions de cap mena, perquè per pròpia definició una llista transversal i unitària no pot excloure ningú".

Artur Mas va acudir ahir al II Congrés de l'Esport Català, on va demanar seguir l'exemple de l'esport perquè "distintes sensibilitats" arribin a acords: "En relativament poc temps, gent diferent, amb diferents sensibilitats s'han posat d'acord. És un bon missatge que recollim en aquests moments intensos , i això és una bona visió per a altres àmbits de la societat". Aquesta entesa, per molt que les posicions siguin properes, no s'ha produït encara en l'àmbit polític, i¿va fer una crida als altres actors polítics -ERC, la CUP i les entitats sobiranistes- a la voluntat d'acord.

Com habitualment fa, el president va recórrer constantment a símils, aquesta vegada esportius. En primer lloc va asseverar que els partits i competicions no s'acaben "fins que no acaba l'últim minut", per la qual cosa es poden fer "pronòstics, però fins que no finalitza el matx no es coneix el resultat". Seguidament, va rebutjar que es parli d'"enemics", perquè és una "equivocació veure els rivals com a enemics". I en últim terme, Mas va tornar a reclamar unitat: "Es tracta de sumar les millors habilitats i capacitats de tothom per aconseguir l'èxit col·lectiu".

Per la seva banda, Oriol Junqueras, president d'ERC, en una entrevista concedida a TV3 no va aclarir explícitament si aprovaria una candidatura unitària civil incloent-hi Mas, malgrat que va afirmar que "ERC dóna suport a una llista que exemplifiqui clarament que estem votant per la independència de Catalunya". Junqueras va assegurar que "és molt important fer un plebiscit sobre la independència i no sobre polítics".

El líder d'ERC, però, va recordar que hi ha consens per una llista transversal plenament civil a ERC, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i la CUP, i que en aquest acord "CDC no ha dit pas que no hi vulgui ser".

Per la seva banda, la CUP va ratificar el seu full de ruta per al 27-S i va mostrar la seva predisposició de treballar per acabar bastint una llista unitària civil sense partits ni polítics "que tingui com a objectiu únic comptar vots a favor de la independència" i convocar unes noves eleccions constituents tot seguit.

L'esquerra alternativa, tanmateix, va recordar que es posa com a data límit el 18 de juliol per arribar a un consens. En cas que no es produís l'acord la CUP participarà en els comicis del 27 de setembre sota el nom de CUP-Crida Constituent, és a dir, amb la seva pròpia candidatura independentista. A més, en l'assemblea celebrada a Castelló també es va escollir un nou secretariat nacional, on s'incorporen onze persones i quatre més repeteixen mandat.