Política

CDC, ERC i la CUP no sumarien majoria absoluta per separat

Només una llista única independentista podria garantir els 68 escons a la Cambra

Edició impresa Política | 12/07/2015 - 00:00h | Última actualización: 12/07/2015 - 02:38h

Carles Castro




1 de 2

Estimación de escaños en Catalunya, según un sondeo de Feedback a La Vanguardia


El bloc electoral sobiranista mostra una sorprenent bipolaritat segons es presenti a les urnes per separat o en coalició. Un sondeig sobre les expectatives de vot per als anunciats comicis del 27 de setembre, que ha fet Feedback per a La Vanguardia entre els dies 6 i 9 de juliol, revela que només una llista única independentista que tingués l'aval de CDC, Esquerra i la CUP té possibilitats d'aconseguir la majoria absoluta al Parlament (entre 68 i 72 diputats). En canvi, si es presentessin separadament, el retrocés conjunt dels partits sobiranistes (que aconseguirien un total del 44% dels sufragis) s'acostaria als cinc punts sobre el vot obtingut el 2012 i podria suposar una pèrdua de fins a 11 diputats amb relació als que va obtenir en l'anterior cita amb les urnes (llavors 74 en total). Però en tots dos casos, el sobiranisme quedaria per sota del 50% del vot emès.

Aquestes projeccions inclouen, no obstant això, una novetat rellevant: la ruptura de CiU. I en aquest nou escenari, Unió Democràtica es mouria en una forquilla d'entre el 3% i el 4% del vot i entre tres i sis escons. Tot i així, les tres formacions nacionalistes (ara quatre) que van obtenir representació el 2012 continuarien per sota en quota de vot i escons dels que van obtenir fa gairebé tres anys. En aquells comicis, els grups nacionalistes (incloent-hi Solidaritat) van reunir més del 49% dels sufragis i 74 diputats a la Cambra. Ara, en canvi, reunirien entre 63 i 66 escons (o fins a 70 si s'inclogués Unió en el còmput, que s'ha desmarcat de l'horitzó independentista).

Únicament en el supòsit d'una sola llista sobiranista, el pronòstic per a aquesta candidatura (un 46,7% del sufragi) s'acostaria al sostre del 2012 (que fins i tot podria veure's superat en el còmput de vot nacionalista si s'inclouen les expectatives d'Unió, que en aquest escenari podria obtenir dos escons i un 3,3% de les paperetes). Tot i això, més enllà d'una hipòtesi (la de la llista única) que avui dia s'enfronta a una complexa negociació i al rebuig de l'opinió pública si acabés excloent els polítics en actiu, uns comicis amb llistes ordinàries -i en els quals l'altra novetat rellevant seria la coalició entre ICV i Podem- reflectirien un visible retrocés del partit d'Artur Mas, que cediria més de vuit punts i fins a 18 escons respecte del resultat que va obtenir en coalició amb Unió el 2012.

A més, aquest sensible retrocés de CDC no es traduiria ara en un avenç correlatiu dels seus rivals en el camp sobiranista. Esquerra milloraria en tot just 1,3 punts el resultat del 2012 i la CUP ho faria en 3,5 punts. En canvi, la resta de partits (PSC, PP, ICV i C's), que fa tres anys van reunir menys del 45% del sufragi, vorejarien ara el 50% dels vots. Això sí, amb una important reordenació interna.

En aquest sentit, la coalició amb Podem podria convertir ICV en la segona força política de Catalunya, en ajustada disputa amb ERC i, sobretot, amb C's. Els tres grups podrien obtenir 22 diputats cada un, encara que la coalició d'esquerres sumaria més vots. Ara bé, l'ascens de Ciutadans i d'ICV-Podem es produiria a compte de la caiguda de socialistes i populars. El PSC cediria set escons i gairebé 5 punts en quota de vot, mentre que el PP perdria fins a deu diputats i més del 43% de les paperetes.

Aquestes perspectives electorals es veuen acompanyades d'altres indicadors significatius. Per exemple, mentre gairebé un 55% dóna suport al fet que l'independentisme concorri en una sola llista, només el 28,4% (amb un 46% en contra) admetria que ICV i Podem ho fessin en coalició. Així mateix, gairebé el 70% dels ciutadans (vuit punts més que al maig) creu que Mas ha de complir el seu compromís i convocar les eleccions catalanes per al 27-S. I també ha crescut la taxa de consultats que donen caràcter plebiscitari a aquests comicis: un 49% creu que serviran per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, mentre que gairebé un 46% les considera unes eleccions ordinàries. En canvi, una clara majoria (de gairebé el 69%) votarà pensant més en la sortida de la crisi econòmica i només un 35% ho farà amb l'objectiu d'aconseguir la independència.

Finalment, la valoració de líders continua mantenint el dirigent de la CUP, David Fernàndez, com el més ben puntuat i l'únic que aprova junt amb Oriol Junqueras. Mas, molt a prop de l'aprovat, i el democristià Espadaler se situen immediatament darrere.