Cara al sol... amb la camisa de sempre

La Vanguardia en català | 12/07/2015 - 00:00h


Glòria Serra 


Alguns amics em pregunten, escandalitzats, com pot ser que a Madrid hi hagi encara carrers dedicats als generals Yagüe o Mola, als Caídos de la División Azul i als Mártires de Paracuellos, a més d'una pintoresca plaça Arriba España. Dic pintoresca perquè tothom que hi passa deu ignorar que aquesta era la salutació dels falangistes, imposada pel règim franquista els primers temps de la dictadura. Acompanyada, per cert, del braç alçat, distintiu dels que van guanyar la guerra.

Bé, tampoc no és estrany. Van ser justament els que van guanyar la guerra els que van fer seva la capital espanyola des de llavors i... fins avui mateix. El mateix Partit Popular, que es resisteix de forma habi­tual a condemnar el règim franquista i que nega als familiars dels morts republicans mai enterrats aquest dret elemental, té una argumentació inqualificable per defensar aquests símbols d'un règim dictatorial. Asseguren que desenterrar els morts de les fosses comunes o canviar el nom dels carrers generaria "divisió" i "enfrontaments innecessaris que ningú desitja" a més d'obrir "ferides que ja estaven tancades". Francament, no sé qui es pot negar al fet que un fill, o fins i tot algun net, enterri pares i avis i sembla del tot insultant que se'ls digui a aquests familiars que la seva ferida oberta, supurant tristesa i dol, ja està tancada i no val la pena parlar-ne més.

Queda clar que al Partit Popular la llei de la Memòria Històrica no li agrada i ho demostra el fet que no l'ha fet complir on governa. En realitat, fa uns anys i responent a una proposta d'Esquerra Unida, la petició d'eliminar del llistat de carrers i avingudes de Madrid els que homenatgen el franquisme va ser rebutjada per la majoria absoluta del PP. El vicealcalde Manuel Cobo ho va justificar dient que li semblava estúpid esborrar 40 anys d'història. I es va quedar tan tranquil. Com si les plaques dels carrers i places fossin llibres d'història, quan és la manera com els ciutadans d'una vila reten homenatge als personatges més reconeguts i admirats.

I què passa amb els morts? Cal homenatjar els de la División Azul, voluntaris que van anar a defensar el ja moribund règim nazi? Potser sí els de Paracuellos, víctimes de la repressió al bàndol republicà. Però també caldria donar llavors una avinguda a les víctimes del Cementiri de l'Est, escenari de milers d'afusellaments arbitraris i sumaríssims durant la repressió franquista. Per posar només un ­exemple.

Eliminar de places i carrers madrilenys els homenatges i reivindicacions franquistes -en aplicació, per cert, d'una llei vigent- és un dels punts del programa que va portar Manuela Carmena a l'alcaldia de la capital. Amb tot l'alcaldessa ja deixava clar aquesta setmana que els nens que passen gana (diu que n'ha trobat deu vegades més dels que va comptar la seva predecessora Ana Botella) són prioritaris i passen per davant de qualsevol altra ­qüestió.

D'acord, però que el llegir no li faci perdre l'escriure. Fins que no hi hagi pau i respecte democràtic escrupolós a les plaques dels carrers d'Espanya, el franquisme i el que representa seguirà guanyant eternament aquella guerra.